És vistosa, llampant, bonica, però l’Uncaria tomentosa, coneguda popularment com a ungla de gat, és una planta exòtica invasora que originària de Sud-àfrica. Té unes propietats que la fan molt resistent i una amenaça per la flora autòctona. És per aquest motiu que Catalunya ja ha començat els treballs per erradicar-la.
L’ungla de gat és una espècie amb una alta tolerància a la sequera i la salinitat, però molt sensible a les gelades. El que la converteix en una amenaça és la tendència a estendre’s molt ràpidament, fet que dificulta el creixement de les espècies autòctones. A Catalunya, està molt estesa, sobretot a les comarques litorals i a l’interior de les comaques del sud, a la Ribera d’Ebre i a la Terra Alta. Tot i que sovint es fan campanyes per erradicar-la, sobretot a prop d’espais naturals, és molt complicat fer-la desaparèixer. Això no obstant, la Diputació de Girona va començar fa poc uns treballs per fer-la desaparèixer del parc natural de Cap de Creus. Degut a la seva ràpida expansió, s’ha naturalitzat als penya-segats i ha posat en perill la flora autòctona. L’actuació la duran a terme entre les localitats de Port de la Selva, Cadaqués i Roses, i consistirà en una retirada manual de la planta i les arrels en diverses fases.
Josep Padullés, membre del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), explica que el que fa de l’ungla de gat una amenaça és que reprodueixen activament per estolons, unes tiges horitzontals que sorgeixen de la base de la planta i que creixen sobre o sota del sòl formant altres arrels adjacents com a estratègia de propagació de la planta. Aquestes, arrelen fàcilment als nusos i això produeix un banc de llavors persistents, viables durant diversos anys, a terra. Padullés diu que tot i que “pot assemblar-se a altres plantes amb fulles crasses [carnoses], la grandària i forma allargada de les seves fulles la fan força particular. També té una flor relativament gran en comparació a altres plantes que s’hi assemblen. La capacitat per suportar condicions molt extremes la fa especialment agressiva. L’investigador alerta que aquesta planta altera l’estructura i l’abundància relativa de les espècies nadiues. A més, pot disminuir la disponibilitat de nutrients i altera l’acidesa del terra, dificultant la regeneració d’espècies autòctones. També pot formar catifes molt espesses que impedeixen el desenvolupament d’una altra vegetació.
A l’Estat espanyol, l’ungla de gat es va citar per primer cop a Galícia, l’any 1900, i se l’ha destinat a funcions de planta ornamental encatifant i fixadora de sòls a zones costaneres. A partir d’aquests conreus, s’ha naturalitzat de manera important en sorrals i penya-segats de la costa. També s’expandeix a través de les restes de jardineria i excrements d’animals. S’ha vist que algunes aus n’agafen fragments per fer nius i això afavoreix la dispersió de la llavor.
Sovint, l’ungla de gat es confon amb dues espècies morfològicament molt iguals: la Carpobrotus edulis i la Carpobrotus acinaciformis, també invasores i exòtiques i de caràcter molt similar. Es tracta de plantes perennifòlies entapissants amb tiges que poden mesurar fins a dos metres. Floreixen entre el març i el juny i fan flors de color violaci, groc, rosa o porpra, que contenen moltes llavors. Tenen un diàmetre d’entre vuit i deu centímetres.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
