L’origen del despoblament, la desaparició de pobles, oficis i maneres de fer i la manca de relleu generacional en la pagesia cal buscar-lo als anys 60 del segle passat. Una dècada que, segons l’escriptor Pep Coll, sempre s’ha estudiat i analitzat des de la perspectiva del progrés de la ciutat i de la recuperació i impuls de l’activitat econòmica a tot l’Estat.
Ho explica en aquest article del bloc del Museu Vida Rural, en el qual assegura que “a aquest èxode rural del camp català cap a les ciutats, els nostres historiadors oficials no li han dedicat gaires línies. Tampoc els mitjans de comunicació, ni els gèneres artístics de ficció com el cinema o la literatura. ‘Les pedres de tartera’ que al llarg d’aquella dècada rodolaven discretament, sense fer gaire soroll, cap a les ciutats no han interessat mai gaire als ciutadans del nostre país. Almenys, si ho comparem amb l’abundància ingent de material que ha generat l’altre èxode: l’arribada a Catalunya de famílies del sud i d’altres regions d’Espanya”.
I afirma: “Tanmateix, abans de passar pàgina quant al món antic, valdria la pena de passar comptes dels valors perduts, valors humans especialment, de ‘memòria històrica’, com tant els agrada de dir als polítics”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
