Es calcula que prop de 400.000 ovelles i cabres fan la transhumància a Catalunya, 300.000 a peu i 100.000 en camió. Pel que fa a les vaques, la xifra arriba a les 100.000 i, d’aquestes, una tercera part ho fan a peu. Si mirem els camins que ressegueixen aquestes bèsties amb els seus pastors i vaquers, hi ha uns 1.000 quilòmetres classificats, però es calcula que a tot Catalunya n’hi ha fins a 25.000.
Aquestes són algunes de les xifres que es posaran sobre la taula en el segon Congrés de la Transhumància a Catalunya que es farà el proper mes d’octubre al Pont de Suert, Amposta i Igualada, i que organitzen l’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu l’IDAPA, l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya 8ARCA), l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya i la Universitat de Lleida.
Marc Borell, tècnic de l’IDAPA, explica a Arrels el motiu pel qual s’han escollit aquestes tres seus per fer el congrés: “el Pont de Suert perquè és una zona de transhumància d’estiu. Els ramats pugen des de la plana a la muntanya, Amposta perquè és el lloc de trobada per pujar als Ports, i Igualada perquè hi passa el camí de Marina, un camí ramader però, a més, perquè, com a conseqüència d’aquesta activitat, va tenir una indústria molt potent dedicada a les adoberies de pell i a la llana”.
El que es pretén amb aquest congrés és donar més visibilitat als reptes de la ramaderia extensiva, fer una radiografia del sector vinculat a aquesta pràctica i posar en valor el llegat natural, patrimonial, econòmic, cultural i fins i tot artístic d’aquesta activitat ramadera.
Serà un congrés itinerant, transhumant, com diuen des de l’organització, i que mira el passat per encarar un futur incert marcat pel canvi climàtic. Hi intervindran pagesos, pastors, ramaders, representants de l’administració i també responsables de tots els sectors involucrats en la pràctica de la transhumància, com, per exemple, els relacionats amb els escorxadors i la distribució i comercialització de carn.
Un altre dels aspectes cabdals dels congrés serà analitzar l’estat dels camins ramaders a Catalunya: volen que sigui un altaveu per mostrar la realitat d’aquestes vies. “Moltes vegades que els camins siguin intransitables o que els faltin punts d’aigua fa desistir el ramader. On hi ha molta terra de conreu, el camí s’ha fet més petit. La transhumància s’ha complicat per l’agricultura intensiva”, explica Marc Borell.
No obstant això, i malgrat les dificultats, Borrell assegura que la transhumància “està més viva del que sembla. Tenim la idea de que va de baixa, però aquest moviment del bestiar es porta a terme perquè el ramader té aquesta necessitat. És una gestió necessària per la pròpia explotació i, a més, és una gestió forestal inestimable”.
Per a Marc Borrell, la transhumància té més importància del que podria semblar a primera vista, i sentencia: “Els costos brutals de la ramaderia intensiva seran inassumibles, la que és sostenible en tots els aspectes és l’extensiva, perquè aprofites un recurs que és la muntanya, que no costa diners i que continua generant menjar, i que té com a resultat una carn d’altíssima qualitat. Cal que com a societat fem aquest click”.
Trobareu informació sobre el programa i per fer les inscripcions al web del congrés seguint aquest enllaç.
A Arrels vam comprovar la rellevància d’aquesta pràctica en el dossier central del número de primavera de la revista. Podeu aconseguir-ne un exemplar seguint aquest enllaç.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
