Ell llagut és “la més popular de les anomenades barques llevantines catalanes”. Es tracta d’una de les embarcacions més tradicionals de la nostra costa, esmentada en català des de 1249. Malgrat que originalment els llaguts eren fets de fusta, la dècada dels vuitanta va suposar definitivament la transició de la fusta a la fibra de vidre. Avui els llaguts de fusta que naveguen són comptats i la majoria dels que queden descansen a les platges i cales per fer bonic.
Però el rosenc Joan Zaragoza va voler revertir aquesta situació. L’any 2014 es va proposar recuperar el llagut tradicional. Amb tota una vida dedicada a les embarcacions, finalment es va incorporar al projecte Norfeu, la drassana familiar que conduïa el seu pare, i va començar a desenvolupar el “llagut retromodern”.
Zaragoza explica que ell “no fa un llagut amb fusta i tot el calafatament amb estopa, com es feia abans, però el buc dels llaguts que fa ara és herència d’allò”. Així doncs, el seu objectiu és oferir un llagut català retromodern “per sota dels set metres, que no paga impost de luxe; còmode per a tota la família, de grans a petits; que conservés l’estètica tradicional, i que fins a un cert punt no tingués un preu prohibitiu per als qui potser han d’estalviar però estimen la nàutica”. És conscient de que el canvi d’època implica un canvi de necessitats i el llagut havia d’adaptar-se i redefinir-se, però sense perdre la seva estètica i essència.
Aquesta redefinició tampoc no ha passat per eliminar les particularitats tradicionals catalanes, com la mida de l’eslora en pams o la nomenclatura de l’embarcació en llengua catalana. En Joan Zaragoza és fidel a aquests aspectes i un gran reivindicador d’ells.
En parla en aquesta entrevista de La Mira.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
