L’arribada d’espècies invasores als hàbitats i ecosistemes propis de Catalunya genera un impacte ecològic i socioeconòmic que afecta significativament tant la fauna com la flora del territori. La canya del tipus Arundo donax n’és un dels principals exemples, ja que, en els últims anys, i, segons registra l’Exocat (Base de dades de les espècies invasores a Catalunya), ha estat una de les espècies exòtiques que més presència ha guanyat colonitzant les lleres dels rius, rieres i torrents.
Aquesta planta herbàcia, originària d’Àsia i que, històricament, ha colonitzat els rius i les sèquies de la Mediterrània, del nord d’Àfrica i d’Amèrica, forma part de la llista de 112 plantes al·lòctones que tenen un comportament invasor. Concretament, presenta un comportament hidràulic nociu: disminueix la capacitat hídrica de la llera i, en trencar-se, pot arribar a obstaculitzar-la i augmentar el risc d’inundació. D’altra banda, també constitueix una amenaça greu per a la conservació de la biodiversitat, ja que afecta les espècies autòctones, els hàbitats i els ecosistemes propis.
En aquest context, diversos ajuntaments han elaborat plans d’actuació en col·laboració amb empreses de serveis mediambientals per tal d’eliminar aquesta i altres plantes exòtiques invasores de les seves lleres i recuperar el bosc de ribera autòcton. Són projectes locals de manteniment, conservació i millora de les lleres de torrents i rieres, per tal d’eliminar i erradicar aquestes canyes —i d’altres espècies invasores—, retirar cúmuls de troncs i branques, fer desbrossades, alhora que s’encarreguen de replantar llavors d’espècies herbàcies autòctones amb l’objectiu de millorar l’estat ecològic de les masses d’aigua afectades.
Una espècie difícil d’erradicar per la seva capacitat de rebrotar
“Eliminar aquestes canyes és un procés molt dificultós per la seva gran capacitat de rebrotar”, assenyala Rodolf Rejsek, cap de servei de Talher (una empresa de serveis mediambientals que es dedica a aquestes tasques: “Primer cal segar la part aèria d’aquesta planta invasora; després, amb una excavadora, extraiem els rizomes, les tiges horitzontals i subterrànies de les quals neixen les arrels, arribant a una profunditat mínima de 50 centímetres. Posteriorment, triturem les restes de canyes i rizomes per impedir el rebrot; i les traslladem a un gestor autoritzat”. Com que és una espècie molt resilient, després és necessari fer repassades manuals per arrencar els rizomes que hagin pogut sobreviure a la intervenció. Tot això, restringint els treballs a les èpoques fora dels períodes de nidificació de la fauna de la zona i de risc d’incendis.
D’altra banda, aquests projectes de manteniment també contemplen la sembra de llavors de varietats autòctones típiques de la zona de ribera dels països catalans, per tal d’evitar erosions i que la superfície exposada sigui ocupada per aquestes o altres espècies invasores. “Habitualment plantem alvèols forestals d’espècies tipus tamàrix i sàlix -arbres i arbustos caducifolis-, com salzes i gatell; o també gramínies i lleguminoses de baix manteniment, com poden ser l’alfals, el margall, la grama, l’agram prim, o el trèvol blanc”, detalla Rejsek. A més a més, aquestes plantacions s’acompanyen d’unes microbasses, perquè quan plogui, es pugui recollir el màxim d’aigua possible: “L’objectiu és garantir la màxima supervivència de les espècies que sembrem”, explica.
L’ACA incentiva la neteja i manteniment de lleres públiques
Diversos ajuntaments, amb el suport de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA, han promogut l’execució d’actuacions de manteniment i conservació de lleres públiques en trams urbans, per tal de tenir-les en bones condicions de desguàs i afavorir la reimplantació progressiva de vegetació autòctona de ribera.
Aquest any, els treballadors de l’empresa de serveis mediambientals també hauran d’intervenir per erradicar aquestes canyes i d’altres espècies invasores a la llera de la riera de les Arenes (Terrassa), a la riera de Caldes (Palau-solità i Plegamans), així com a la llera dels torrents de l’Afilador i de Can Noguera (Sant Esteve Sesrovires), entre d’altres.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
