Les advertències arriben d’arreu. Aquest serà un estiu complicat pel que fa als incendis forestals i ja n’hem començat a tenir alguns exemples. “Tenim una vegetació molt estressada, molt seca, i els focs tenen molta intensitat, amb una longitud de flama més gran. I a més longitud de flama, més difícil és apagar-los i la velocitat de propagació és molt alta. Tècnicament és molt complicat apagar-los”, respon a Arrels, Míriam Piqué, que és enginyera i responsable de Gestió Forestal del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). Ara bé, també afirma que, per exemple, l’últim incendi que va afectar el Cap de Creus tenia un abast de prop de 2.000 hectàrees, però que. finalment, només n’ha abastat 400 i no s’han hagut de lamentar danys personals, per la qual cosa “dintre de tot, no ha estat tan malament”.
El foc de l’Empordà ha deixat al descobert una àrea de terrasses, antigament ocupades per vinyes, que ha obert un debat al voltant de la importància de la pagesia en la gestió dels incendis. Una importància que té dues vessants. D’una banda, l’activitat agrícola pot ajudar a mantenir els boscos nets. Però, de l’altra, els camps de conreu que trenquen la continuïtat del bosc són claus en l’extinció dels incendis. Peròel fet és que, de camps de conreu, cada vegada n’hi ha menys. La superfície forestal s’ha triplicat en l’últim segle degut als canvis d’usos del sòl i l’abandonament agrícola, generant paisatges continus amb una elevada càrrega de vegetació, capaços de cremar en peça en alta intensitat. De fet, Catalunya està per sobre la mitjana europea pel que fa a la superfície de boscos i arriba a dues terceres parts de tot el territori. Aquest fet és notable, perquè això permet poder combatre el canvi climàtic amb més garanties per la seva capacitat de segrestar CO2. En parlàvem en aquest reportatge, tot coincidint amb el Dia Internacional dels Boscos. Però, paral·lelament, aquest excés de massa forestal contínua es converteix en un risc molt elevat d’incendis en campanyes com la d’aquest any, en que ha plogut molt poc.
Els experts coincideixen a dir que la pagesia és cabdal en aquest aspecte, i que els paisatges en forma de mosaic —agrari i forestal— són els que s’han demostrat més efectius per evitar la propagació del foc. Ara bé, totes dues recorden que cal fer una ordenació territorial sensata i reflexionada, que analitzi els usos del sòl per evitar la propagació d’incendis, però també orientada al rendiment que poden donar els terrenys.
Miriam Piqué recorda que ara mateix sembla que, a les grans àrees agrícoles, es vulgui aprofitar fins l’últim pam de terra i, d’aquesta manera, trobem extensions com les de la plana de Lleida o del Bages en què tot són camps de conreu sense cap arbre entremig. “Abans hi havia els marges, algun arbre de tant en tant, una mica més de vegetació arbustiva. I al contrari, allà on el camp s’ha abandonat, ara tot és bosc. La trama abans era més rica i ara tenim aquesta dualitat, perquè econòmicament és més interessant. Caldria diversificar-ho i ordenar-ho”.
Els experts en gestió de boscos i en extinció d’incendis treballen amb simuladors de models i tots demostren que el paisatge en forma de mosaic és el més adient per facilitar l’extinció. Per exemple, un camp de cereals pot servir de tallafoc, perquè quan hi arribi, tot i que continuarà cremant, la flama, no serà tan elevada com a un bosc molt dens. Un camp d’oliveres net o un camp llaurat poden suposar una oportunitat per apagar el foc un cop hi arribi. “No s’apaga, perquè el foc no para, però és una oportunitat”, explica Piqué.
“Abans hi havia els marges, algun arbre de tant en tant, una mica més de vegetació arbustiva. I, al contrari, allà on el camp s’ha abandonat, ara tot és bosc. La trama abans era més rica i ara tenim aquesta dualitat perquè econòmicament és més interessant. Caldria diversificar-ho i ordenar-ho”.
Míriam Piqué, CTFC
Per a Helena Ballart, enginyera i responsable de sensibilització de la Fundació Pau Costa, “els pagesos aporten seguretat al territori, generen paisatges més resilients als incendis, i aquesta tasca s’ha de posar en valor, a través dels seus productes, de mesures fiscals, i en general en mesures que els repercuteixin directament”.
Si bé, vol deixar clar que les tasques de prevenció han de ser sempre per “incidir en els causes de propagació dels incendis, no només en les causes d’ignició, perquè algunes mai les podrem evitar. Però sí que és a les nostres mans la gestió del paisatge per fer-lo més resistent als incendis. Vivim en un clima mediterrani on el foc forma part de l’ecosistema, algunes espècies d’animals i plantes necessiten el foc per existir”.
Piqué ho resumeix en el concepte del triangle del foc: la ignició, el combustible i les condicions climàtiques, D’aquest triangle, l’element en què es pot incidir més és el combustible que el podem reduir. Això s’aconsegueix amb plans específics de gestió dels boscos, però incorporar-hi la pagesia “és importantíssim”, per a la responsable de gestió forestal del CTFC. Tot i que a vegades en l’imaginari col·lectiu els incendis provocats per la crema de rostolls per part dels pagesos els ha estigmatizat a vegades més com a part del problema que de la solució, des de la Fundació Pau Costa, recorden que els dos últims anys 2019 i 2020, només al voltant d’un 10% dels incendis forestals han estat provocats per aquesta activitat.
