La convivència entre conreus, pastures i boscos era el paisatge predominant a la demarcació de Barcelona als anys cinquanta del segle passat, però aquest equilibri s’ha perdut. En l’actualitat, només 78 dels 311 municipis de la demarcació conserven un paisatge en mosaic agroforestal, cosa que representa el 25% del total.
Aquesta és una de les dades que s’extreuen del Sisè Tastet de Dades BCN Smart Rural de la Diputació de Barcelona, que porta per títol A prova de foc. Aquest treball d’investigació mostra que a dia d’avui, nou de les dotze comarques barcelonines presenten un paisatge eminentment forestal i són el Berguedà, el Moianès, Osona, el Bages, el Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. De les tres restants, l’Alt Penedès i l’Anoia encara preserven un paisatge en mosaic, mentre que el Barcelonès mostra un paisatge urbanitzat.
Els paisatges en mosaic són cabdals per a la prevenció d’incendis. Fa poques setmanes, al cap de Creus, va ser precisament la combinació de bosc i conreu la que va frenar en sec el foc. En parlàvem en aquesta notícia.
D’aquesta manera, del mateix estudi es desprèn que el 45% dels municipis de la demarcació de Barcelona han canviat el seu índex de mosaic entre el 1956 i el 2018, i, d’aquests, més de la meitat han passat d’un paisatge en mosaic a un de forestal. El retrocés del mosaic agroforestal a favor d’un paisatge basat en masses arbrades contínues és generalitzat. De fet, un 60% del paisatge de Catalunya és forestal i, la majoria, arbrat, fet que suposa un risc molt alt per la propagació d’incendis.
Segons Jaume Minguell, cap de prevenció d’incendis forestals de la Diputació de Barcelona, “cal retornar a aquest model de mosaic, és essencial, però no vol dir que l’equilibri entre pastures, conreu i bosc sigui el mateix dels anys 60. No ho serà. Hem de buscar un nou equilibri perquè el context climàtic no és el mateix”.
L’estudi mostra que els municipis amb més superfície incendiada tenen un paisatge eminentment forestal: de les 16.494 hectàrees cremades en vint anys, 12.329 es troben al bell mig d’un paisatge forestal. A les poblacions que gaudeixen d’un paisatge en mosaic només s’han incendiat 3.289 hectàrees. I als municipis amb paisatge agrícola, 732 hectàrees. Per a Minguell “el primer pas, que és el de prendre consciència, ja està fet, però amb això no n’hi ha prou. Per aconseguir que aquest model sigui majoritari no hi ha una fórmula secreta. Es tracta d’explicar-ho, posar-hi recursos, estar al costat dels ramaders. També com a consumidors sabem que tenim una certa influència i en general calen canvis normatius”, detalla Minguell.
A banda de la desaparició de camps de conreu, una altra problemàtica és la gestió dels boscos. No és només pel fet que suposen una extensió molt gran de paisatge continu, sinó que tenen un sotabosc que es converteix en un combustible perfecte per incrementar la virulència i la intensitat dels focs. Una de les opcions per mantenir els boscos nets són els animals. El sisè Tastet de Dades BCN Smart Rural mostra que, avui, la demarcació de Barcelona és molt a prop de tenir prou animals pasturant en ramaderia extensiva per reduir la quantitat de vegetació que s’acumula als boscos i contribuir a assegurar-ne una conservació més duradora. Malgrat tot, l’estudi aposta per fomentar la presència de ramats arreu de la demarcació, ja que el 78% de les explotacions en extensiu es concentren en dues de les dotze comarques barcelonines, Osona i el Berguedà. Aquestes dues de les comarques són de les que han patit menys l’abast de les flames en els darrers vint anys.
En el cas de la demarcació de Barcelonoa, un 95% dels boscos són de titularitat privada. Per Minguell això no és un escull i no veu gaire diferència entre la gestió que se’n fa en funció de qui sigui el propietari. “Nosaltres actuem en 2.000 hectàrees cada any. Són zones estratègiques i quasi totes són privades. No hem trobat mai reticències”, explica.
En aquest sentit, per a Minguell cal treballar la prevenció, sense deixar de banda la inversió per a l’extinció. Però també recorda que “les accions sobre el territori són decisions de compromís. En la fase d’extinció no hi ha discussió possible, les discussions es plantegen després dels incendis. La prevenció és molt important i s’ha de fer una anàlisi profunda abans de prendre decisions per protegeir la majoria del territori. Cal un debat serè, perquè parlem de canvis al paisatge, de canvis importants”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
