Amb la superfície agrícola que hi ha actualment a Catalunya, només el 44% de la població podria alimentar-se amb productes de proximitat. Es calcula que en els últims vint anys, hem perdut fins a 100.000 hectàrees de terres de conreu i la tendència es manté. Ara bé, a la demarcació de Barcelona se’n podrien recuperar fins a 55.000 per produir aliments, tal com mostra un estudi de la Diputació de Barcelona que aborda aquesta problemàtica. El document es titula Tot això pot ser teu i mostra que l’abandonament de terres de conreu no és un problema nou i que, només a les comarques barcelonines, entre 1956 i 2018, la superfície cultivable es va reduir en 120.500 hectàrees, xifra que equival a una disminució anual mitjana de 2.000 hectàrees. El mateix document estudia i identifica la quantitat de terres abandonades i en desús que podrien ser recuperades.
Aquestes 55.000 hectàrees recuperables representen aproximadament el 8,1% de la superfície no urbanitzada de la demarcació de Barcelona. D’aquesta superfície, el 84,4% actualment es cataloga al Sistema d’Informació Geogràfica de Parcel·lel Agrícoles com a pastures i boscos, encara que en el passat es dedicava al conreu de fruiters, cereals, horta i altres conreus. El 15,6% restant està constituït per terres inscrites com a conreus en desús, abandonats o no registrats, i representen 8.626 hectàrees idònies per a la producció d’aliments.
Les comarques que destaquen en termes de potencial de recuperació de terres per a conreus són el Bages, amb 7.797 hectàrees en desús, l’Anoia, amb 7.060 hectàrees, i l’Alt Penedès, amb 6.662 hectàrees recuperables. Aquestes àrees podrien servir per iniciar noves empreses i projectes de producció d’aliments.
El Parc Rural del Montserrat és el parc agrari amb més potencial de recuperació de terres, amb 4.951 hectàrees en desús. D’aquestes, 989 hectàrees es consideren especialment idònies per a empreses centrades en el cultiu de l’olivera i altres arbres fruiters, i fins i tot la producció de cereals i horta.
A més, l’informe ressalta l’existència de terres afectades per plans urbanístics que encara no s’han desenvolupat i que podrien dedicar-se a la producció d’aliments. Aquestes terres ocupen aproximadament 1.598 hectàrees del total de 55.054 hectàrees potencialment recuperables a la demarcació de Barcelona, la qual cosa en representa el 3%.
Un potencial agrícola considerable
L’anàlisi detallat d’aquestes dades suggereix que les comarques barcelonines tenen un potencial agrícola considerable que podria ser recuperat per fomentar nous projectes productius i millorar la seguretat alimentària del territori. Aquesta informació no només és rellevant per a les persones que busquen establir nous projectes agraris, sinó també per a aquelles que desitgen ampliar les seves explotacions. A través de la creació de parcs agraris i iniciatives com la Xarxa de Bancs de Terres de Catalunya la Diputació de Barcelona busca protegir i revitalitzar les zones agrícoles abandonades o en desús, preservant el paisatge rural i l’agrobiodiversitat.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
