En els darrers 40 anys, la intensificació de l’activitat agrícola i el desenvolupament urbanístic i agropecuari que ha registrat la plana de Lleida han reduït l’extensió i la qualitat de l’hàbitat disponible per a les aus estepàries d’aquesta àrea, tot i que es tracta de la zona que encara concentra la major part d’aus d’aquest tipus presents a l’Estat espanyol. L’informa recent de l’Estat de la Natura de Catalunya ha posat de manifest que aquest grup d’ocells es compta entre els més amenaçats al territori, amb una davallada global d’un 27% en les poblacions del 2002-2019, però sembla que, malgrat tot, “hi ha un cert marge per l’optimisme, després de diverses actuacions públiques per part de la Generalitat”, segons Santi Mañosa, professor de la Facultat de Biologia i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBIO)
Per revertir aquesta situació, crítica s’han declarat vuit Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), s’han llogat o comprat terrenys esteparis i de guaret, s’han habilitat llocs de nidificació, s’han posat en marxa programes de cria per a reforçar algunes poblacions, i s’han senyalitzat les línies elèctriques per a reduir el risc de col·lisió.
“Tot i que la situació actual de moltes espècies és lluny de ser òptima i les accions de conservació necessiten millores, l’escenari actual és millor del que hauria estat en absència de qualsevol mesura de gestió. Les poblacions d’algunes espècies d’ocells ja estan responent positivament al conjunt de mesures dutes a terme”, afegeix Mañosa.
Trobareu més informació al web del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
