• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
  • Skip to primary sidebar
  • Skip to footer
Arrels

Arrels

  • Fes-te soci/a
  • Mercat
  • Actualitat
    • Noticies
    • Agenda
  • Ràdio
    • Bar de Vins
    • Ona pagesa
    • Ruraletes
    • Salvant les distàncies
  • DiY
  • Docs
  • Revista
    • Número actual
    • Col·lecció
  • Més
    • Qui som
    • Contacta
    • FAQs

Natura

Per què els corbs han colonitzat el món?

Les ales, cos i la intel·ligència d'aquestes aus han estat la combinació perfecta que ha fet possible aquest fenomen

7 de juliol de 2022 per Arrels Comparteix

Els corbs s’han expandit per tots els racons del planeta. Si viatgem de Barcelona a Sidney, per molt enorme que sigul distància que les separa, arreu podem trobar grups d’aquestes aus, cosa que ens pot portar a qüestionar-nos com aquesta espècie ha arribat tan lluny. Un estudi coliderat entre la Universitat de Washington, amb seu a Saint Louis (EUA) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) , adscrit a la Universtat Autònoma de Barcelona, ha conclòs que els corbs podrien haver colonitzat el planeta gràcies a la seva capacitat per travessar llargues distàncies, al seu cos gran i a l’habilitat per fer servir la intel·ligència per solucionar problemes i obtenir recursos.

Els investigadors consideren que aquestes tres característiques han coincidit de forma encertada en aquesta espècie, fet que els ha permès arribar a llocs remots, sobreviure en ambients de tota mena i adaptar-s’hi amb èxit. Gràcies a això, els corbs han experimentat una gran diversificació. L’estudi demostra que el, alhora que s’escampaven pel món, apareixen variants noves de l’espècie a una velocitat exorbitant, per als ritmes de l’evolució: en només 10 milions d’anys, en van aparèixer més de 40 de diferents, i cada una canviava la mida del cos i la forma del bec per adaptar-se als nous ambients.

Per arribar a aquestes conclusions, l’equip de recerca ha fet una anàlisi exhaustiva d’una munió de trets ecològicament rellevants del grup dels còrvids (la família dels corbs, que també inclou les gralles, les garses i els gaigs entre d’altres espècies): la mida de les ales, el volum i forma del bec, les dimensions del cos i la mida del cervell. Per portar-ho a terme, l’equip ha visitat museus de tot el món per mesurar i comparar esquelets de moltes espècies de còrvids.

Màquines de volar  

Els resultats d’aquest anàlisi demostren que els corbs tenen unes ales relativament més llargues que la resta de còrvids i que tenen cossos de mides més grans. Això els permet volar grans distàncies i, un cop arriben a un lloc nou, els fa competitivament superiors. Que siguin tan bons voladors també ajuda a que, per atzar, es desplacin a llocs remots, la qual cosa disminueix bruscament l’intercanvi genètic entre poblacions i facilita la generació de noves espècies.  

A això cal sumar-hi que cada lloc nou pot tenir unes condicions diferents que l’anterior, al que l’espècie s’hi ha hagut d’adaptar, modificant la morfologia per a cada nova condició. Això explica que, a mesura que els corbs s’han expandit pel món, han anat augmentant el nombre d’espècies a una gran velocitat, tot produint una enorme variació de mides de cos i de formes de bec.  

Els corbs tenen ales més llargues i amples que la majoria d’altres còrvids, la qual cosa els permet tenir una gran dispersió. | Bob Armstrong

Intel·ligència única  

Un animal colonitzador ha de ser capaç de sobreviure en nous ambients, segurament molt diferents als d’origen, des de zones àrtiques fins a zones desèrtiques. Amb aquesta premissa l’equip va mesurar el volum del cervell de més de 76 espècies de corbs i d’altres còrvids.

Els resultats van ser els esperats: els corbs tenen una mida relativa del cervell més gran que la resta de còrvids. “El fet de que tinguin mides de cervell més grans mostra que els corbs podrien tenir capacitats cognitives més grans que la resta de còrvids, fet que els permet tenir l’adaptabilitat necessària per ocupar ambients tant diferents com la tundra àrtica o els deserts australians”, explica Joan Garcia-Porta, un dels investigadors i membre també de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.

Més de tres milions d’observacions  

Els investigadors també van voler comprovar si, efectivament, els corbs eren capaços de viure en zones climàtiques on no viu cap altre còrvid. Per fer-ho, van extreure més de tres milions d’observacions de còrvids de la plataforma de ciència ciutadana eBird. Això els donava informació sobre l’espai climàtic on vivien els corbs i podien comparar-ho amb l’espai climàtic de la resta de còrvids. Els resultats, un cop més, van demostrar que els corbs ocupaven un rang climàtic molt més ampli que tots els còrvid junts i que, a part de replicar l’espai climàtic ocupat per les altres espècies de còrvids, arriben a zones climàtiques molt més extremes on cap còrvid pot sobreviure.   

“Els corbs ens ofereixen una fantàstica oportunitat per entendre per què certs organismes s’expandeixen i diversifiquen pel planeta. Nosaltres som un d’aquests organismes i, per tant, entendre els processos d’expansió global d’altres grups d’animals, qui sap si podria aportar una mica de llum sobre el nostre propi viatge al voltant del planeta”, conclou Joan Garcia-Porta. 

Forma part d'Arrels

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Comprar el número 8 Fes-te'n soci/a
Comparteix

MÉS LLEGIT

  • Noticies
    L'últim vaquer de llet del Pallars Jussà cerca clients desesperadament per evitar plegar
  • Noticies
    Ofereixen gratuïtament un camp de presseguers abandonats per donar-li una nova vida
  • Noticies
    A la recerca de la masia perduda
  • Noticies
    “La masoveria és la solució per a la gent que busca masies i propietaris que no saben què fer-ne"

Noticies destacades

Les aus del Delta de l’Ebre moren o queden molt malferides per culpa de la xarxa elèctrica

L’ONG GEPEC-EdC ha elaborat un pla d’acció per tal de millorar la situació d’aquest ecosistema protegit

Noticies · 7 de juny de 2022

La bellesa del vol migratori dels estornells

En aquest recull fotogràfic, Marc Navarro Molina captura les formes geomètriques dels estols dels estornells

Noticies · 12 d'abril de 2022

El canvi climàtic avança la posta d’ous dels ocells

Així ho afirma un estudi que relaciona la posta d’ous amb l’augment de temperatures i l’arribada prematura de la primavera

Noticies · 14 d'abril de 2022

Subscriu-te a la nostra Newsletter setmanal

Si vols estar al dia de l’actualitat del món Arrels, la ràdio, els videos i el mercat subscriu-te aquí
  • *

Footer

  • Ràdio
  • DiY
  • Docs
  • Revista
  • Fes-te soci/a
  • Qui som
  • FAQs
  • Contacta
  • Avís legal
  • Política de Privacitat
  • Política de cookies

Segueix-nos

Un projecte de

Amb el suport de

Sàpiens Petit Sàpiens El Món d'Ahir Descobrir Revista Experiències Cuina Receptes by Cuina Apart Ara Llibres Amsterdam Now Books La Casa dels Clàssics Bernat Metge Castells.tv Atlas of the Future Som Mollet Som Granollers Som Vallès Som La Llagosta Som Les Franqueses Som Martorelles Som Montmeló Som Montornès Som Parets Som Sant Fost Mollet a mà