Manel Olsina, de Casa Baravic, al Pallars Jussà, no haurà de tancar la seva explotació de vaques lleteres. És l’últim productor de llet de vaca de la comarca i les ha passat molt magres, darrerament, quan ha vist que tot perillava i que es quedava sense compradors. Des del primer moment, qui li ha donat suport “per orgull ramader”, diu, és Iban Campos, un jove fuster de Talarn que ara s’establirà com a formatger. L’Iban ha negociat amb cadenes de supermercats per fer una marca pròpia de llet i derivats, un projecte que no ha fructificat, i ha fet gestions diverses per donar a conèixer la problemàtica d’aquesta granja. Ell, que havia d’obrir la seva nova formatgeria aquest mes de setembre, volia poder comprar la llet al Manel, però, tal com explicàvem en aquesta notícia, el projecte que tenia a punt estava dissenyat per treballar amb llet de cabra i d’ovella, però no de vaca.
Malgrat tot, i amb l’afany d’aconseguir millorar la situació dels dos, ha decidit posposar l’obertura del seu nou negoci fins que no aconsegueixi els permisos per poder treballar amb llet de vaca. Una llet que en Manel servirà a l’Iban, és clar, que en podrà absorbir tota la producció. Mentrestant, en Manel ara pot respirar una mica més tranquil. “Ara faig menys llet perquè tinc algunes vaques que han parit i un client petit que tenia me la continua comprant”, explica a Arrels.
Casa Baravic podrà resistir totes aquestes setmanes d’espera finsque l’Iban ho tingui tot a punt. Ja han negociat el preu de la llet, que serà de 38 cèntims. “En Manel em deia que menys i jo li deia que més. Totalment a l’inrevés del que passa normalment”, explica Iban Campos. “Però aquesta llet és molt bona i de molt bona qualitat i aquest preu em sembla barat”, afegeix. Tot i així, recorda que, tenint en compte que sobre el preu no s’hi cobrarà cap despesa de transport, en Manel s’hi guanyarà més la vida que abans.
Mentrestant, la petició del Manel va més enllà de la seva pròpia explotació. Està més tranquil, assegura, però es lamenta: “Els petits no comptem, al mercat no comptem, només compten els grans. I jo veig els pobles buits i no entenc que ningú hi faci res. I després se n’alegren, quan hi ha una inversió d’una empresa gran, però això no dona vida. Són moltes inversions de petits productors, les que generen activitat. Un que fa un magatzem i l’altre que posa una botiga i donen feina a la gent del poble… No entenc que ningú no protegeixi els petits, perquè som els que aguantem el país.”
Sigui com sigui, l’explotació del Manel ja no penja d’un fil. L’Iban celebra la solució que han trobat: “En Manel està content i jo estic content. I tan bon punt com m’arribi el número de productor, aquella tarda em poso a fer formatge.”, assegura a Arrels.
Tot i així, no amaga el temor que provoca posar en marxa el seu propi negoci i espera que a l’hora de vendre els formatges i iogurts que elaborarà amb la llet de Casa Baravic, la gent recordi que amb la compra d’aquests productes se salva una petita explotació ramadera.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
