Drons de reconeixement, imatges per satèl·lit, sensors amb forma de fulla o dispensadors de productes a distància són eines que, en l’agricultra d’avui, poden semblar futuristes. Però són eines de present, el que passa és que no se sap encara en quina mesura es fan servir. Per això, el Col·legi d’Enginyers Agrònoms demana fer una anàlisi exhaustiva de l’ús d’aquestes tecnologies aplicades al camps. Creuen que d’aquetsa manera es podran desenvolupar polítiques adequades per una nova agricultura que ve: l’agricultura de precisió.
Si bé podem dir que com a denominació, és un concepte modern, en realitat, l’agricultura de precisió és la que ofereix a cada planta el que necessita, tal com es practicava abans de la industrialització del camp. Fran Garcia, membre del grup de treball d’Agricultura 4.0 del Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, ho explica amb un exemple familiar: “La meva sogra, de fet, al seu hort fa agricultura de precisió quan cull un tomàquet perquè està madur i deixa la resta perquè encara no n’estan, o quan rega una planta perquè li falta aigua i les altres no. Però si això ho hagués de fer en moltes hectàrees, no podria. Amb la tecnologia, això sí que és possible”.
Actualment no hi ha cap estadística oficial que mostri si a Catalunya aquest tipus de tecnologia està gaire implantat. D’aquí que els agrònoms creguin tan interessant estudiar-ho. “Ho proposem com a projecte de país: per què no fem una fotografia que ens digui qui és l’estat de l’ús de diferents tecnologies d’agricultura de precisió? Perquè, si no ho sabem, és molt difícil fer polítiques en aquest sentit, perquè no tenim una foto clara. El que no es mesura, no es pot gestionar”, considera Garcia.
En aquest sentit, el Col·legi pensa que cal un canvi de paradigma i entén que, a la pagesia, aquesta noves eines li facin respecte. “El sector de l’agricultura no ho ha fet malament, fins ara, i fer un canvi amb una cosa que no controlen els fa por, és veritat. És per això que és molt important que se’ls faci un acompanyament. No només tècnic, per descomptat, sinó també psicològic, per oferir la confiança necessària per veure que aquestes noves maneres de fer funcionen”, apunta Garcia.
Els enginyers agrònoms recorden que les dades que poden oferir aquest sensors són molt importants, però encara ho és més la manera com s’interpreten: “Tecnificar-se fins a les dents no serveix de gaire si no hi ha algú que pugui interpretar tota la informació que aquesta tecnologia recopila. Per això cal actuar amb cautela i amb un bon assessorament, perquè tot plegat també requereix una inversió important”.
Per a Fran Garcia, el temps corre a favor de l’agricultura de precisió i per això creu que és tan important saber en quin punt es troba a Catalunya. Primer, perquè a mesura que els pagesos siguin més joves, la tecnologia no els farà el mateix respecte. I, en segon lloc, perquè si bé la Unió Europea encara no és gaire precisa en els requisits, sí que indica la necessitat de produir aliments de manera econòmicament sostenible i respectuosa amb el medi ambient. “L’agricultura de precisió té un benefici econòmic, a vegades, però ambiental, sempre”, assegura.
El Pacte Verd de la Comissió Europea planteja l’objectiu de reduir l’ús de pesticides i fertilitzants del 50% abans de l’any 2030. “Al final, la qüestió es resumeix molt fàcilment: els nostres besavis anaven amb mula i conreaven el que podien. El seus fills van tenir un tractor i va caldre més terra per poder compensar la inversió que s’havia fet. Ara que tenim les parcel·les grans, intentem tornar a tractar-les com ho feien els nostres besavis. Perquè és molt més eficient, perquè estem adaptant els inputs a les necessitats reals de la planta i no de forma homogènia. És un canvi de paradigma realment i no hi ha marxa enrere, perquè l’agricultura tal com la coneixem no és sostenible”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
