Raquel Serrat Tubau (Manlleu, 1976) ha agafat el relleu de Joan Caball, que ha liderat Unió de Pagesos al llarg de 25 anys. Aquesta ramadera, responsable d’una explotació de bestiar equí al Ripollès, s’ha convertit en la primera dona que ocupa el càrrec de coordinadora nacional del sindicat agrari, quan tot just acaba d’arribar als cinquanta anys d’història. Diu que ho fa amb il·lusió i respecte, i amb la voluntat d’adaptar-se a les necessitats actuals del sector primari, sense perdre de vista els objectius històrics de l’organització: la defensa del model de la pagesia petita i mitjana. Vinculada a Unió de Pagesos des de fa setze anys, ha representat la comarca del Ripollès, el sector boví i també la sectorial de dones. Ara, per primera vegada, dels catorze membres de la comissió permanent del sindicat, cinc són dones, i Serrat espera que hi puguin aportar una visió més pràctica i transversal dels reptes als quals s’enfronta el sector primari.
Fa 26 anys que es ramadera, però no li ve de família. Com arriba al sector primari?
Sempre dic que sóc pagesa per amor, perquè em vaig enamorar d’un pagès, però també em vaig enamorar de la pagesia, perquè, tot i que em vaig separar, he continuat la meva activitat ramadera de bestiar equí. Jo sóc de Manlleu i els meus avis sí que eren pagesos, però els meus pares no.
A poc a poc es va anar involucrant en el sector primari i en la defensa de la pagesia a través d’Unió de Pagesos, fins que ha arribat al capdavant de l’organització. S’ho imaginava?
No m’hauria imaginat mai, però n’estic molt contenta, i ho encaro amb molta il·lusió però també amb molt de respecte. N’he après molt, d’en Carles Vicente i d’en Joan Caball, i és un gran honor i un gran repte. Ara bé, no hem de perdre de vista que la coordinació nacional és la cara visible, però Unió de Pagesos no és una sola persona.
Com encara aquesta etapa? Té un full de ruta?
El sector primari ha anat canviant al llarg del temps i, com ha fet sempre, Unió de Pagesos ha d’anar al ritme del sector. No sé què farem l’any vinent, el que sí sé és que la sequera ens ha condicionat moltíssim els últims anys i per això hem treballat i treballem en la defensa de l’aigua d’ús agrari i també per garantir l’accés a la terra als més joves. Ens adaptarem al que vingui, com ho hem anat fent en qüestions socials, per exemple, en el reconeixement de les indentitats de gènere al sector primari. Això sí, tot ho fem tenint molt clar el model de pagesia que defensem, la petita i mitjana, que és la que té els problemes més grans. Perquè, de fet, hi ha reivindicacions que són les mateixes des de fa cinquanta anys.
A l’entorn rural sembla més difícil canviar certes dinàmiques i, si bé les dones sempre han estat cabdals al sector primari, no sempre se les ha visibilitzat.
És cert, però també ho és que la majoria dels delegats que eren al XIV congrés d’Unió de Pagesos dels dies 7, 8 i 9 de febrer eren homes de prop de cinquanta anys i són ells els que em van escollir. Jo crec que hi ha una imatge equivocada del sector primari actual i és una visió totalment urbana. Estem en un moment en que hi ha molts projectes liderats per dones, projectes en què elles han aconseguit donar un valor afegit als productes de la terra amb elaboracions i transformacions diverses. I crec, de debò, que ens ha augmentat l’autoestima dins el sector.
Hi ha una manera de fer femenina? Creu que pot aportar alguna cosa diferent el seu lideratge?
Jo crec que les dones tenim una visió més transversal dels problemes i crec que som més pràctiques. Ara, a la comissió permanent som cinc dones en total, i això tampoc no havia passat mai i segur que hi influirà.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
