La pedra seca és un mètode de construcció que es caracteritza per l’ús de pedres de mides diferents, superposades i encaixades sense ajuda d’un material que les enganxi. Tradicionalment s’ha fet servir per a construir murs, marges, cabanes de pagès… Però avui té molts més usos. Es tracta d’una tècnica mil·lenària que requereix d’amplis coneixements per poder executar-la, només els margers —professionals de la pedra seca— coneixen tots els secrets d’aquest sistema. A Catalunya, però, la professió de marger està desapareixent. Igual que la majoria d’oficis del camp, la falta de relleu generacional és un gran problema per a la seva supervivència. En Roger Solé, un dels pocs margers professionals que queden al país, ens ho explicava al podcast d’Arrels Ruraletes. Avui, però, ens parla de l’Associació Gremi de Margers de Catalunya (AGMC), que es va presentar a Olot fa un parell de setmanes i de la qual n’és impulsor i president.
En quin context neix l’Associació Gremi de Margers de Catalunya (AGMC)?
L’AGMC neix arran de viatjar i conèixer com s’organitzen els margers d’altres països d’Europa. L’any 2012 em vaig posar en una associació andalusa de margers —que, malauradament, es va acabar dissolent— perquè formaven part d’un programa europeu que impulsava l’intercanvi d’informació entre diversos països en matèria de pedra seca. Allà vaig tenir l’oportunitat de conèixer diversos models d’associacions i entitats de treballadors de la pedra seca. El format francès em va meravellar i vaig tenir claríssim que volia importar-lo aquí, i això és el que estem intentant amb l’AGMC.
En què consisteix el format francès?
A França, des de fa gairebé vint anys, tenen una associació i una escola de pedra seca. Allà, per ser marger has de fer una formació acadèmica homologada d’unes 500 hores que culmina amb un examen final, com es faria per a qualsevol altra professió. Aleshores, si aproves, et donen un títol d’obrer professional. Així doncs, quan la gent acaba la formació, a part de tenir un certificat oficial, també tenen els coneixements tècnics per fer obres amb garanties. És un sistema que està funcionant, perquè les persones que van començar fa vint anys ja estan jubilades i, darrere seu, ha anat sortint gent que actualment està treballant. Aquí, en canvi, el què s’ha fet fins ara son cursets que no serveixen per a res i que no són una formació ni una motivació real per crear professionals.
Aquest reconeixement oficial, dota de més prestigi la professió de marger, a França?
És que a França, gràcies a això, la pedra seca no està concebuda com una tècnica que serveix només per fer murs al camp, allà es fan obres públiques on participa un equip d’arquitectes. Els francesos tenen l’ofici molt més reconegut i evolucionat. De fet, a França, els margers disposen d’asseguradores que els fan assegurances de fins a deu anys dels murs de pedra seca que es construeixen. Aleshores si un arquitecte no es refia de la tècnica, pot estar tranquil perquè hi ha una assegurança al darrera. Això també és una manera d’empènyer l’ofici. Aquí, algun cop també fem obra pública però, a diferència de França, has de trobar un arquitecte que hi cregui, cosa que a vegades és difícil.
Què és el que s’ha estat fent malament a Catalunya per estar tan lluny d’aquest format?
El que passa a Catalunya és que som pocs margers professionals —a l’associació en som cinc— i poc reconeguts. De fet, jo mateix, quan vaig conèixer el mètode francès vaig pensar “aquí a Catalunya serà impossible importar això, ningú no ens valorarà així”. El coneixement de la tècnica de la pedra seca ha crescut molt en l’última dècada però som els de sempre, darrere nostre no ve ningú. Cada any s’haurien de formar margers i això no passa.
Ara, però, amb l’AGMC heu començat a treballar per revertir la situació.
Sí. El que volem aconseguir a Catalunya és que d’aquí una dècada hi hagi un relleu generacional, que el coneixement que tenim ara de la pedra seca no es perdi. Volem formar futurs professionals que ens puguin fer de relleu d’aquí uns anys. Per fer-ho, però, encara no tenim la capacitat d’oferir un examen oficial com el francès, per això, de moment, formem futurs margers perquè obtinguin el títol a França i puguin treballar amb nosaltres aquí, aquest és un requisit indispensable per entrar a l’associació. A més, a banda de la formació, també ens volem centrar en la divulgació. Per exemple, establir contacte amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), fer convencions sobre pedra seca amb historiadors i altres professionals de la matèria… I, de cara al futur, també ens agradaria organitzar alguns actes com jornades tècniques o workshops internacionals.
Creu que hi ha voluntat d’aprendre l’ofici?
Sí. Sobretot en els últims anys, arran del reconeixement de la pedra seca com a Patrimoni Cultural Immaterial per part de la UNESCO, s’ha notat un boom de gent que s’hi ha interessat, i hem vist també com les administracions han començat a promoure iniciatives de formació. També és cert que això ens va anar una mica en contra, perquè la cosa es va començar a descontrolar. És a dir, començava a haver formacions per tot arreu impartides per persones sense prou coneixements i això ens portava a pensar que, d’aquí uns anys, el nivell dels margers de Catalunya seria baixíssim. Això també va ser un impuls per crear l’associació, el fet de poder oferir formacions de qualitat.
Quin futur creu que li espera a la pedra seca a Catalunya?
Jo crec que la pedra seca és el futur. Els experts estan advertint que el formigó s’hauria d’acabar, que se li ha de buscar un substitut. Doncs els murs de pedra seca ben fets poden ser un bon substitut. A més, també hi ha una feina important i molt necessària de reconstrucció de marges malmesos perquè la meitat dels murs del país estan destruïts o en procés de destrucció. No obstant això, cal tenir en compte que mai serem molts margers, això ha de quedar clar també. L’administració ens demana fer formacions a l’engròs, però nosaltres proposem formar a cinc professionals per any. Cal ser conscient que si poses a cinquanta persones per any al mercat laboral, no hi haurà feina per ningú.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
