El mateix director de les escoles Pérez Iborra, Jordi Casas admet la sorpresa: “estava entusiasmat amb el projecte de coberta verda, és veritat, però ha superat, en molt, les meves expectatives”. La idea va sorgir arran d’un concurs de l’Ajuntament de Barcelona que tenia per objectiu promoure la creació d’espais verds a les cobertes i terrats dels edificis. Complien els requisits, entre els quals també ho havia el de mantenir aquest projecte viu durant almenys dos anys. I així ha estat. Des de l’octubre de 2019, al terrat del número 323 del carrer Consell de Cent de Barcelona hi ha 400 m2 de natura que s’han incorporat com a nou espai docent diari.
Així, tot un espai que estava en desús en ple centre de la ciutat, entre Rambla Catalunya i el carrer Balmes, ara s’ha transformat. Hi ha dos horts, un hidropònic i un de terra, un espai de plantes aromàtiques i medicinals, un hotel d’insectes, plaques fotovoltaiques en ús, un jardí amb gespa, una olivera i plantes medicinals al voltant, i una estació meteorològica.
S’ha aprofitat que el terrat era inclinat i s’hi ha construït a sobre, això fa que l’aigua que les plantes no aprofiten baixi per gravetat fins a uns dipòsits per reaprofitar-la. I a més, ara es pot visitar sense sortir de casa a través d’un nou web i d’aquest vídeo on es mostra l’espectacularitat d’unes instal·lacions que han sorprès tothom.
REPORTATGE L’escola amb la Coberta Verda from Escoles Pérez Iborra on Vimeo.
Font de coneixement, de salut, d’aliment, de biodiversitat i de sorpresa constant
Des del començament, s’ha comptat amb una empresa externa per al disseny, la construcció i el manteniment d’aquest nou espai docent. La mateixa que va haver de formar l’equip de professorat per tal de treure el màxim profit a un nou espai en tots els aspectes.
“La coberta és el nostre quart laboratori de l’escola” explica el seu director. “Fins i tot, quan algunes plantes no ens funcionen, en serveixen per explicar coses als alumnes: si tenia massa terra o massa poca, si li sobrava o li mancava llum, etc. I nosaltres n’aprenem amb ells. Sempre acabem aprenent alguna cosa tots plegats”, afegeix.
L’escola Pérez Iborra la va fundar l’àvia de l’actual director, Montserrat Pérez Iborra, i “el nostre projecte docent gira al voltant de la cultura del pensament. El protagonista de l’aprenentatge és l’alumne, i el professor planteja una activitat que, quan l’alumne la faci, n’aprendrà al seu voltant. És clar, la nostra coberta verda, hi encaixa perfectament”.
Al terrat cada dia hi ha alumnes. Hi puja un grup al matí i un grup a la tarda per mantenir-la i per estudiar-la. Els alumnes van des de P1 fins a Batxillerat i, des d’un any i mig fins als 18 anys, tots hi troben la seva activitat. “Els més petits observen i és molt maco veure com els sorprenen les coses, com creixen les plantes. Com que l’any passat no en vam tenir, ara la novetat són les tomaqueres. Els tenen molt al·lucinants, perquè creixen a tota pastilla”, explica divertit Jordi Casas. I es mostra orgullós d’haver portat la natura a l’escola. “cada setmana quan els toca pujar, l’atracció és ara fins on haurà arribat la tomaquera. I no és una pel·lícula. La veuen i la poden tocar”.
La collita és un altre dels moment més intensos de la coberta verda. “Repartim un enciam, o un manat de cebes o porros o faves. I ho fan ells. Els nostres alumnes han guanyat en coneixement real del que és la natura. Són nanos de ciutat que, quan anaven al camp, fins ara pensaven que tot estava sempre igual, de la mateixa manera com ho veien en aquell instant. I ara són ells el que planten i veuen com va creixent. Que s’ho emporten a casa i s’ho mengen i que a més està boníssim”, relata el director.
“Als grans els sorprèn que hi hagi herbes que fan olor de pizza, i aprenen que és l’orenga”
Jordi Casas, director de l’escola Pérez Iborra
Jordi Casas no té cap problema en admetre que ell mateix tenia el seus dubtes sobre si les verdures i hortalisses que collien serien bones. “però és que resulta que són molt més bones que les que pots comprar a qualsevol botiga. És totalment quilòmetre zero i jo no he comprat mai cap albergínia tan melosa i exquisida com aquestes”.
Afirma que, a més, aquestes noves instal·lacions permeten un aprenentatge global de com funciona la natura. Amb l’hotel d’insectes es parla de la pol·linització i de la seva funció. Han treballat i experimentat amb el usos medicinals i culinaris de les herbes i els alumnes han fet alcohol amb romaní “per si et fas un cop”. “A més, ens trobem coses divertides, com que als grans els sorprèn que hi hagi herbes que fan olor de pizza, i aprenen que és l’orenga”, explica rient.
Una coberta verda d’aquestes dimensions també provoca de retruc un creixement de la biodiversitat. “Un alumne d’ESO, que té un avi que cuida un hort, em va preguntar com ho faríem per protegir les plantes dels ocells. I jo, sincerament, vaig pensar que no en vindrien. I al cap de dues setmanes van venir ocells que es menjaven la nostra collita!. Entre tots vam posar un espantaocells que és un estel penjat a una canya de pescar que es va movent”, explica.
Recuperació d’espai
L’escola Pérez Iborra ha recuperat, amb la natura, el terrat de l’edifici, que no s’utilitzava. Però no només això, perquè les sales que estan just sota coberta no es podien fer servir amb normalitat, perquè a l’hivern hi feia molt de fred i, a l’estiu, molta calor. Ara, en canvi, tornen a ser espais hàbils i útils. I des del col·legi d’arquitectes han estat fent un estudi de l’impacte que té sobre la temperatura del pis de sota quan tens coberta i quan no la tens.
L’escola són dos edificis contigus i la coberta verda s’ha fet només sobre un d’ells. Com que són edificis bessons, els infants poden veure com era abans i fer la comparativa entre un espai en desús i un espai viu.
Activitat que s’estén a les famílies i al veïnat
El director de l’escola explica que moltes família han notat també l’impacte de la coberta verda a casa seva. Ara hi ha alumnes que reclamen als seus pares que al balcó de casa s’hi instal·li un hort o plantes.
L’èxit d’aquest projecte és que també s’ha convertit en exemple per comunitats de veïns i empreses que es plantegen la possibilitat de reproduir-ho als seus edificis. Jordi Casas assegura, “cada setmana ve algú a veure’ns i normalment al·lucinen, sobretot perquè s’adonen que ells també ho poden tenir”.
I afegeix que és un gest per mirar de trobar la millor sostenibilitat. “Hem de trobar la millor manera de viure d’una forma amable amb el planeta. Hem de cuidar els espais i els hem d’optimitzar, i la coberta verda compleix aquests requisits i més”, conclou.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