Equilibri, ordenació i gestió
La majoria d’experts, de fet, defensen que la pagesia contribuieixi a la gestió dels boscos. S’ha posat sobre la taula la importància de la ramaderia extensiva per crear una activitat de win-win, en la qual hi guanya tothom. És a dir, els propietaris forestals posarien espais a disposició dels pastors, de manera que aquests diposarien d’aliment per a vaques, ovelles o cabres, mentre que els primers podrien mantenir el seu bosc net sense cost. A Arrels en mostràvem un exemple amb l’activitat de Mas El Lladré en aquesta notícia.
“Els pagesos aporten seguretat al territori, generen paisatges més resilients als incendis, i aquesta tasca s’ha de posar en valor, a través dels seus productes, de mesures fiscals i, en general, en mesures que els repercuteixin directament”.
Helena Ballart, Fundació Pau Costa
Helena Ballart afirma que “aquesta sinergia és molt positiva, amb una sèrie de beneficis en prevenció d’incendis, foment de la biodiversitat per l’obertura d’espais, afavorint una ramaderia més sostenible amb models més pròxims a la natura, aconseguit productes del ramat amb un valor afegit i. en definitiva, paisatges més segurs”. Míriam Piqué hi coincideix, però també recorda que la ramaderia extensiva encara “és una activitat residual per la quantitat de boscos que tenim. A més, implica tot un canvi social, d’hàbits de consum, de bioeconomia, de construir societats resilients… Cal un debat molt ampli”.
És per això que tots els experts proposen un replantejament global. Primer, des d’un punt de vista d’aprofitament dels boscos. “El sector forestal primari representa només el 0,06% del PIB de Catalunya. Els boscos tenen molt poc rendiment econòmic pel que fa a l’aprofitament de la fusta, no tenim els creixements ni les qualitats dels boscos del nord i es pot fer més difícil invertir-hi diners si no es poden recuperar. Costa tancar el cercle. Tot i així, actualment hi ha experiències innovadores amb productes derivats de la fusta que obren noves oportunitats, com la fusta laminada”, explica Helena Ballart. Si el manteniment del bosc no es tradueix només amb despesa, la prevenció dels incendis serà molt més senzilla, sobretot tenint en compte que a Catalunya un 75% són de titularitat privada.
També es proposa un debat d’ordenació territorial per detectar quins són els territoris estratègics que, amb la implantació de camps de conreu, poden servir per frenar la propagació de focs. Els models i les simulacions permeten identificar zones on seria més adequat tenir un paisatge més agrícola. “El foc no es mou lliurement, hi ha tota una caracterització i una manera de fer determinada i sabem com es mouen aquests focs. Això ens permet saber quines són aquestes zones, els punts estratègics de gestió (PEG)”, detalla Piqué. I afegeix que “seria interessant que aquestes zones no suposessin un cost afegit en la prevenció d’incendis, sinó que amb un ús agrícola es pogués fer aquesta funció”.
La possibilitat de guanyar terreny al bosc per implantar-hi camps de conreu obre una altra controvèrsia, perquè s’associa a la pèrdua de biodiversitat. Des del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya tenen clar que es tracta de trobar l’equilibri. “Constantment treballo amb el departament de Biodiversitat intentant buscar aquest equilibri. És una feina constant en la qual cal tenir una visió global i trobar l’encaix amb el grau de protecció d’ecosistemes i l’activitat humana”.
Precisament, per trencar el mite que l’agricultura implica pèrdua de biodiversitat, un dels capítols del podcast Ruraletes —que podeu recuperar seguint aquest enllaç— va convidar el biòleg Gerard Bota (del CTFC) i Bàrbara Magugliani (de l’explotació La Gutina, a l’Empordà) per parlar-ne.
“Si em preguntes quin paisatge prefereixo si el de les vinyes del segle XIX o aquest, no sabria què dir-te. Caldria veure molt bé que ens aporta cada un de dels escenaris”, es qüestiona Piqué, si bé té clar quin és el model que no voldria: “si una multinacional proposés posar vinyes al Cap de Creus per evitar els incendis, doncs jo diria que no. Sóc més d’una gestió més extensiva, de petites produccions localitzades en les zones on són més idònies. El que estaria bé és que hi pogués haver un equilibri, una bona planificació i planejament territorial”.
Europa ens mira
Malgrat totes les mancances, sembla que, a Catalunya, s’estan fent les coses bé. Tant, que els experts nòrdics ara es fixen en la Mediterrània per emmirallar-se en alguns aspectes tècnics. Tradicionalment, el nord d’Europa ha estat l’exemple de gestió dels boscos, grans extensions, de molt poques espècies i amb un gran aprofitament.
Però el canvi climàtic comença a fer estralls i, de cop, la singularitat del bosc Mediterrani, amb una extensió més petita, amb molta biodiversitat vegetal i amb un clima canviant ha obligat a fer una gestió molt específica que ara serveix d’exemple. “Per això s’estan plantejant començar a tenir una trama més agroforestal. Es fa poc a poc, però en paral·lel tot va molt ràpid, perquè quan quan tenen un incendi se’ls crema tot i els seus boscos són immensos”, explica Piqué.
La feina que fan els experts catalans i els coneixements en la gestió dels boscos per la prevenció d’incendis es recullen en un portal que. si bé és eminentment tècnic, és en obert i el pot consultar tothom. Es diu Previncat i s’hi troba material tan interessant com els diversos models de foc, com es mouen, quines són les àrees més estratègiques i de quina manera s’estan gestionant.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
