El departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha iniciat l’elaboració del pla estratègic del suro, que s’allargarà fins al 2050. El pla, que es fa de manera consensuada entre els agents del sector, pretén dinamitzar socioeconòmicament el sector surer català per millorar-ne la competitivitat i assegurar-ne la viabilitat forestal i industrial a llarg termini. Les fites són, amb vistes al 2030, arribar al 75% de superfície gestionada de la sureda catalana i també que el 75% de compra del global de suro català es faci a empreses catalanes. Ara mateix, s’estima que la demanda de suro per part de la indústria catalana és d’unes 9.500 tones/any, per tant la indústria surera local podria absorbir pràcticament la pràctica totalitat de l’oferta de suro catalana. En relació amb la gestió actual de la sureda del país, es calcula que aproximadament menys de la meitat de la superfície es gestiona, xifres que demostren els baixos nivells d’explotació d’aquest recurs.
Una de les mesures per afavorir el desplegament del pla és la creació del carnet de pelador. Avui, a Cassà de la Selva (Gironès), ja s’ha començat impartir la formació per expedir-lo a les persones interessades. D’aquest curs en sorgirà la primera fornada d’alumnat obtindrà les primeres certificacions oficials d’aquesta especialització. Aquesta nova certificació —la primera d’aquest sector en l’àmbit europeu— pretén assimilar-se al carnet europeu de motoserrista i prestigiar l’ofici, professionalitzar-lo, assegurar-ne el relleu generacional i augmentar la productivitat per mitjà de la inclusió de factors, com ara la gestió del bosc o la mecanització de la lleva.
Adquirir competències perquè l’activiat sigui més eficient i sostenible
La superfície total d’especies sureres a Catalunya és d’unes 124.000 hectàrees. A la baixa productivitat de les suredes se li sumen els danys que pateixen els arbres en el procés la pela per manca de professionals especialitzats. Junatament amb els elevats costos d’explotació, tot plegat minva la productivitat econòmica de l’activitat forestal. Els treballs de pela, si no es fan bé, poden originar pèrdues que s’arrossegaran els cinquanta anys seguents, per això tan important contractar ma d’obra qualificada.
En aquesta edició pilot del curs de lleva hi participen deu alumnes, alguns de novells i d’altres amb experiència prèvia dins del sector. Els professors i examinadors del curs són professionals en actiu de l’àmbit surer. L’objectiu és comprovar l’eficàcia del manual de pela del suro, dels estàndards de la certificació o dels fulls d’examinació que s’han elaborat i validat segons el criteri de la taula d’experts del projecte. La finalitat d’aquesta documentació és que la persona candidata aprengui i demostri que ha adquirit les competències suficients per mantenir les eines i la maquinària, preparar l’arbre per a la lleva i extreure’n una quantitat adequada de suro de manera eficient i segura.
El valor ecosistèmic de la indústria surera catalana triplica el socioeconòmic
Aquest és un ofici indispensable per al bon funcionament de la indústria suro-tapera, atès que l’ús de taps i de productes de suro contribueix positivament al nostre entorn oferint beneficis com la preservació de la biodiversitat de la sureda, la fixació de diòxid de carboni a l’atmosfera, la reducció del risc d’incendis o el foment de la bioeconomia. De fet, s’estima que el valor ecosistèmic de la indústria surera catalana, de fins a 660.000.000 d’euros, en triplica el valor socioeconòmic, d’uns 215.000.000 d’euros.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
