Montse Bohigas Palau, té 38 anys i era operadora de càmera, però des de fa quasi mig any és la fornera de Bovera a les Garrigues. Ella i la seva parella, Josep Bachs Martínez, són els dos nous habitants d’aquest municipi, que és un dels que més població ha perdut en l’última dècada a la comarca. La seva és la història de com conflueixen dues necessitats: la Montse buscava un forn i el poble buscava fornera.
Els protagonistes
Des del 2009, la població de Bovera s’ha reduït del 30%, però, si ho mirem des del 1988, el descens arriba al 50%, la meitat. Així, ara són prop de 250 habitants. Això sense comptar que, cap als anys vint, Bovera aplegava prop de 900 ànimes.
El forn havia estat tancat durant 20 anys i, després d’haver-lo reformat, des de l’Ajuntament i la cooperativa de consum del municipi van decidir que posar-lo en marxa de nou podria ser interessant. “Era una manera d’incorporar una nova família al poble, també es pensava com un atractiu per a visitants i, a més, serviria per recuperar pans tradicionals“, explicava el seu alcalde, Òscar Acero, a Som Garrigues.
Tot això passava a Bovera a finals del 2020. Set anys abans, la Montse, que és de Sabadell, feia d’operadora de càmera a Barcelona i va decidir que allò no feia per ella. Va fer un curs de fleca i un de pastisseria a l’Escola del Gremi de Forners de la província de Barcelona i de seguida va veure que això li agradava.
Va penjar la càmera (si més no professionalment) i va decidir començar un altre camí. “A mi no m’agrada la ciutat, no m’agraden les cues, no m’agrada la gent i ja em vaig imaginar a un poble petit”
I, com a fornera, va treballar a diversos llocs. “Però és molt diferent treballar per algú altre que per a tu, perquè t’encasellen, i a mi el que m’agrada és tocar-ho tot. I sempre he anat buscant, per posar el meu propi forn. Però si busques a un poble petit és molt difícil trobar-ho per internet. És més fàcil el boca a boca, però, és clar, has de ser de la zona per saber-ho”, explica.
La Montse va anar a picar la porta d’associacions, de consells comarcals i d’institucions diverses a la recerca del seu forn, fins que un dia va sonar el telèfon i des del Consell Comarcal de les Garrigues li van explicar que el forn de Bovera feia 20 anys que no funcionava, i que el volien tornar a posar en marxa.
L’encontre i la vida en comú
Convèncer en Josep no va ser un problema per a la Montse, perquè tots dos tenien clar que quan trobessin una oportunitat com aquesta l’agafarien. El problema va ser la pandèmia. Els contactes s’havien fet just abans, i tot plegat va alentir el procés i, fins i tot, en algun moment el va parar.
La Montse diu que en cap moment va patir per l’habitatge i que va ser fàcil trobar-ne. Entre tots dos (que treballen junts en això) es van posar a buscar tota la maquinària que necessitaven per poder posar en marxa el seu projecte.
I, finalment, el mes de desembre passat van obrir: forn de pa de llenya i cafeteria degustació. “A mi m‘omple molt, és molta feina i és molt cansat, però arribar al final del dia i veure què ha sortit bé, m’omple molt”.
“A més m’agrada fer-ho tot, tot ho fem nosaltres, no comprem res congelat. I ja m’han passat unes receptes de coques escaldadades molt típiques de Bovera i la idea és recuperar aquests productes del poble”, relata.
El hàndicap que tenim més important és que ens hem trobat amb un forn de llenya enorme de 5’60 metres de diàmetre”, detalla. Un forn que remet a altres èpoques en les que la població era més nombrosa i la producció del forn era molt més gran. “Ara no fem producció per omplir aquest forn, ni de broma, i costa molt que pugi la temperatura, per exemple”, assegura la Montse.
Pel que fa al que s’havia imaginat amb aquest canvi de vida i el que realment és el seu dia a dia a Bovera, la Montse només té una queixa, però creu que és qüestió de temps. “Jo li deia al Josep: ‘tindrem el nostre propi forn, treballarem al matí i, a la tarda, anirem d’excursió o serà per a nosaltres. I això encara no ho hem aconseguit (riu), perquè treballem molt. Estem tot el dia treballant”.
També diu que han tingut molt de suport i que, en general els han rebut, molt bé: “Hi ha molta complicitat i, si l’alcalde ens ha de deixar el tractor per anar a buscar llenya, ens el deixa”.
L’arribada de la Montse i en Josep té altres beneficis per a Bovera, més enllà del pa de llenya. Ara hi ha dos habitants més. Al poble hi ha dues botigues que també venien pa, una d’un forn de la Granadella, un poble que és a set quilòmetres, i l’altra d’una panificadora d’Artesa de Lleida. Ara s’ho reparteixen amb el forn de la Montse. Igual que la vida social. Abans només hi havia el bar, i ara també hi ha la cafeteria del forn. Aquests serveis que poden ser un nou atractiu per un municipi que pateix per mantenir l’escola oberta amb l’anunci que tres dels alumnes marxen.
La Montse encoratja a tots aquells a qui els hi agrada la vida de poble a fer el pas. “Amb el teletreball, es pot fer des de qualsevol lloc. Però també és cert que hi ha d’haver els serveis necessaris perquè hi vingui gent i perquè els joves del poble no marxin”, sentencia.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
