Una part important de Catalunya es troba en estat de prealerta per sequera. Les reserves d’aigua estan al 52% i la terra pateix perquè fa mesos que la pluja només fa acte de presència de forma anecdòtica. Es pot comprovar consultant aquest enllaç del Visor de la Sequera, que mostra la situació de cada comarca.
Qui més pateix aquesta situació és la pagesia. Un dels rituals de l’ofici de pagès és el de mirar el cel perquè, en funció del que indiqui, la feina serà una o en serà una altra. Ara, però, els pagesos han hagut de fer servir molt la imaginació, perquè fa mesos que no plou o, si més no, que no plou prou, i això ha trastocat el dia a dia de la gent que treballa la terra. Alguns d’ells ho viuen amb l’ai al cor per por a perdre la collita.
En ho han explicat els pageses de Mercat Arrels. Ester Gomis, de Ca Rosset (Baix Camp) recorda que “la pluja fa créixer herba als bancals on viuen els insectes que ens ajuden a controlar les plagues. Amb la sequera, el risc de perdre la collita creix.” Blanca Ozacáriz, del Jardí del Sentits¡ (Alt Penedès) explica que treballa amb coberta vegetal per mantenir la humitat, “però la sequera ens obliga posar-hi bales de palla i un gota a gota per mantenir viva la vinya.“
L’Alba Falgàs, de Can Falgàs (Alt Empordà), diu que ja alguns dels seus conreus ja estaven connectats al rec, però no tots, i que, així i tot, “l’aigua que fem servir també depèn de la pluja d’Olot, per tant estem una mica atrapats per tot arreu, potser ens haurem de reinventar.”
En aquest sentit, Pol Dunyó, del Turó d’en Rompons (Maresme), explica que la sequera fa que els cultius s’alenteixin i, a més, complica el treball de la terra, perquè està molt eixuta. Però adverteix que la manca d’aigua no provoca només aquests problemes immediats: “A mitjà termini poden desaparèixer pous de rec que en algunes zones de muntanya podrien deixar d’existir”.
La preocupació és gran. “Fa un mes que he sembrat els cigrons. Encara no han nascut i, si vas i hi grates, són allà, secs, esperant que plogui”, lamenta Alba Falgàs. I a més, cal afegir-hi que això incrementa les despeses de la producció. Caldrà treballar més i, si finalment cal incorporar el rec on no n’hi ha, els pagesos ja assumeixen que els costos seran més alts i reduiran encara més els marges de preu tan estrets, que ja qüestionen la viabilitat econòmica de moltes explotacions.
Si bé és cert que la resistència i la resiliència formen part de la manera de fer de la pagesia, ara més que mai cal comprometre’s amb aquest sector perquè els pagesos i les pageses que afrontin aquestes dificultats amb encert, en surtin reforçats i justament recompensats. Aquesta és la filosofia de Mercat Arrels.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
