El concepte de ciutat, de civilització, sempre s’ha considerat oposat a la vida rural o salvatge. Però hi ha molta gent decidida a demostrar que això no és del tot cert o, si més no, a vincular i connectar l’entorn urbà amb l’entorn natural.
Una de les maneres de fer-ho és a través de la feina de l’associació Galanthus amb l’administració. En concret amb l’Ajuntament de Barcelona, treballen per a la recuperació de la fauna urbana. Ja fa molts anys que des d’aquesta associació impulsen diversos projectes per a la recuperació de la biodiversitat vegetal i animal a la ciutat.
El seu president, Sergi García, recorda que fa prop de 20 anys i amb la col·laboració ciutadana -en aquell moment a través del correu postal- ja es va traçar un mapa de la població d’orenetes a Barcelona. També s’han recuperat amfibis protegits. L’èxit ha estat tan important que fins i tot, en el cas del tòtil, una espècie en perill d’extinció, s’ha repoblat el delta del Llobregat amb capgrossos procedents de basses de Barcelona.
També és bastant exitosa la campanya per recuperar el falcó pelegrí, que es pot seguir a través del seu compte d’Instagram. I és que per Sergi García, “la fauna urbana va trobant el seu lloc”. Explica a Arrels que “al final, la major part de la ciutat està ocupada per les persones i les seves infraestructures i l’escletxa que queda, els animals l’aprofiten molt bé”.
Assegura, a més a més, que els animals de la ciutat, tot i que sembli increÏble, tenen alguns avantatges respecte als que viuen al camp. “No es poden caçar -perquè la caça no està permesa a la ciutat- i, a més, als parcs i jardins s’utilitzen menys pesticides i productes tòxics que en alguns entorns rurals, i això ha facilitat molt la seva proliferació”, explica.
Així, ara mateix hi ha 7 parelles de falcons a Barcelona i no és estrany trobar eriçons o falciots amb una certa normalitat.
La recuperació de la fauna urbana no és l’única manera d’acostar la natura a la ciutat. L’associació Som Natura, una entitat sense afany de lucre, fa anys que treballa per reconnectar les persones de la ciutat amb la natura sense que canviïn d’hàbitat. La seva responsable Laia Botey, explica a Arrels que “estar en contacte amb la natura és imprescindible per la nostra salut, pero no només la física. També la psicològica, l’emocional i fins i tot espiritual”.
I des de les seves xarxes socials, tant a Twitter com a Instagram, fan una proposta senzilla que, asseguren, “pot canviar moltes coses”. Moure’s per la ciutat es pot fer de moltes maneres i una d’elles és buscar la natura. Així, conviden a fer trajectes conscients “buscant carrers amb arbres, parcs per travessar, jardins o balcons amb plantes”.
De fet la pandèmia ha frenat un parell de projectes en aquest sentit. D’una banda, la creació d’un mapa per trobar les millor rutes verdes a la ciutat. I, de l’altra, la creació de camins escolars verds. S’havia començat una prova pilot al voltant de l’Escola Orlandai de Barcelona amb la implicació de veïns i comerços per fer camins més saludables. De moment, el projecte està aturat a l’espera que la situació provocada per la pandèmia es normalitzi, però la feina no s’atura. Des de Som Natura estan preparant material per oferir a escoles i associacions de famílies perquè el puguin aplicar als seus plans de mobilitat. I és que Botey recorda que diversos estudis apunten que el moment del camí a l’escola, és un dels de màxima exposició a la contaminació.
Una iniciativa col·lectiva amb el suport de l’adminsitració, una altra des d’una associació i finalment en recollim una d’individual. És la de Jordi Magrinyà que es fa a través de xarxes i es diu Enverdim Barcelona. Jordi Magrinyà recull llavors de la ciutat, les planta i les regala i divulga aquesta iniciativa personal a través del compte de Twitter i Instagram. El procediment és molt senzill: “rescato llavors que trobo per la ciutat, les planto a casa. Quan han brotat les transplanto dins un envàs reciclat, faig una cartellets indicant de quina planta es tracta i com s’hauria de cuidar i les deixo en un lloc public perquè algú se les emporti”. explica.
Els cartellets sempre estan escrits en primera persona: Sóc un taronger. M’agradaria que m’emportessis a casa. Vinc de la Vila Olímpica (…) Agafa’m, que et faré feliç i alhora m’ajudaràs a enverdir Barcelona. Altres germanes meves també van sent repartides per la ciutat. Junts farem una ciutat més bonica, més harmònica, més neta i més verda.
“A vegades em quedo a mirar per veure si s’ho emporten. Moltes vegades també m’escriuen i m’enviien fotos. A més, estic molt content perquè ja hi ha altres projectes com aquest a d’altres ciutats” diu en Jordi. I afegeix que “es tracta bàsicament de fer ecologia des del balcó”.
“La gent en té ganes. Hi ha coses que es poden fer sense comptar amb l’administració i sense haver d’esperar. Si podem, fem-ho. Per viure en ciutats més boniques i saludables“, conclou.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
