“En la construcció, l’acer era el material estrella del segle XIX. Al XX, va ser el formigó i al segle XXI és la fusta”: d’aquesta manera contundent es va expressar Vicente Guallart, cofundador de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), en la presentació de l’últim número de la revista Arrels, que dedica el dossier central a la fusta. L’acte va aplegar mig centenar de persones a la seu d’aquesta fundació al Poblenou (Barcelona), un espai on s’explora el valor de la fusta com a material de present i de futur.
En la conversa que Guallart va mantenir amb el director de la revista, Josep Sucarrats, l’arquitecte va recordar que, si be dues terceres parts de la superfície de Catalunya són forestals, la construcció en fusta no arriba a l’1%. Segons l’arquitecte, la desconnexió entre aquest recurs i l l’arquitetura del país no es deu només a raons culturals, de manca d’indústria local per proveir fusta apta per a la construcció i d’un aprofitament deficient dels recursos del bosc, sinó que creu que falta decisió política per impulsar un material “que permet naturalitzar l’arquitectura en un context d’emergència climàtica”. Perquè la fusta no només no emet CO2, sinó que n’absorbeix, una propietat que cabdal per abordar amb garanties els reptes ambientals que tenen plantejats les societats europees.
En la mateixa taula rodona hi va participar un altre arquitecte, Joan Poca, autor del projecte Casa Bosc, al qual el número d’Arrels que es va presentar ahir dedica un reportatge. En la seva intervenció, Poca va explicar com és aquesta construcció, que va decidir respectar la presència d’alzines a la parcel·la on s’havia de construir. Va detallar les dificultats que van trobar i com les van resoldre i de quina manera es va aconseguir fer servir fusta local i recuperar elements —com les rajoles cartabó— per aconseguir uns acabats que combinen la funcionalitat amb l’estètica i la sostenibilitat mediambiental.
El suro també va tenir un espai a la presentació, pel fet que el mateis dossier inclou el reportatge L’abric de la vinya. La fotògrafa americana Michel Curel, que fa anys que es va establir a Barcelona, va conversar amb la cap de redacció d’Arrels, Margalida Ripoll. Curel va relatar com va descobrir la lleva del suro, la fascinació que li va provocar i com va ser que va decidir documentar-ho en imatges per reivindicar aquest ofici a través d’una exposició.
L’editora d’Arrels, Sílvia Grimaldo, va cloure l’acte recordant que la revista va néixer per acostar l’entorn rural i l’entorn urbà i que a través de la publicació es mostren solucions del passat per donar sortida als reptes del futur, com per exemple la construcció en fusta que centra el número d’aquest hivern.
L’acte va acabar amb una copa del vi Empelts, del celler Vinyes Domènech (DO Montsant). El cellerer Joan Ignasi Domènech va reservar per a l’acte les últimes ampolles de l’anyada 2021 d’un vi elaborat amb vinyes molt velles de garnatxa peluda, una varietat pròpia de la zona, que, fins fa relativament poc, havia estat denostada, però que ara està mostrant unes característiques que la fan especialment adequada per adaptar-se a una nova realitat cimàtica.
Al dossier dedicat a la fusta de l’Arrels que ara és al quiosc hi ha molts més temes singulars: un taller del Piemont que fa objectes d’artesania amb fusta carbonitzada, els paperers de Samarcanda, que converteixen la fusta de morera en paper amb una tècnica mil·lenària, o un constructor de futbolins artesans que recupera la seva fàbrica afectada per les inundacions de Paiporta.
Si no la teniu, per aconseguir la revista només cal que entreu en aquest enllaç i us l’enviarem a casa. També teniu l’opció de subscriure-us-hi fent clic aquí i la rebreu puntualment en cada canvi d’estació, una opció amb la qual, a més, contribuireu a mantenir un projecte que explica el món que torna.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
