Baya Baye és el nom artístic de Victor Ballesteros (Montgat, 1998), un jove viticultor i raper de 23 anys. Després d’haver crescut envoltat de natura, horta i animals, en un terreny que és propietat del seu avi, va començar a treballar les vinyes d’un celler d’Alella (Maresme). Avui les continua portant, però, alhora, combina la viticultura amb el rap, la seva autèntica passió, que l’ha conduït a pujar a un gran nombre d’escenaris de tot Catalunya i d’altres zones de la península. “Autòcton com la pansa blanca”, tal com es defineix en una de les seves cançons, en Baya Baye acumula més de 12 mil oients mensuals a Spotify, 14 mil seguidors a Instagram i el seu videoclip més vist, La Mare Kem Va Parí —que va gravar a l’horta de l’avi— suma més de mig milió de visites a Youtube.
En una de les teves cançons, Tio Kiko Skillz, et presentes dient “yo no soy rapero, sóc viticultor”. Com et definiries?
Em definiria com un nano de Montgat que es dedica al camp i fa rap.
Montgat és un municipi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona on hi ha ben poca agricultura. D’on et ve aquest vincle amb el món rural?
El meu avi té un terreny entre Montgat i Tiana, on té un hort, gallines i altres animals. Jo m’he criat allà, així que he estat vinculat al món rural des de petit. O sigui, no vinc de pagès, però tota la vida he estat en contacte amb el camp, la meva família i jo sempre ens hem encarregat d’aquest terreny i m’agrada molt passar temps allà. Aleshores, als 18 o 19 anys, com que em molava molt tot això, vaig estudiar un cicle superior relacionat amb la viticultura, i a partir d’aquí vaig començar a treballar en un celler d’Alella, on m’encarrego de tenir cura de les vinyes durant tot l’any.
Es podria dir que el terreny del teu avi ha estat clau en aquesta faceta de la teva personalitat?
Sí. De fet, quan em vaig independitzar, vaig estar vivint-hi una temporada. Jo sempre he viscut en pisos, a Montgat, però vaig decidir posar-me una mobile home al costat de l’hort, que és el que a mi m’agrada. Malauradament, vaig tenir alguns problemes i ja no visc allà, però igualment continuo anant-hi sempre que puc, perquè em mola estar allà, a la meva. A més, no hi ha cases a prop i s’hi està molt tranquil. Antigament, el Maresme era més rural, però ara s’ha urbanitzat tot, cosa que no em sembla bé. No tot ha de ser edificable, la gent de les ciutats es pensa que tot és seu. A més, no tenen cura dels espais naturals, vas a un mirador i tot és ple de llaunes de birra.
En quin moment descobreixes el rap?
El rap ve després del camp, perquè al camp m’hi he criat. Però el rap va arribar abans que la vinya. Vaig començar a ficar-me en el món de la música quan tenia uns 12 o 13 anys. El meu germanastre em va ensenyar un parell de rapers que em van agradar molt, recordo que un d’ells era un noi que també era de Montgat que feia rap rollo americà, i m’agradaven les pintes que portava. De fet, el que em va cridar l’atenció al principi eren les pintes dels rapers, m’agradava molt l’estètica. Després, quan vaig començar a escoltar música, em va començar a molar molt més.
Com passes d’escoltar rap i prou a escriure els teus propis temes?
Al principi, vaig començar escoltant i prou. Després, vaig començar a escriure coses meves com d’amagat, allò tan típic, que li ensenyes a un col·lega tot avergonyit, sense dir res més a ningú. I una nit, en una revetlla de Sant Joan, quan estava de festa amb els meus col·legues, vaig començar a rapejar. Els vaig ensenyar el tema que havia escrit, que era com reivindicatiu, i van flipar, els va agradar molt. A partir de llavors, vaig començar a fer-ne més. Gravava vídeos rapejant, però en aquella època com no sabia com funcionava Youtube i els penjava a Facebook. Recordo que m’ajudaven alguns col·legues, un d’ells havia fet alguns vídeos per Youtube i em donava un cop de mà, però, vaja, que pràcticament no en sabíem res de com funcionava tot això.
