La protecció del cel nocturn és el conjunt de mesures destinades a reduir la contaminació lumínica i evitar l’excés de llum artificial durant la nit, amb l’objectiu de conservar la foscor natural del cel. A Catalunya, aquesta protecció es concreta mitjançant zones amb regulació especial d’il·luminació, campanyes anuals de mesura de la brillantor del cel i el reconeixement d’espais com a àrees de qualitat nocturna.
A partir de les dades de què disposa la Generalitat, la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Sonsoles Letang, assegura que “és importantíssim recalcar que la protecció del medi nocturn no només contribueix a preservar la biodiversitat dels ecosistemes i el patrimoni natural, sinó que també impacta positivament en la qualitat de vida de les persones”. A més, afegeix que “redueix el consum energètic i, per tant, també les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle associades a l’enllumenat”.
La necessitat de protegir el cel nocturn respon als efectes negatius de la llum artificial excessiva, que provoca desorientació en la fauna nocturna, altera els equilibris ecològics, dificulta el descans humà i fa desaparèixer la visió del cel estrellat natural. Per fer-hi front, s’han creat els Espais amb Cel Nocturn de Qualitat (ECNQ) i punts de referència de foscor natural, tots ells amb plans específics per prevenir la contaminació lumínica.
La foscor a muntanya, gairebé natural
Les zones de muntanya són especialment adequades per a aquesta protecció, ja que tenen una intensitat d’enllumenat més baixa i presenten condicions ambientals més favorables, com un aire més net i menys pressió humana. En aquest sentit, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici són exemples d’espais on es conserven condicions molt properes a la foscor natural, fet que permet protegir els ecosistemes nocturns i establir zones de referència científica.
Actualment, la Generalitat està realitzant un estudi per analitzar els impactes generats al territori arran de la declaració d’aquests espais com a zones especialment protegides envers la contaminació lumínica i de l’aplicació dels seus plans d’actuacions. Aquestes accions formen part d’un projecte finançat pel Fons Climàtic que preveu una inversió de més de cinc milions d’euros entre els anys 2026 i 2028 per reduir l’impacte ambiental de l’enllumenat exterior.
El primer any d’aquest estudi ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que ha establert una base de seguiment per disposar d’una diagnosi clara de la situació actual. Aquesta servirà com a punt de partida per avaluar l’evolució dels impactes en els pròxims anys. L’anàlisi també destaca que la protecció del medi nocturn s’inscriu en una trajectòria de treball sostingut entre administracions i territori per preservar la foscor natural de la nit.
Paral·lelament, a Catalunya s’han aplicat diverses mesures concretes, com la regulació de l’enllumenat públic, que orienta millor els fanals, limita la llum innecessària, redueix la intensitat en zones protegides i estableix horaris d’encesa més eficients. Des del 2012 es porten a terme campanyes anuals per mesurar científicament la brillantor del cel, i des del 2024 s’han incorporat mapes de predicció digital que permeten analitzar la qualitat nocturna arreu del territori. Finalment, s’ha creat un inventari oficial d’espais protegits per garantir el manteniment d’un cel fosc i saludable.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
