Estamariu és un poble de l’Alt Urgell de només 130 habitants que fa 25 anys que no vivia la inauguració d’un comerç nou. Fa poc, el desembre passat, s’hi va inaugurar el primer forn de pa del poble. L’han impulsat Ester Massana i Quim Sànchez, una parella de forners de Terrassa, que van arribar a Estamariu el juliol passat. Ho van fer amb la voluntat d’obrir un forn que donés servei als veïns del mateix poble i dels propers,on van a repartir per fer viable el negoci i abastir altres nuclis que, com Estamariu, no tenien forn.
Al principi, però, ni l’Ester, ni el Quim no tenien previst traslladar-se a Estamariu. Tot va venir arran d’un amic comú dels dos, que és veí del poble, i que els va ensenyar una casa. Ells, però, tenien la vida muntada a Terrassa i en un primer moment no es van plantejar cap canvi. Però el negoci de Terrassa va començar a anar malament i aleshores van decidir fer el pas i deixar la seva ciutat per traslladar-se a Estamariu. Això sí, un objectiu clar: “Vam comprar la casa i vam mirar si era viable obrir un obrador a l’habitació de baix. Com que es podia fer, vam tirar-ho endavant. Des del principi sabíem que si pujàvem allà era per fer pa, i així va ser”, afirma l’Ester. Explica que la seva vida ha canviat per complet, però en sentit positiu. Sempre havien sigut amants de la muntanya i somiaven obrir una petita fleca en algun poblet del Pirineu, però “era un d’aquells somnis que mai no es plantegen seriosament… Però mira, al final, amb la situació a Terrassa, no hi havia altre remei.”
L’establiment, situat en ple centre del poble, es diu Ca la Xata, en honor a la padrina del Quim. Amb l’Ester, ja tenien un forn a Terrassa i hi treballaven plegats. Ara, gràcies a la parella, els estamariuencs ja no han de desplaçar-se fins a Martinet o la Seu per comprar pa. L’últim comerç que s’havia obert a Estamariu va ser una botiga dins l’hotel del poble, però que va tancar ja fa un quart de segle.
Abans de l’obertura, els veïns d’Estamariu només coneixien una realitat: el pa s’havia de congelar. L’anaven a buscar fins a la Seu i el guardaven al congelador per tenir-ne provisions. Amb l’arribada de Ca la Xata, això ha canviat. “La gent ja s’ha acostumat a no tenir pa congelat. En general, hem tingut molt bona acollida i la gent del poble ens ha fet sentir com a casa des del primer dia”, explica l’Ester. A més, diu que la fleca no només ha servit per abastir de pa, sinó que també s’ha convertit en un lloc de confluència del veïnat del poble. “Estamariu és un poble molt petit, però amb molta vida. Això sí, bona part de la població que és gran i no surt gaire de casa… La gent, en general, no passeja” . Per això els agrada que al seu establiment s’hi produeixin trobades espontànies entre veïns: “ens va fer molta il·lusió quan un veí del poble, que es diu Marc i que viu al final del carrer, es va trobar amb l’Assumpció, una veïna que viu al carrer de sobre. Feia molt de temps que no es veien i els va alegrar molt trobar-se allà. L’Assumpció ens va dir que li agrada perquè, a part d’anar a comprar el pa, a Ca la Xata es troba amb gent que feia molt que no veia. Sobretot, això els passa a la gent gran”.
Ca la Xata no només ha tornat la passió i la tradició del pa al poble , sinó que també hi ha tornat una mica de vida.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
