El futur de la pagesia està en entredit per la manca de relleu generacional. Les persones que s’hi dediquen cada vegada són més grans i no n’hi ha de joves que les substitueixin. No obstant això, en els últims anys s’intueix una tendència, encara no quantificada, d’aparició de nous petits productors que fa créixer un bri d’esperança.
En paral·lel, arran de la pandèmia, es detecta més sensibilitat pels productes de proximitat. Per a Oriol Anson, secretari d’Agenda Rural del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, “la idea de producte de Km 0 va molt vinculada a explotacions properes i d’una producció més artesanal. No hi ha ningú que pensi en grans produccions quan parlem de consum de proximitat”.
Si bé en termes absoluts l’aparició de nous petits productors no té gaire incidència en el conjunt, per a Anson “tenen molta importància perquè donen més valor al producte d’aquí i és el que s’identifica més amb el territori”.
En moltes ocasions aquestes produccions artesanals incorporen una transformació de l’activitat —com el viticultors que passa a fer vi o el ramader que ven carn o elabora formatge— i, per al secretari d’Agenda Rural, aquest fet aporta un plus de valor: “deixem de produir productes que fa tothom i fem una aportació personal, singular. A més, és una manera que l’activitat pugui entrar en les diferents baules de la cadena. Això obre un futur esperançador perquè si la gent no vol fer de pagès és perquè costa guanyar-s’hi la vida, perquè els preus són baixos, i d’aquesta manera hi ha una sortida”.
Malgrat tot, l’administració veu el futur amb un cert optimisme. Anson assegura que treballen per millorar la sostenibilitat de les produccions. “Hem de menjar cada dia i és impensable que haguem de comprar l’alimentació de fora, perquè no la podrem pagar. Per això ho mirem amb optimisme. Hem d’equilibrar la cadena perquè hi hagi més marge per als pagesos i, d’aquesta manera, en poguem garantir la continuïtat”, afirma Anson.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
