Marc Caralt és pagès. No arriba a la trentena i, tot i que s’encaminava cap a la sociologia, ha acabat treballant d’agricultor després d’haver passat per feines vinculades amb el lleure i la natura. És un nouvingut al sector —no ve de família pagesa— i és el primer usuari de l’Espai Test Agrari de Sant Vicenç dels Horts, el primer espai d’aquest tipus implantat a Catalunya. De petit somiava en tenir una masia i ovelles, avui diu que tenia una imatge idealitzada d’aquesta vida. Ara, des de fa mig any, fa horta en aquesta mena de laboratori agrari que li permetrà saber si el seu projecte és viable per poder-s’hi dedicar de ple. De moment, ja ven els seus productes en cistelles a través d’Instagram i de WhatsApp i també al mercat del poble. Tot i que assumeix que fer de pagès és més complex i més dur que el que s’imaginava de petit, està content. Ara confia que els números li surtin per poder-s’hi guanyar la vida.
Què va fer què s’acabés dedicant a la pagesia?
Tot i que no vinc de pagès, de petit m’agradava la idea. És veritat que ho tenia idealitzat, però sempre deia que de gran volia tenir una masia amb quatre ovelles i un hort.
Una cosa és imaginar-s’ho i una altra és trobar-s’hi.
Sí. Jo vaig fer un grau superior d’esport i també vaig estudiar sociologia i em dedicava al lleure, però per complementar-ho anava a França a treballar a la verema. Quan va arribar la covid-19, el lleure va caure i vaig començar a buscar feina de pagès al Baix Llobregat. Vaig treballar en dues empreses, una de Viladecans i una altra de Sant Vicenç dels Horts. I va ser aquí on m’ho vaig començar a plantejar una mica.
Fer el pas no deu ser fàcil. Com va ser?
Quan ets treballador d’una finca agrícola, el salari és mínim, molt mínim, i la feina és dura. Però vaig pensar que, si m’hi podia dedicar per mi mateix, viure d’això m’estava bé. Vaig buscar terrenys per aquí a la vora i no en vaig trobar. Costa molt accedir a la terra i si no vens de pagès. Si vens de fora és difícil trobar gent que estigui disposada a llogar-te terra. En aquell moment vaig començar a sentir a parlar de l’Espai Test Agrari i, quan va sortir el projecte, m’hi vaig apuntar. I està molt bé, perquè la meva idea era començar de manera professional sabent ja el què és aquest ofici. No venia de nou del tot, perquè feia una mica més d’un any que treballava al camp, però era la possibilitat de fer-ho per a mi.
De fet aquest és l’objectiu de l’Espai Test Agrari, que nous agricultors puguin provar si el seu projecte funciona. De moment, el teu funciona?
(Riu) Faig horta i faig venda directa amb cistelles per Instagram i per un grup de WhatsApp. Ara fa poc que vaig al mercat setmanal de Sant Vicenç. Estic content per haver aconseguit fer una cosa que volia fer, tot i que els números encara no em surten. L’Espai Test Agrari té algunes mancances, però en general és molt interessant per a gent com jo, perquè encara em queden tres anys i mig per contiunar aquí.
Ara tindrà terra fins que s’acabi aquest període. Ha pensat què vol fer quan s’acabi el termini de cessió de l’Espai Test Agrari?
Si els números m’encaixen, vull viure d’això i aconseguir uns diners per comprar-me un tractor i, quan s’acosti el moment d’haver de deixar la terra, buscar-ne per mi i poder-la pagar. M’agradaria que fos un any abans que s’acabi el termini de l’Espai Test Agrari per poder tenir marge per aconseguir la certificació ecològica, que requereix un procés llarg. De moment m’hi sento còmode i ser aquí em permet conèixer gent i formar-me.
En aquest programa hi ha una part de mentoratge. És important el contacte amb altres pagesos?
A l’Espai Test tinc un assessorament tècnic, però el que m’ajuda més és el mentoratge. En el meu cas és un pagès que fa fruita, però és una persona que coneix tota la gent de la zona que t’explica com preparar la terra,, perquè la coneix i sap què és el que em convé més aquí, a Sant Vicenç. La figura del mentor també és la que fa de pont amb altres pagesos, i estar-hi en contacte és molt important.
També per sentir-te part del col·lectiu?
Jo no vinc de pagès. Potser quan vens de pagès tot és molt més senzill. La infraestructura, per exemple: tenir un magatzem, una càmera frigorífica, una furgoneta, un tractor… La inversió que has de fer és molt important, si has de començar de zero. Per a les persones que no venim d’aquest món, és molt difícil i quan busques a cegues sempre et trobes un no. En canvi, quan ets dins, tot és més fàcil i, si et mous en aquest cercle, és més senzill. La formació va molt bé —si n’he fe,t de cursos—, però al final la gent que sap més bé com funciona la zona són els pagesos d’aquí. Saben quins són els problemes més habituals i et poden assessorar, no només en l’aspecte professional, sinó que també et poden donar un cop de mà. La formació és necessària, però estar en contacte amb altres pagesos és la clau.
Tu fas de pagès a l’àrea metropolitana. Creus que és més fàcil o més difícil que si fossis en una altra comarca que fos eminentment agrícola?
L’avantatge de ser prop de la ciutat és desteacable, sobretot, pel que fa a la comercialització directa. És un gran mercat molt accessible. Però també és veritat que hi ha pagesos de Viladecans i el Prat que estan molt afectats pel fet, precisament, de formar part de l’àrea metropolitana, amb l’aeroport, les carreteres, les infrastructures en general, i això fa que la gent no s’hi vulgui dedicar. Aquí som onze professionals, però que tinguem menys de 60 anys només en som quatre. Jo, de moment, ho estic provant. Voldria no hipotecar-me més del que puc i vaig una mica al dia.
Creu que l’Espai Test Agrari pot ajudar a altres projectes com el seu?
És molt interessant. Hi ha pobles amb voluntat de replicar-lo perquè, al final, el món del camp necessita gent i, pel que respecta a la immersió, és una gran ajuda i una bona manera de començar. Et permet tenir tres anys per fer-te un mercat i que la gent et conegui i, a partir d’aquí, pots disposar de números reals per engegar un projecte. Et permet una mica d’assaig-error. Ara bé, ha de ser una cosa que t’agradi molt. Si no hi vols dedicar tot el teu temps, no valdrà la pena, cal ser conscient que implica moltes hores i molta feina. Si t’agrada, al final ho veus d’una altra manera, però si no t’hi sents molt còmode, no val la pena.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
