Un estudi publicat aquest 2021 ha demostrat que tenir parcs connectats entre ells dins de les ciutats o a una distància menor d’1 quilòmetre i sense interrupcions o obstacles edificats pel mig, incrementa la diversitat de papallones, i també el nombre d’individus de les espècies més escasses.
L’escenari principal per realitzar l’estudi ha estat Barcelona. La ciutat ha permès demostrar que les zones verdes són les que tenen més diversitat d’espècies. Actualment, la població de papallones a Barcelona és força pobre, però la situació pot millorar aplicant aquesta hiperconnectivitat entre parcs i espais verds.
L’estudi ha destacat que les papallones més abundants a Barcelona són les que poden viatjar més i tenen una dieta més variada, és a dir, que poden menjar moltes plantes diferents. Per contra, aquelles papallones amb menys capacitat de mobilitat, que viuen sobretot al parc de Collserola, tenen molt poca presència a la ciutat i requereixen una dieta molt més exigent (s’alimenten tan sols d’una o poques plantes diferents). “Si es millora la connectivitat de les zones verdes de la ciutat, es permet que aquestes papallones arribin des de Collserola i puguin viatjar per la ciutat”, explica Yolanda Melero.
L’estudi s’ha realitzat amb les dades aportades per persones voluntàries que participen al projecte ciutadà de “l’Observatori ciutadà de papallones urbanes uBMS”, en marxa des del 2018, i al que qualsevol persona s’hi pot apuntar. Ha estat liderat per les investigadores Clàudia Pla-Narbona (del Museu de Ciències Naturals de Granollers) i Yolanda Melero (del CREAF), i ha comptat amb científics del Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Universidad Complutense de Madrid i la Universidad Autónoma de Madrid.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
