Arbre de la Llibertat és el nom que rep el plataner de la plaça Major de Llançà. El van plantar el 1870 i, amb el temps, s’ha convertit en un llançanenc més, el més vell i estimat de tota la vila. Durant més de 150 anys, ha presenciat guerres i festes, i la transformació d’un poble que poc té a veure amb el que era al segle XIX.
Els habitants de Llançà expliquen que l’arbre és la insígnia del poble. Al seu voltant hi juguen els més petits i s’hi reuneixen els més grans. L’església està just al costat, així que “quan neixes, quan et cases i quan et mors passes per sota l’arbre de la plaça”, comenta l’historiador llançanenc Arnald Plujà. A més, també és l’epicentre dels actes de l’associació sardanista de Llançà, que balla al seu voltant com si fos un ballador més.
Plujà explica que el van plantar perquè “després de la Revolució Francesa, a França es van començar a plantar arbres per simbolitzar el canvi de règim i les noves llibertats que just s’havien conquerit. Aquest costum, es va anar estenent fins a arribar a les nostres fronteres i, amb motiu de la Revolució de 1868, la Gloriosa, a casa nostra també se’n van plantar”.
Des d’aleshores, l’arbre ha patit diversos intents d’eliminar-lo. Els primers en voler talar-lo van ser els carlins. I durant la Guerra Civil, els nacionals també ho van intentar, ja que no podien permetre que el seu nom fos Arbre de la Llibertat. Malgrat això, gràcies a la lluita veïnal, aquest plataner encara segueix en peu, impregnant-se d’història, tal com explica aquest reportatge de La Mira.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
