El conflicte del preu de la llet és lluny de resoldre’s. Els ramaders no poden suportar els preus que els ofereixen les grans distribuïdores perquè estan per sota del que costa produir el litre de llet. En aquest punt, demà, dijous, tornaran a mobilitzar-se i a protestar per una situació que aboca als ramaders a tancar les granges. En aquesta entrevista, Daniel Bassas explica el conflicte i les possibles solucions. És el president de la Cooperativa Plana de Vic i també el portaveu de Vaquers d’Osona en aquesta matèria, a més de responsable de la branca de llet de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Té clar que la consciència dels consumidors és clau per revertir una situació que podria fer desaparèixer tot un sector a Catalunya.
La situació és tan crítica com sembla?
Les granges no poden més i estan abandonant-lo. Pleguen. Fa vint anys hi havia 4.300 explotacions de llet de vaca a Catalunya. L’any 2020 ja només eren 440, però en el que portem d’any ja n’hi ha una desena que han plegat. Només a les dues cooperatives Plana de Vic i Vaquers d’Osona ja n’hi ha tres que han deixat de ser-hi. I més que plegarien, però no poden perquè estan endeutades.
Com s’arriba en aquest punt?
D’entrada perquè el litre de llet no es paga a un preu just. De fet, ni tan sols cobreix les despeses de producció. A més, cal tenir en compte l’increment del preu de l’energia o del blat de moro per fer pinso que fa que la producció s’encareixi. I això que estem parlant d’unes granges que han assolit un nivell d’excel·lència molt alt. Les granges catalanes són un referent a Europa pel que fa a la modernització, a les mesures de benestar animal, en projectes d’economia circular. S’han fet moltes inversions perquè sigui així. I amb tota aquesta eficiència, el marge que podrien guanyar se’l queda la distribució.
La llet de vaca també té un problema d’imatge?
Els últims deu anys la llet ha perdut valor com a producte, perquè les grans cadenes de supermercats l’han utilitzat com a reclam. S’ha utilitzat la llet, que és un producte d’alt valor, per atraure nous compradors a la botiga i han volgut ajustar els preus al màxim. I costarà molt treure la llet d’aquest imaginari. Hem de fer molta feina.
Aquest estiu, la negociació era amb Làctia, que és la distribuïdora de Mercadona, i ara el conflicte és amb Pascual. Quina és la situació en aquest moment?
Tot i les negociacions i les protestes, Làctia no ha complert la seva promesa d’apujar el preu de compra del litre de llet i, a més, ja ha anunciat que a partir del 3 de desembre, que és quan s’acaba el contracte, ja no recollirà més llet de les cooperatives Plana de Vic i Vaquers d’Osona. D’altra banda, des de fa una setmana, estem lliurant a Pascual 250.000 litres de llet a la setmana i l’empresa els agafa, però en canvi no hi ha contracte signat. L’oferta és de 33,5 cèntims el litre de llet, quan hem calculat que produir un litre de llet costa 39 cèntims. Als ramaders, així, no els surten els números. Ara mateix es conformarien amb no perdre diners, encara que no en guanyessin.
La situació econòmica és molt tensa però les situacions personals d’aquests ramaders també deu ser molt delicada.
Com deia les nostres granges són exemplars. Tenim visites constantment per veure com treballem. I pensar que aquestes ramaders poden acabar tancant és molt trist. La majoria de les granges són petites i mitjanes. Les d’aquestes dues cooperatives d’Osona tenen 150 vaques de mitjana, i això vol dir que són empreses familiars. Les més grans potser tenen algú contractat. A més, aquesta situació és molt poc atractiva per a les noves generacions. Molts ramaders estan contents que els seus fills no s’hi dediquin, però el que no sempre recordem és que Catalunya és deficitària pel que fa a la llet de vaca.
Vol dir que consumim més llet de vaca de la que produïm?
Exactament. En necessitem més i cada vegada en produïm menys. Si perdem la nostra llet de vaca perdem sobirania alimentària. El focus de decisió al voltant de la llet que ens prendrem aquí es traslladarà a França, Madrid, o Aranda de Duero. Ho perdrem de forma irreversible. Però és que, a més, perdrem part del teixit rural que caracteritza el nostre territori.
Aquest dijous hi ha prevista una protesta, però, més enllà d’això, què es pot fer per resoldre aquest problema?
La prova que és un problema greu és que Unió de Pagesos i Jarc s’han posat d’acord en la convocatòria d’aquestes mobilitzacions. Això és una mesura de pressió d’emergència, de contenció, de fer alguna cosa per parar aquesta sagnia. Pel que fa a l’administració, ens sentim acompanyats i tot el que faci per reequilibrar la cadena de valor i incentivar projectes industrials com la possibilitat d’envasar la llet pròpia o apostar per indústries làcties, tot això ens ajuda. Però la conscienciació del consumidor pot ser la palanca de canvi.
Què es pot fer per canviar aquesta consciència?
Per exemple, a França ho han fet molt bé. Han fet els deures. Han connectat productors i consumidors i no hi ha cap brick de llet que es vengui per sota dels 90 cèntims. Als envasos expliquen quina part d’allò que pagues per aquell litre de llet se’n va al pagès. Si aquí aconseguíssim que qui compra tingui càrrec de consciència de comprar per sota del 80 cèntims hi guanyaríem molt. Perquè no és només que siguin explotacions ramaderes que desapareixen, i amb elles una manera de fer d’una família, és que el territori també se’n ressenteix. Als ramaders se’ls ha estigmatitzat, però són gent que s’estima el territori que en té cura. És molt trist quan un ramader plega perquè també es perd tot un coneixement que no està escrit i que s’ha anat passant de generació en generació.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
