Carolina Galeazzi, una estudiant argentina de l’IED Barcelona, de 30 anys, està decidida a convertir els residus de les carxoferes que produeixen carxofa Prat en un nou material per aprofitar tot allò que ara es llença. L’estudiant ha mostrat com es pot fer en el seu projecte Ex Terra, que ha guanyat un dels premis Foodture d’innovació i sostenibilitat. El jurat ha valorat la creativitat de la proposta a l’hora de trobar solucions d’avantguarda als reptes de la indústria alimentària, com ara la reducció del malbaratament d’aliments. Galeazzi va estudiar disseny industrial a Argentina i aquí ha cursat el Màster en disseny sostenible i impacte social que imparteix l’IED. Ex Terra va ser el seu treball de final de màster i, amb aquest premi. ara comptarà amb el suport de mentors i experts que l’ajudaran a materialitzar-lo.
El conreu de la varietat de carxofa Prat genera 16.000 tones de residus cada any i això acaba sent un problema. En la majoria dels casos, aquest residu es crema, pràctica que genera un impacte a les comunitats veïnes (pel fum) i que també malment la part superficial del sòl, a banda que deixa una petjada de carboni remarcable. Per això va triar aquesta zona quan va imaginar el projecte de final de màster, perquè li permetia resoldre un problema concret. Li interessava, a més, el fet que aprofitar aquests residus no compromet la part comestible de la planta, com passa amb altres productes, i, a més, afavoreix el consum agroalimentari de proximitat.
“Mai no havia treballat amb la carxofa Prat i no en sabia gaire cosa, però feia un any i mig que exploranava al voltant dels biomaterials en l’àmbit domèstic i. a partir del màster, vaig poder fer un pas més en aquesta investigació,” explica. Galeazzi pensava que era possible trobar una matèria “que connectés amb les arrels, amb el territori, amb la cuina situada”. I, a més, aquesta investigació li permetia treballar amb nous materials: “Des de la industrialització, els materials amb què ens relacionem s’han anat reduint. La majoria de les coses són de plàstic, algunes de metall, però poca cosa més, perquè han de ser barats i moldejables. I la pèrdua de materialitats també limita la nostra percepció de la realitat”.
Per això, quan va descobrir la carxofa Prat, li va semblar que era un bon punt de partida. D’entrada, perquè és popular, se’n produeix molta —ocupa 480 hectàrees del Parc Agrari del Baix Llobregat— i perquè, de la planta, només se’n consumeix la flor, mentre que tota la resta —fins a 16.000 tones de matèria vegetal cada any— es converteix en un residu que es destruirà quan acabi la temporada.
Amb totes aquestes restes, Carolina Galeazzi es va imaginar un nou material i el va produir. Després, va provar com se’n podia fer paper. En principi ho va fer a casa, però desprésel Molí de Capellades li i va cedir un espai i recursos per replicar tot el procés i poder fer una producció de prova més gran. Va decidir fer paper perquè no requereix afegir altres components perquè el material sigui estable i, a més, el procés artesanal de fabricació és escalable i la producció pot ser més gran.
El resultat d’això és un paper de color verd, amb un aspecte rústic i que no pretén competir amb el paper blanc de tota la vida, perquè no està blanquejat amb clor i no té additius per fer-lo més flexible. De fet, una part del treball Ex Terra també investiga possibles usos d’aquest paper. “És una paper que té una expressivitat intrínseca, que s’allunya del llenguatge industrial. A més, també volia que tingués aquest component simbòlic i que a simple vista et connecti amb la terra, amb les arrels”, detalla Galeazzi.
La dissenyadora ha imaginat que aquest paper pot servir com a estovalles d’un restaurant que serveixi carxofa Prat, o com a suport de la cartelleria fina per anunciar, per exemple, la festa de la carxofa Prat. També se’n poden fer plats o gots. En la vessant més artística, ha creat una mena d’ex libris amb la imatge de la carxofa i un llibre objecte que, per dins, és buit, perquè la poesia és el llibre mateix i no el contingut: “Pretén que la matèria es connecti amb la persona des d’un punt de vista més emocional”, raona.
Després d’haver aconseguit el premi Foodture d’innovació i sostenibilitat, Ex Terra està prenent més volada. La idea és poder traslladar la producció a un taller i treballar amb joves amb risc d’exclusió social. Per desenvolupar-ho, han format un equip interdisciplinar de disseny especialitzat en sostenibilitat. “Era molt de pes per una sola persona”, explica Carolina rient, que assegura que va estar a punt de no presentar-se al concurs. En aquest sentit, també estudien la possibilitat de fer tallers perrecuperar la tècnica de fer paper artesanal, d’una banda, i, de l’altra, poder crear llocs de feina aprofitant un residu i, d’aquesta manera, tancar el cercle.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
