Era prop de l’any 300. L’emperador Constantí va decidir que la nova capital de l’Imperi Romà seria Bizanci (l’actual Istambul), el cristianisme s’expandia com a religió hegemònica i els territoris fronterers s’enfrontaven als embats dels anomenats pobles bàrbars. Mentrestant, al que avui és Ulldecona (Montsià), algú va decidir sembrar un arbre. Era una olivera que encara ara és viva: té 1.700 anys, segons proves del carboni-14 i si voleu, podeu fer un tast d’olis sota la seva ombra gràcies a la iniciativa de dues germanes que han decidit fer un homenatge a aquest patrimoni natural, però també als seus avis. Són la Maria José i la Remei Beltran Ferré. La primera, enginyera agrònoma que imparteix classes de física i química a secundària a Tortosa i la segona és una criminòloga que dirigeix un laboratori a Barcelona. Entre totes dues han creat Les Arrels d’Hilarion. Volen posar en valor el paisatge d’aquests arbres monumentals i també elaborar-ne un oli exclusiu. Remei Beltran és la germana petita i la que ens explica el projecte que tot just està a punt de complir un any.
Va ser la M. José la que va fer el primer pas per crear Les Arrels d’Hilarion.
Sí, ella en va ser la impulsora, sempre té moltes inquietuds i ja feia molts anys que rumiava com donar a conèixer aquest patrimoni que és únic al món, i també pels records que tenim dels avis Lluc i Teresa, que van morir fa uns anys. La part sentimental era molt forta perquè també tenim un record molt dolç, del camp de les oliveres; aquells berenars i aquelles estones de pau. I el dia de Cap d’Any, la M. José ens va dir que necessitava provar de fer alguna cosa i tirar-la endavant i ens hi vam posar.
Aviat farà un any de la primera activitat. Què han fet en aquest temps?
Hem ofert a la gent la possibilitat de gaudir d’aquest espai únic. Hem fet una masterclass de ioga i pilates que va acabar amb un dinar al restaurant Les Moles, d’Ulldecona (que té una estrella Michelin). Ara el reproduirem per celebrar el primer any, el dia 5 de juny. A més, hi participarà Llopart [productor de Mercat Arrels]. També hem organitzat un concert de Joan Masdéu amb botifarrada, i hem muntat tastos d’olis i de vins. Tenim Instagram i Facebook, però de web encara no, perquè esperem a haver produit prou oli per poder-lo comercialitzar. I ara no podem fer gaires activitats, perquè ens volem centrar en la collita que ve.
La idea és fer oli de les oliveres mil·lenàries per vendre’l?
Sí, de moment només n’han sortit cent litres, però el que volem és fer-ne com a molt mil litres i treure’n una edició limitada i molt exclusiva. L’avi ja en feia, d’oli, però no només de les oliveres mil·lenàries. Ell i deu socis més van crear un molí per poder-se fer l’oli, però ara està en desús, perquè els fundadors o bé ja han mort, o bé són molt grans. Però la meva germana, que en vindria a ser l’hereva, no descarta tornar-lo a posar en funcionament. El que passa és que per a l’activitat agrícola no hi ha gaires ajuts, i aquests uns arbres requereixen molta cura. Però sempre se n’ha tret oli. Quan els meus avis van morir, els meus pares s’hi van posar, tot i que el meu pare no en sabia, d’oliveres. Són pagesos, però de cítrics. Encara que, si no fos per ells, això tampoc no ho podríem tirar endavant, tot i que la mare no ho veia gaire clar.
Què vol dir?
La meva mare ens ha qüestionat una mica aquest optimisme agrari. Ens recorda que és dur i que cal anar en compte. Veu com està la pagesia i es preocupa, però nosaltres no volem viure d’això. En el fons jo crec que n’està molt orgullosa.
Parlen d’oliveres mil·lenàries i d’un patrimoni únic al món, perquè a Ulldecona és on hi ha la concentració més gran de tot el món d’aquests exemplars monumentals i, de fet, estan protegits com a museu.
A Ulldecona hi ha catalogades 1.379 oliveres mil·lenàries, i nosaltres en tenim 68. Amb el carboni-14 s’han datat de fa 1700 anys i d’una altra en fe 1400. Si aquests arbres poguessin parlar… Són molt grans, alguns tenen un torn que fa cinc metres i mig de perímetre. La gent quan els ve a veure diu que les fotos no fan justícia a la seva espectacularitat. La Mancomunitat Taula del Sènia [un ens local, format per 27 municipis del País València, Aragó i Catalunya] ha fet molta feina per protegir-les, perquè molts d’aquests arbres s’han espoliat per vendre’ls. És que és un lloc únic al món i és important protegir-lo.
Creu que hi ha un cert retorn a la terra i que, per tant, valorem més el que hi està vinculat?
La terra és la nostra mare i sense ella no podem funcionar. Li devem tot el que som. Potser ara tenim una miqueta més de consciència. Aquesta pandèmia, per una part ha estat molt devastadora, però també ens ha donat una lliçó i espero i desitjo que serveixi per conscienciar-nos al voltant del valor del medi ambient, que ens permeti situar la pagesia i la dona pagesa al lloc que li correspon i, sobretot, ens impulsi a cuidar el que tenim aquí. Perquè tenim de tot. Tenim una dieta exquisida, i no l’acabem de valorar.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
