Un dels vins escumosos més pretigiosos de Catalunya, el Turó d’en Mota, compleix 25 veremes. Aleshores, al celler Recaredo no havien planificat que farien un escumós tan especial, o singular, simplement es van enamorar d’una vinya, i el temps va portar la resta. Aquesta vinya de l’Alt Penedès és a tocar del Serrall Vell, una de les finques històriques de la família Mata, “i no és que estiguéssim obsessionats, però la vèiem cada dia, ens semblava un indret molt especial, i, com que a casa no teníem gaires ceps vells, somiàvem que seria bonic poder-ne disposar”, relata Ton Mata.
És una vinya que no arriba a fer una hectàrea, amb ceps en vas que es van plantar l’any 1940. Tots de la varietat de raïm xarel·lo. Està situada a l’extrem nord-occidental de Sant Sadurní d’Anoia, a la falda d’un turó —el turó d’en Mota— i, des de finals dels anys noranta, és propietat de la família Mata.
El que s’hi van trobar van ser uns ceps que s’havien podat per treure’n el màxim rendiment i produissin com més quilos de raïm, millor. Però seguint la tendència que s’havien autoimposat a Recaredo, calia passar de prioritzar la quantitat a prioritzar la qualitat. “Vam entrar a la vinya i, amb el pagès, ens vam agenollar a terra, cep per cep, per donar-los una altra vida. No pensàvem que estiguéssim fent res diferent ni trencador, simplement seguíem la nostra intuïció”, explica Antoni Mata pare, segona generació de la casa. Per a ell tampoc era res nou, tenint en compte que, als anys seixanta, amb el seu germà Josep, van ser pioners en treure al mercat vins escumosos amb criances llargues de més de quatre anys.
Va ser una intuïció compartida amb el seu fill Ton que, amb el seu cosí Josep, representava la tercera generació del celler. De fet, la feina que s’havia fet durant els anys seixanta, setanta i vuitanta va permetre que aquesta nova generació s’arrisqués encara més amb els vins que elaboraven i en aplicar noves tècniques al celler i al conreu de la vinya. La vinya sempre havia estat important, però, segurament, en aquella època, a finals dels noranta, és quan la natura va prendre un paper predominant en les prioritats de Recaredo. L’any 1999 va ser el primer en què es va elaborar un escumós d’aquella finca, però no va sortir al mercat fins nou anys després, el 2008.
“Jo no crec que en aquell moment al Penedès es parlés de viticultura, es parlava de fer vi i ja està”, afirma el sommelier i propietari del restaurant gironí Plaça del Vi 7, Roger Viusà. “És per això que va ser una mena de revolució o, si més no, va ajudar a obrir camí, perquè ara el Penedès és una regió que, a través de la viticultura, del treball de la terra, arrossega molta gent i, en aquell moment, fer un vi de terrer i, a més, escumós era molt nou”, afegeix.
Per primera vegada a Catalunya un celler elaborava un vi escumós, amb raïm d’una sola finca i d’una sola varietat i, per si no fos prou, les primeres ampolles que van sortir al mercat, havien passat nou anys tancades al celler. “Nosaltres no sabíem que aniria així. Anàvem tastant-ho i vam treure la primera anyada quan ho vam considerar. Vam tenir la sort de poder-ho fer. Vam veure que era un vi que demanava temps i, de fet, ara hem anat allargant-lo i el traiem amb tretze anys de criança”, explica Ton Mata.
És molt conscient del privilegi que representa poder mantenir ampolles sense comercialitzar i no perdre de vista que, al capdavall, Recaredo també és una empresa: “Som radicals i som valents, perquè tenim les conviccions molt clares i el camí el tenim molt marcat. Sobrevivim perquè som petits i perquè hi ha un part del públic que això ho valora molt. És veritat que som un negoci, però si només mires els números, mors pels números. Nosaltres mirem amb el cor, amb la vocació, volem passar-nos-ho bé quan treballem i tot plegat és un conjunt. També volem estar amb números verds, però no ens cal fer-nos milionaris. Volem viure dignament, donar valor al nostre territori i contribuir, per poc que sigui, a que d’altres ens acompanyin en aquest camí. Això ens fa feliços”.
Els vins de Recaredo —que forma part de la marca col·lectiva Corpinnat— són reconeguts arreu i en el mercat internacional tenen un prestigi consolidat. Els denominats vins de terrer, d’una sola finca i que expressen molt bé l’origen, han aconseguit fer-se un nom, especialment a França. La presidenta de l’Associació de Sommeliers de Catalunya, Anna Vicens, recorda que és ara quan aquí ens sorprenem del que feia Recaredo l’any 1999 amb el treball a la vinya i amb el respecte a la natura, i es pregunta “quan hem fet cas a tot això? Per què sempre venerem coses que tenim tan lluny i no les properes?”
Per als amants dels escumosos, Recaredo ha decidit treure al mercat 150 ampolles de l’anyada de 1999 i anuncia que, consecutivament, els propers anys anirà comercialitzat aquests escumosos que sortiran amb més de vint anys de criança.
El sommelier Josep Roca, d’El Celler de Can Roca, assegura que “Turó d’en Mota és l’inici de la recerca de la connexió amb la terra, i veus que la intuïció que ells van tenir s’ha convertit en una tendència.”
Celebració amb una família amiga
Per celebrar aquestes 25 veremes, Recaredo ha comptat amb la complicitat d’El Celler de Can Roca. Les dues famílies comparteixen amistat des de fa anys i, per a aquesta ocasió, han dissenyat un menú específic per maridar les 25 anyades de Turó d’en Mota, tant les que ja són al mercat — a partir de l’anyada 2009— com totes les que reposen al celler a l’espera del moment oportú.
Aquest dimarts, al restaurant gironí s’hi van servir plats històrics del restaurant —des del 1986 ençà— en format aperitiu i es van adaptar alguns dels plats del menú actual per fer-los més adients a les diverses anyades d’aquest escumós.
L’últim vi que s’hi va servir va ser la primera anyada (la del 1999) de Turó d’en Mota, que es va maridar amb les mateixes postres que Jordi Roca va crear per la primera presentació pública d’aquest escumós, l’any 2008, una remolatxa caramel·litzada.
Per a Josep Roca no hi ha dubte: “No sé si és el millor del món, però sí que és un dels grans escumosos del món, i això ja no s’ha de dir en veu baixa”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
