Va faltar poc temps perquè, després dels primers confinaments derivats de la pandèmia de la covid-19, ara fa quatre anys, els mitjans de comunicació comencessin a parlar d’un suposat èxode urbà cap a les àrees rurals. Aquest èxode vindria motivat per la necessitat d’una qualitat de vida millor en un context marcat pels confinaments, i també per les expectatives que va generar la implantació generalitzada del teletreball. Entrat l’any 2024, però, és ben clar que aquest èxode no es va produir, si bé sí que s’ha detectat, del 2020 ençà, “un canvi de tendència”, en paraules de Sergio Porcel, el membre de l’Institut Metròpoli, l’organisme que s’ha encarregat de redactar aquest estudi titulat Rural i Urbà: migracions, entorn residencial i estructures d’oportunitat. L’estudi va ser presentat aquest dimecres, 21 de febrer, a la seu de l’Associació Catalana de Municipis, una de les entitats promotores del treball, juntament amb l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB).
Més enllà de les sensacions i intuïcions que el relat periodístic del confinament pogués suggerir, una de les conclusions més rellevants de l’estudi, basat en l`Enquesta de cohesió urbana (ECURB, elaborada també per l’Institut Metròpoli) és que “s’estima que, com a mínim, entre 2023 i 2027, a la regió metropolitana de Barcelona, gairebé unes 70.000 persones migraran d’àrees urbanes a àrees semidenses o rurals (51.000 dins de la mateixa regió metropolitana i 18.000 a un municipi de la resta de Catalunya)”. En números absoluts, no són xifres molt altes, però sí que van d’acord amb una tendència d’un increment lent respecte de les dades prepandèmiques.
Una altra cosa és quanta població afirma que, si pogués, optaria per abandonar la ciutat i situar-se a àrees semidenses o rurals. L’estudi, basant-se en l’ECRUB, recull que, l’any 2022, unes 250.000 persones residents a ciutats grans de la regió metropolitana de Barcelona, si poguessin escollir, s’haurien traslladat a municipis més petits, semidensos o rurals. Amb tot, les dificultats per trobar habitatge i, d’una manera especial, les relacionades amb la mobilitat —l’estudi també assenyala que el transport públic és el servei més mal valorat pels habitants dels municipis rurals— fan que la xifra de persones que acaben fent el pas sigui molt més baixa, i d’aquí que es calculi que en cinc anys no haurà superat les 70.000.
Dins del grup de persones que sí que portaran a terme aquest canvi de residència, s’ha detectat que les famílies joves —amb progenitors de 36 anys de mitjana d’edat— és el col·lectiu més important.
Dins del grup de persones que sí que portaran a terme aquest canvi de residència, s’ha detectat que les famílies joves —amb progenitors de 36 anys de mitjana d’edat— és el col·lectiu més important. Es tracta, en aquests casos, de canvis fets més per opció que per obligació. Igualment, l’estudi incideix que no totes les àrees semidenses o rurals reben nous habitants de manera homogènia: les que més creixen són les més properes i ben connectades amb l’entorn metropolità.
L’objectiu de les entitats que han encarregat l’estudi és el de disposar de dades que permetin planificar els canvis demogràfics a Catalunya pel que fa a la redistribució de població entre l’àrea metropolitana de Barcelona i la resta del país. Per això, l’estudi també alerta de les conseqüències que poden provocar aquests canvis i que cal preveure (i que, en alguns casos, ja s’estan patint): la gentrificació rural, els municipis-dormitori (sense vida social ni cultural) i la dependència del vehicle privat s’assenyalen com a factors que poden incidir en la desigualtat d’oportunitats entre els habitants del món rural i del món urbà.
En la presentació de l’estudi hi van participar el vicepresident primer de l’ACM i alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, el vicepresident d’ARCA, Sebastià Mata, la presidenta de la Comissió Executiva del PEMB, Janet Sanz, el vicepresident de l’ACM i alcalde de Molins de Rei, Xavier Paz, la presidenta del Fòrum de municipis petits de l’ACM i alcaldessa de Senan, Carme Ferrer, i el responsable de comunicació i d’incidència política de Sostre Cívic, José Téllez. Des de perspectives diferents, una idea comuna en totes les intervencions que van fer és que les solucions de futur passen per superar la dicotomia antiga entre camp i ciutat per establir un nou tipus de relació entre totes dues realitats.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
