La transició energètica és a l’ordre del dia perquè el temps s’acaba per assolir els objectius de 2030. Les energies netes haurien de ser les majoritàries, però la realitat és que les fòssils encara són omnipresents. Si bé, en general, el missatge que sentim arreu és que no estem fent bé els deures, hi ha petites propostes que arriben de llocs petits que mostren que encara hi ha esperança. És el cas de la CEL de Caldes de Montbui (Vallès Oriental). La Comunitat Energètica Local d’aquest municipi ha quedat finalista del premi europeu d’acció transformadora que es va lliurar a Brussel·les, al Comitè Europeu de les Regions, el cap de setmana passat. Amb un temps rècord i amb una inversió relativament petita, s’ha aconseguit reduir la factura de la llum de l’ajuntament i també la factura de més de cent famílies. I tot plegat s’ha fet posant l’energia fotovoltaica que es genera als terrats dels equipaments municipals a l’abast dels veïns. Aquesta és una energia neta, que és genera dins la ciutat i per tant no compromet el sòl rústic i, a més, no qüestiona la companyia amb la qual cada un dels veïns té contractat el servei. Un projecte innovador que es podria estendre com una taca d’oli a d’altres municipis, com una possible solució a la transició energètica. En parlem amb l’alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda, que es mostra molt content d’haver aconseguit el reconeixement d’Europa i molt orgullós de poder dir que el seu va ser un dels primer municipis de Catalunya en declarar, i per unanimitat, l’emergència climàtica.
Com va sorgir la idea de crear la CEL, la Comunitat Energètica Local?
Des de que vam declarar l’emergència climàtica oficialment l’any 2019 amb el suport de tots els partits polítics, hem fet una sèrie d’accions. com crear una oficina d’acció climàtica municipal —que ha rebut més de mil consultes— i aprovar un pla estratègic de forma participativa. Una de les propostes que es deriven d’aquest pla és la creació de la CEL, la Comunitat Energètica Local, que, des del mes de juliol passat, permet que cent famílies del municipi gaudeixin de l’energia fotovoltaica.
Com funciona la CEL?
És projecte innovador, però molt senzill. Vam col·locar plaques fotovoltaiques a les cobertes de sis espais municipals després de comprovar que, per la ubicació, pràcticament cobrien tot el nucli urbà, segons el que estipula la Llei d’Autoconsum. Són sis equipament públics, com la biblioteca, el pavelló o el centre cívic, i l’energia que s’hi genera en una part és per a l’Ajuntament i, en l’altra, per a la resta de veïns. Ara mateix hi ha cent famílies que paguen 50 euros anuals, com si fos el lloguer d’una placa solar i sense canviar de companyia. S’estalvien 40 euros mensuals de mitjana en la factura de la llum.
Això vol dir que, ara mateix, a Caldes de Montbui, els ciutadans poden gaudir d’energia neta sense haver-se d’instal·lar plaques solars?
De fet, aquest era un dels objectius. Ho vam fer pensant sobretot en la gent que viu en pisos. Instal·lar plaques fotovoltaiques requereix un procés llarg. Cal posar d’acord molts veïns i, en el cas de pisos de lloguer, calen permisos de la propietat, i no sempre és senzill. D’aquesta manera, en canvi, amb la iniciativa pública hem facilitat tot aquest tràmit. Oferir energia neta és una manera d’empoderar la ciutadania.
“No és senzill obrir camí, però ara, que ja ho tenim en marxa, ja estem en converses perquè altres municipis repliquin el model.”
Creu que models com el seu són una solució per aconseguir fer aquesta transició energètica?
Estic convençut que sí. En les poblacions mitjanes, aquesta és una proposta relativament senzilla. Té un cost no gaire alt i si es fa en l’àmbit urbà, tot el procediment se simplifica molt i, a més, no compromet el sòl rústic. La inversió que hem fet és més aviat petita, de 350.000 euros. Els hauríem pogut destinar a arreglar carrers o alguna altra cosa, però vam considerar que això era prioritari i per això vam crear la primera comunitat energètica pública. Caldes té 18.000 habitants i, a finals del 2024, 650 famílies se’n podran beneficiar, el que suposa el 10% de la població. Volem arribar a reduir les emissions del 26%.
Ser pioners no sempre és fàcil. Quines dificultats s’han trobat?
La primera, i segurament la més important, és que això no ho havia fet ningú i no teníem on emmirallar-nos. Hi ha comunitats energètiques privades, sobretot, i alguna amb participació pública, però que siguin 100% públiques, cap. Hauríeu d’haver vist la cara de la interventora i la secretària municipals quan vam dir que no hi havia cap exemple per seguir (riu). És que no és senzill obrir camí, però ara que ja ho tenim en marxa, ja estem en converses perquè altres municipis repliquin el model.
I a més els reconeixen la feina feta i la capacitat d’innovació.
El primer premi que vam rebre va ser el de Torres and Earth, que ens va fer molta il·lusió, però quedar entre els tres finalistes del premi europeu d’acció transformadora ens fa estar molt orgullosos. Tot plegat ens encoratja a seguir una línia que ja és imparable i ens dona ànims per seguir desenvolupant iniciatives transformadores.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
