Fa tres anys que Jordi Aguilera, propietari de la Bòbila Aguilera, es baralla amb l’administració per evitar que s’executi una part del projecte d’ampliació de la C-15 a l’alçada de la Pobla de Claramunt (Anoia). “Si es fa la via de servei tal i com està prevista, en un parell o tres anys jo hauré de plegar”, explica.
El projecte preveu la creació d’una via de servei que suposarà l’expropiació d’una part important dels terrenys adjacents a la petita fàbrica de rajoles i totxanes que la família del Jordi té des de 1930. És per això que ja fa tres anys, seguint els tràmits administratius previstos i amb l’assessorament dels advocats, que presenta al·legacions a un projecte que ja s’s’ha començat a executar. “No estic en contra de l’ampliació, ni tan sols de la creació d’aquesta via de servei, només demano que es faci d’una altra manera perquè la meva activitat no es vegi afectada d’una manera tan dràstica”, explica Aguilera a Arrels.
“Jo he fet al contrari del que fan la majoria d’empreses. He anat reduint la producció per fer productes de més qualitat i més artesans. Tan artesà que després de la mort del meu pare, el mes de novembre passat, ara aquí només hi treballo jo”, relata en Jordi.
L’expropiació de terres per a en Jordi suposa dos problemes. El primer és que perd una part molt important del sòl d’on extreu laa terra per fer les rajoles i les totxanes, però també perquè minva l’espai per poder emmagatzemar la terra que porta d’altres llocs propers. El segon, és que aquesta activitat requereix molt d’espai a l’aire lliure on col·locar materials i maquinària. “Fins ara la bònila s’ha mantingut arrecerada i amb una sola porta d’entrada, però amb aquesta nova via de servei les instal·lacions quedarien molt exposades, i això també em fa por”, explica.
D’altra banda, en Jordi també recorda que no és només la seva activitat que està en risc, sinó també una manera tradicional de fer toves, totxanes, rajoles o pitxolins. I és que aquesta bòbila és l’única de tot Catalunya, i sospita que de tot l’Estat, que cou les peces amb un antic forn Friedrich Hoffman. El forn es va construir excavant la muntanya i, a mesura que el forat s’anava allargant, reforçaven la cavitat cobrint-la amb volta catalana. El túnel original feia 40 metres de llarg i l’activitat no parava ni de nit ni de dia. Ara, en Jordi només n’utilitza 18 metres i l’engega i l’apaga en funció de la feina, però cada cuita, explica, “dura 30 hores i em deixa sense dormir”.
D’aquest forn històric, n’han sortit totxos per construir les Tres Torres de Barcelona o l’Hospital de Sant Pau i també peces amb les quals han treballat artistes com Jacques Kauffman, Ulla Viotti, Gwen Heeney, Fritz Vehring, Andrew Burton i Robert Harrison.
En Jordi diu que resistirà i agraeix que finalment l’ajuntament de La Pobla de Claramunt hagi decidit intercedir per ell, però mentrestant sap que té les màquines i els operaris de l’ampliació de la carretera a tocar de la seva bòbila històrica.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
