Les varietats antigues pròpies de Catalunya fa anys que són al punt de mira del sector del vi. En un moment en què la singularitat vinícola és una factor a l’alça, pagesos, elaboradors i administració investiguen aquests ceps antics per analitzar-ne la viabilitat. Alhora, aquests raïms, que han resisit durants molts anys en estat salvatge, mostren una major adaptació al territori, i tot fa pensar que poden ser més resilients i resistents a la nova realitat climàtica que s’acosta a marxes forçades.
Aquesta és la tesi de la jornada organitzada per l’Institut Català de la Vinya i el Vi, l’Incavi, que s’ha fet aquest dijous al Vinseum, a Vilafranca del Penedès. El fet és que de les 56.000 hectàrees de vinya que hi ha a Catalunya, el 77% corresponen a varietats autòctones. Les majoritàries són macabeu, xarel·lo, parellada, garnatxa, ull de llebre, carinyena, garnatxa blanca, trepat i moscatell d’Alexandria. I d’entre les minoritàries, les més plantades son la malvasia de Sitges, el picapoll blanc, el vinyater, el picapoll negre, el mandó i el sumoll blanc.
Entre els projectes destacats dins de l’estratègia #HoritzóINCAVI2025 hi ha l’aposta per identificar, preservar i oferir al sector de manera més activa varietats de vinya autòctones, que poden ser un recurs per singularitzar i donar valor als vins catalans. També poden ser útils per donar resposta als principals reptes del sector, com ara el d’obrir nous mercats i consumidors i aconseguir ue el vi generi més valor econòmic.
Per al director de l’INCAVI, Joan Gené, “aquesta línia estratègica és un dels pilars fonamentals del Pla de R+D 2030 que l’Incavi té en marxa i és un dels exemples més exitosos de col·laboració entre l’Institut i tots els actors del sector per obtenir resultats aplicables de la recerca.”
A Catalunya, en el marc del treball de prospecció i identificació de varietats de vinya, s’ha trobat un nombre important de genotips únics, principalment a la zona prepirinenca. En conjunt, s’han localitzat ceps de varietats probablement anteriors a la fil·loxera: aramon, batista/canaril, boval blanc, cap negre, cua de moltó, cua tendra, cruixent, escanyavella, esquitxagós, granatxa, grech, juanench, malvasia roja, malvasia fumada, mansés, morate, morenillo, neral, palop, pàmpol girat, panser, picapolla moscada, picapoll vermell, punxó fort, queixal de llop, rojal, roseta, sabater negre, salsench, santjaume, tripó de gall, trobat, valencí, verdiell.
En aquest mateix projecte de R+D aplicada s’han identificat un gran nombre de ceps candidats de varietats avui desconegudes.
La incorporació de varietats recuperades, no sols al Potencial Vitícola Català, sinó també en els diversos Plecs de Condicions de les denominacions d’origen catalanes, garanteixen la conservació de la riquesa i diversitat genètica de la vinya, la possibilitat de particularitzar les diferents produccions vinícoles —fet que evita l’homogeneïtzació de les produccions de cada denominació—, el coneixement del consumidor i, finalment, la cerca d’una millor remuneració de la producció que permeti la sostenibilitat econòmica, social i ecològica del sector sobre els territoris que actualment ocupa.
Aquest 2024 l’Incavi, mitjançant el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, ha demanat al Ministeri d’Agricultura la incorporació al Potencial Vitícola Català d’un número important de varietats recuperades. D’entre aquestes, sembla que s’acceptarà la incorporació de la malvasia blanca roja, la marina rion, la belat i la botana. Els darrers deu anys, s’han incorporat més de vint varietats, pràcticament totes autòctones.
Paral·lelament, els estudis d’altres varietats com la trobat, la tarragoní i l’escanyavelles estan en fases molt avançades.
Ja sigui per mantenir la variabilitat i riquesa fitogenètica, per singularitzar les produccions dels diferents territoris de Catalunya, o per cercar solucions naturals als reptes del canvi climàtic, el sector mostra una demanda forta de noves varietats. Aquesta qüestió ha centrat una taula rodona en què han participat Mireia Torres, directora d’Innovació de ¡Família Torres; Carme Casacuberta, presidenta de la DO Empordà; Pau Moragas, de la DO Costers del Segre; Pere Bové, president de la DO Terra Alta; Josep Maria Puiggròs, soci fundador Institut Català d’Estudis Agraris; Xoán Elorduy, cap del Servei de Viticultura i Enologia de l’Incavi i Carme Domingo, tècnica d’assessorament i desenvolupament vitícola de l’Incavi.
Osona, territori de vinyes
Aquesta jornada arriba després de la presentació del documental Els arqueòlegs de la vinya. A la recerca de varietats autòctones, que mostra el camí que segueixen els ceps localitzats pel fotògraf i aficionat al món del vi, Eugeni Ordeig. El reportatge acompanya Ordeig en la recerca de camp i a l’Arxiu Episcopal de Vic. A Osona, al Ripollès, al Lluçanès i a una part de Collsacabra-Guilleries s’han identificat fins a cinquanta varietats de raïm diferents, de les quals només se n’han reconegut 22. Aquestes varietats, que daten d’entre els segles VIII i XV, demostren que el conreu de la vinya en aquestes terres va ser extens. Avui, aquestes varietats s’han recuperat i s’han plantat en parcel·les experimentals per analitzar-ne l’evolució.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
