“Jo, en aquest moment, no soc gaire optimista. Crec que en un futur no tan llunyà hi haurà alimentació, però no hi haurà pagesia”, alerta Laia Angrill, responsable de Comunicació, Relleu Generacional, Polítiques de Muntanya i representant de Joves d’Unió de Pagesos. D’acord amb les dades del Cens Agrari publicat per l’INE i actualitzat per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), més de la meitat de les persones titulars d’explotacions agràries a Catalunya tenen més de 55 anys. Les estadístiques confirmen una estructura clarament envellida del sector primari i un relleu generacional que continua sent insuficient per tal de garantir la continuïtat del model actual.
Segons Angrill, la situació no només no millora, sinó que tampoc és previsible que ho faci a curt termini. “No evoluciona cap a millor ni és probable que millori per més recursos públics que hi hagi, perquè la falta de relleu és multifactorial”, considera.
Les dades més recents d’Idescat apunten en la mateixa direcció. El nombre de persones ocupades al sector agrari continua disminuint, mentre que augmenta l’edat mitjana dels titulars d’explotacions. Aquesta evolució és similar tant en zones de muntanya com en àrees agrícoles de la plana.
Un problema multifactorial
El departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació reconeix que les ajudes a la incorporació de joves no són suficients per compensar les jubilacions previstes al sector. Entre les principals dificultats assenyalades hi ha l’accés a la terra, la inversió inicial necessària per posar en marxa una explotació i la rendibilitat limitada de moltes activitats agràries.
Angrill coincideix en aquest diagnòstic, però defensa que el problema va més enllà del factor econòmic. “Normalment parlem molt dels factors econòmics —crisi de preus, burocràcia, barreres d’entrada molt altes—, però fins i tot gent amb diners, depèn d’on, no pot llogar terra. No hi ha terreny disponible”, explica. Si més no, no deixa de banda la dificultat d’accedir als mitjans de producció i la necessitat d’inversions elevades per iniciar-se en molts subsectors.
Més enllà de l’economia, Angrill posa el focus en qüestions socials sovint invisibilitzades. “Hi ha moltes explotacions viables que es tancaran amb la jubilació dels actuals titulars. I una de les causes és el masclisme que hi ha al sector”, afirma. Actualment, diverses empreses estan tancant, tal com afirma Angrill, ja que “els propietaris no s’han preocupat que les seves filles aprenguin a fer funcionar un tractor ni han fet que s’estimin una mica l’ofici”. És a dir, en molts casos, no s’ha fomentat que les filles puguin continuar l’activitat familiar: “Estàs descartant gairebé el 50% d’un possible relleu”.
Un canvi de mentalitat
Paral·lelament, apunta a un canvi cultural profund vinculat a una mentalitat urbanocèntrica. El model de vida actual fa que l’activitat agrària, que és molt intensa i requereix moltes hores i preocupació, sigui poc compatible amb les prioritats de molta gent jove: “Es tracta d’una tasca molt demandant, molt intensa i que requereix molt de temps, molta tensió i molta preocupació”. A això, s’hi suma el fet que ser pagès implica ser autònom, amb càrregues de gestió i burocràcia importants i amb una pensió mitjana inferior a la d’altres sectors, que no contribueix a la resta de dificultats a les quals s’enfronta el sector dia rere dia.
De la mateixa manera, ha observat una gran polarització entre el jovent. Per una banda, hi ha un grup que cada cop treballa en explotacions més petites: “Jo els defineixo com a persones que es pensen que viuran de l’aire. D’aquesta manera, no es pot alimentar la població europea ni subsistir econòmicament”.
Tal com remarca Angrill, si no es produeix un canvi, en un futur l’alimentació sortirà únicament i exclusiva de les grans indústries, però no estarà repartida entre petites i mitjanes explotacions com ara. Les dades oficials apunten que, sense canvis estructurals, el relleu generacional continuarà sent un dels principals reptes del sector agrari català, independentment de l’evolució demogràfica dels municipis.
Aquesta anàlisi de la situació coincideix amb el del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, que en documents vinculats a l’aplicació de la PAC 2023–2027 explica que l’envelliment del sector agrari és un problema estructural a l’Estat i que requereix mesures a llarg termini, més enllà de les convocatòries puntuals d’ajuts.
Una tasca col·lectiva
L’envelliment de la pagesia té efectes directes sobre el territori. La reducció del nombre d’explotacions actives comporta canvis en la gestió del sòl, la producció d’aliments i el manteniment del paisatge agrari, especialment en zones amb menor densitat de població.
Així mateix, Angrill defensa que avui percep un gran desencant pel que fa a la vida de pagès. “Són molts anys patint crisis de preus i veus que la societat canvia i sembla que tu vas una mica a remolc” es lamenta. Aquesta manca d’optimisme no es tracta d’un cas aïllat, cada cop hi ha més pagesos que senten que volen “alguna cosa millor” per als seus fills: “Sigui perquè creus que el que tu fas no és prou vàlid o perquè ho has passat tan malament que consideres que no valen la pena tants maldecaps”.
Amb tot, Angrill remarca que un dels canvis més necessaris ara mateix és el de la mentalitat per part de les generacions més grans: “Si la generació que t’ha d’ensenyar l’ofici està tan desencantada… No sé com ens ho farem”. Angrill conclou que la solució es troba en actuar en col·lectivitat; “Sense obligar ningú hem de reivindicar que hi ha una cosa que hem construït entre tots, que algú se n’ha d’ocupar i que seria molt fotut abandonar-la d’aquesta manera”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
