La llúdriga ha tornat a fer acte de presència a la part baixa del riu Llobregat. Els tècnics de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han captat imatges nocturnes d’aquest mamífer durant els treballs d’anàlisi de connectivitat ecològica que s’estan fent a la vall baixa, dins les competències de recuperació socioambiental i gestió dels espais fluvials.
L’última vegada que l’AMB va trobar rastres d’aquest mamífer va ser aigües amunt, el febrer del 2020, a la zona de Castellbisbal. El fet que enguany s’hagi visualitzat quilòmetres avall demostra que el riu Llobregat té una bona connectivitat ecològica, és a dir, és un veritable corredor que les espècies fan servir per moure’s, tot i ser un territori molt fragmentat per diferents infraestructures, com l’AP-7, l’A-2 o la xarxa ferroviària.
L’aparició de les llúdrigues vol dir que el Llobregat és un riu amb bona salut i qualitat ambiental i, segons l’AMB, constata que l’estratègia de recuperació i transformació d’aquest riu és una peça clau de la infraestructura verda metropolitana. Aquesta fita posa de relleu que les espècies de flora i fauna tenen un paper protagonista i que conservar-les és compatible amb l’ús social del riu.
Hàbitats i evolució de la llúdriga
Les llúdrigues són animals carnívors semiaquàtics i habiten en rius, llacs, llacunes i aiguamolls amb bona qualitat de l’aigua. Per aquest motiu es considera un bioindicador de l’estat dels sistemes fluvials.
El 1973 es va constatar el perill d’extinció d’aquesta espècie de mustèlid i l’Estat espanyol va decidir protegir-la en tot el territori. Està classificada com a espècie d’interès especial en el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades. Des del 2002, a Catalunya, hi ha un pla de conservació d’aquests mamífers amb l’objectiu d’afavorir-ne la supervivència. Avui és molt abundant al Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, alhora que se n’han registrat poblacions importants a la Muga, el Fluvià i el Ter. A la Tordera les vam poder veure festejant en aquest vídeo que podeu recuperar seguint aquest enllaç.
En el nou Catàleg d’espècies amenaçades de Catalunya, que està pendent d’aprovació, ja no hi figura com amenaçada, però continuarà sent una espècie protegida.
Segons l‘Informe de l’estat de la natura a Catalunya de l’any 2020, elaborat l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, la reintroducció d’exemplars de llúdriga del 1995 al 2001 al nord-est de la demarcació de Girona va contribuir a recuperar l’espècie en bona part de les conques, especialment les gironines i les barcelonines. Al llarg dels últims anys, la llúdriga ha conquerit la metròpoli de Barcelona i s’ha pogut veure en diversos punts del Besòs i el Llobregat. L’AMB constata, doncs, que la llúdriga manté una presència contínua en aquest territori i que, a més, la mobilitat d’aquests mamífers ha crescut.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
