Els gossos fills a l’estat van a l’alça. S’estima que hi ha més de tres milions de gossos, més que fills menors de 14 anys. Per explicar aquest fenomen hi ha arguments de tots els tipus, com que és més econòmic tenir un gos que tenir un fill, la precarietat laboral, la impossibilitat d’accedir a un habitatge en propietat o el retard en la maternitat que fa que a vegades aquesta no sigui possible. Amb aquesta situació i el portal Articulate ha fet una enquesta en línia entre 2.000 persones d’entre 25 i 39 anys i els resultats mostren que les plantes també estan fent aquesta funció substitutòria dels fills i per això, 7 de cada 10 es considera plant parents, és a dir pare o mare de plantes.
A més d’aquestes raons econòmiques, socials i estructurals que s’apunten també s’ha de tenir en compte que “després de la pandèmia, cuidar plantes va resultar ser un passatemps relaxant i estimulant per a aquestes generacions, que van passar de veure les plantes com a possessions a apreciar-les com una experiència en la qual el valor s’obté a través de la interacció i el compromís”, explica Sandra Tena, professora col·laboradora dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Els resultats de l’enquesta també mostren que el 81% dels que han optat per incorporar plantes a casa seva creuen afegir plantes al seu espai ha tingut un efecte positiu en la seva salut física i mental. I a quatre de cada cinc enquestats els ha portat a començar a cuidar-se millor. “És evident, doncs, que cuidar plantes ha resultat ser un passatemps relaxant i estimulant per a aquestes generacions. En la jardineria res és instantani, res està garantit, és una activitat lenta que posa a prova la paciència”, comenta Tena. “Cuidar una planta no és només una manera de desenvolupar la responsabilitat i el compromís o un antídot contra la dinàmica de la societat de la immediatesa, sinó que també permet reconnectar amb la naturalesa i reduir l’ecoansietat”, afirma Enric Soler, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC.
Ara bé, davant de la resposta de 3 de cada 4 enquestats que asseguren que tenir plantes és una mena de prova per comprovar si són prou responsables per tenir un animal de companyia, el professor Soler és contundent “si utilitzem una planta com a termòmetre de la nostra responsabilitat i compromís, ja estem parlant d’una motivació disfuncional. A més, comparar les cures, la responsabilitat i el compromís que requereix una planta amb els que requereix un animal de companyia és una aberració. I si ens ho plantegem com a banc de proves per tenir fills, ja freguem el deliri“.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