En aquell moment t’esperaves arribar on ets ara?
No. És ara que sí que començo a pensar a poder arribar a algun lloc amb la música. Fins fa uns mesos, com aquell que diu, pensava: “faig rap i ja està”, no veia res més enllà. He anat pujant de mica en mica i, per a mi, tot això és nou. Sí que em molaria poder-m’hi dedicar de ple, però fins ara no m’ho plantejava. Quan els meus vídeos tenien mil visites, no pensava en ser algú dins del món del rap. Sí que tenia aquell pensament de “buà, com molaria”, però ja està. Mai he arribat a obsessionar-m’hi i sempre he estat bastant passota amb aquest tema.
En les teves últimes cançons fas diverses referències al camp, la vinya i la pagesia en general.
Sí. De fet, la pagesia és una font d’inspiració per a mi, a l’hora d’escriure. Quan vaig començar a treballar a la vinya es va convertir en una part important de la meva vida i, com a tal, en parlo a les meves cançons. Per a mi és important perquè és al què em dedico. A més, també és un tret molt distintiu dels altres rapers. Tots parlen de drogues i històries així, però ningú parla del camp. Hi ha rapers que han sigut cambrers, cuiners o el que sigui, però rapers viticultors no n’hi ha. Aleshores, com que a mi sempre m’agrada diferenciar-me de la resta, també trobo que és una bona manera de fer-me veure.
En alguns dels teus videoclips també mostres aquesta part teva més rural. Una faceta que t’ha portat a connectar amb gent tant de zones rurals, com de grans ciutats.
Sí, jo crec que és per l’autenticitat, tot el que va més enllà de la música. Suposo que la música està bé, però si només fos la música el que està bé, no hauria arribat a tanta gent. Tot i que penso que encara puc arribar més lluny, i que això és poc comparat amb altres artistes, evidentment. Però crec que, en part, el que he aconseguit és per tot el que va més enllà de la música, el que represento que em diferencia d’altres rapers, com deia.
T’encarregues tu sol de totes les lletres i la producció dels videoclips?
La lletra i la veu són cosa meva. No em podria imaginar que algú m’escrigués ni mitja frase. Al cap i a la fi, les lletres són el punt més fort que tenim els rapers, a part de l’actitud i la barra que poses a les coses que fas. Si em treus el fet d’escriure les meves lletres, em quedo sense res. Pel que fa a les bases dels temes, tinc un col·lega, l’Ernest, que és el meu enginyer de so. Ell està a les tecles, jo no tinc ni idea de com funciona tot això. I després ja tinc contactes que em fan dissenys per a les portades dels videoclips, altres me’ls produeixen… Però les idees dels videoclips també són meves. Jo m’escric una cançó i ja m’imagino com serà el videoclip.
Imagino que no és fàcil combinar aquesta feina amb la vinya.
No, és clar. Però de moment ho puc gestionar bé, surto d’hora de la vinya i tinc temps per combinar les dues coses. Sí que és cert que, quan ve l’època de verema, la cosa es complica, perquè coincideix també amb l’època de concerts. Però quan passa això, toca posar-li un parell de collons, no hi ha alternativa.
La teva idea es aconseguir dedicar-te completament al rap?
Sí. M’agradaria poder viure només del rap i deixar la feina a la vinya. De fet, el títol de l’últim àlbum en què he estat treballant és Última verema, amb la idea que, si em van les coses bé amb la música, serà l’última verema que faci. Però, com he comentat, tinc un vincle amb el món rural i no deixaria mai d’anar al terreny del meu avi, a cuidar de l’hort, les gallines…
Tens previst treure més música aviat?
Encara no puc dir res, però d’aquí poc anunciaré algunes coses. Ara, el que sí que tinc són diversos concerts. El dia 30 d’aquest mes vaig a la Palma de Cervelló; després, a l’agost, també en tinc algun altre, i, al setembre, un parell més. Soc una mica desastre per aquestes coses, així que en vaig informant per Instagram.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
