Les zones dunars són reservoris de sorra de les platges, espais de biodiversitat i amortidors de l’energia dels temporals. A Barcelona, però, la gran pressió d’usos d’aquests sistemes ha fet desaparèixer gran part de les dunes. Per aquest motiu, des de l’any 2014, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) treballa en un projecte de millora i protecció dels sistemes dunars de les platges metropolitanes. La iniciativa abraça una franja litoral de 17 km, que inclou al delta del Llobregat i als municipis del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels. Des de l’inici, les accions que se n’han derivat han tingut en compte la participació de la ciutadania.
Els 42 km de platges de l’àrea de Barcelona són el front marítim d’una àrea densament poblada, amb més de tres milions d’habitants. El valor logístic, urbanístic i turístic de la zona ha fet desaparèixer la majoria dels ecosistemes litorals, com ara les dunes. A més, la situació s’ha agreujat per la pèrdua de sorra i per la regressió de les platges, especialment a causa dels temporals que afecten la costa mediterrània, que han augmentat a conseqüència del canvi climàtic.
Segons alerten els experts, l’absència de dunes provocaria que, en cas de llevantada, l’aigua del mar arribés fins als habitatges pel fet que no trobaria res que la contingués, ja que les dunes actuen com un element estructural de defensa de la línia de la costa. A més, l’entramat d’arrels de la vegetació específica adaptada a aquestes dunes actua com una teranyina que reté en gran mesura el retrocés de la platja.
D’altra banda, els sistemes dunars també tenen valor per la biodiversitat que acullen, que inclou espècies úniques, com el borró (Ammophila arenaria). Però, en part per la reducció d’aquests hàbitats, aquesta biodiversitat s’ha reduït notablement. Durant molts anys, els sistemes de platja-dunes han estat ocupats per serveis i infraestructures turístiques i s’han dedicat a usos lúdics, amb una gestió centrada predominantment en les activiatats humanes. També han sigut els espais on les plantes invasores han trobat via lliure per escampar-se.
Així doncs, l’any 2014, l’AMB va començar a desenvolupar una sèrie d’accions amb l’objectiu principal de recuperar els espais dunars com a sistemes naturals per fer front a fenòmens meteorològics extrems i millorar la biodiversitat mitjançant solucions basades en la natura. És a dir, va apostar per un canvi de perspectiva, que ara se centra en la regeneració de la natura i la sostenibilitat de les platges i en una gestió integral d’aquests espais.
Algunes de les actuacions més destacades que s’han dut a terme en aquests vuit anys han estat la protecció amb tancaments de pal i corda (més de 25 km) de totes les zones dunars, les campanyes d’eliminació de la vegetació invasora, la regeneració de sistemes dunars a platges on havien desaparegut totalment, la plantació de més de 15.000 unitats de plantes autòctones, la neteja manual de les zones dunars…
A més, des de l’inici, totes aquestes accions s’han compaginat amb iniciatives que cridin a la participació ciutadana i que ajudin a fomentar el coneixement, sensibilització i intervenció d’aquests espais. De fet, aquest darrer any, més de 3.000 persones han participat en la regeneració de les dunes i en la descoberta dels valors naturals de les platges metropolitanes.
Gràcies a aquesta participació ciutadana, el projecte de l’AMB va rebre, el passat 9 de juny, el prestigiós guardó New European Bauhaus Prize, concedit anualment per la Comissió Europea a un projecte de reconnexió amb la natura. El projecte de l’AMB, que competia amb altres candidatures europees, va ser declarat guanyador durant la celebració del The Festival of New European Bauhaus.
No obstant això, l’AMB vol anar un pas més enllà. El seu gerent, Roger Torra, continua demandant al Govern central “un compromís ferm i urgent” per regenerar les platges malmeses pels darrers temporals. I també recalca la necessitat d’un “pla estructural per blindar el litoral metropolità”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
