En Josep Trepat Armengol és ramader a Baldomar i és un dels primers que va arribar a l’incendi que ha afectat aquesta zona i que encara crema. Té la granja prop del poble i des d’allà va veure una gran columna de fum. L’instint el va portar cap allà. Va passar a recollir el seu fill i un amic que estaven fent la sega i s’hi van acostar. Van ser els primers. Ells i els bombers voluntaris d’Artesa.
“Quan vam arribar a l’incendi no hi havia ningú. Vam estendre mànegues i quan van acabar l’aigua en vam portar més amb una cuba. És que ni que sigui de lluny veus el foc i el que tens ganes d’apagar-lo. Tots tenim terres i boscos a l’indret que s’ha cremat”, explica a Arrels en Josep.
Al cap de mitja hora ja s’havien ajuntat un grup de pagesos que a l’entrada del poble van esperar els bombers de Balaguer per conduir-los fins al foc. Un d’ells era l’Albert Castellà. “És una zona de molt difícil accés. Hauria costat molt als bombers arribar-hi sols. Per arribar fins allà no hi ha camí, i s’hi ha d’anar pel mig de finques, i això només ho sabem els pagesos de la zona, perquè som d’aquí”, relata.
Aquesta és només una mostra de la importància de la pagesia en l’extinció d’incendis forestals. Com deia el mateix Albert, posen les seves mans i els seus mitjans a disposició dels bombers pel que necessitin: “amb el tractor hem llaurat a tres punts diferents perquè els camps facin de tallafocs”.
Tot i que la major part del foc que ha cremat en aquesta zona és de bosc, els pagesos han estat dos dies en que han paralitzat la seva activitat, pendent d’ajudar on els necessitessin. “Han estat dos dies molt durs. De feina, de patir i de tot”, explica en Josep. “Hem lluitat tot el que hem pogut. Hem llaurat on ens han demanar per fer de tallafoc i també hem remogut la terra cremada perquè no revifés. Són situacions extremes que no t’agrada viure-les i que no les visqui ningú”.
L’alcalde de Baldomà, Josep Galceran, també és pagès ramader. “Quan vaig aconseguir veure la columna de fum i amb la temperatura i la humitat que feia i el vent, vaig pensar això no ho apaga ningú”, explica. I afirma que la feina dels pagesos ha estat cabdal: “Són coneixedors del terme i el territori que sempre ofereixen en el seu saber en aquestes situacions”.
Una de les principals dificultats en l’extinció d’aquest incendi ha estat la simultaneïtat amb altres focs arreu del territori. L’onada de calor, els llamps i uns percentatges d’humitat proclius han construït l’escenari perfecte per fer aparèixer focs.
A Solsona, amb molta tradició d’Agrupacions de Defensa Forestal, poden dir que malauradament no és el primer cop que s’enfronten a una situació similar. En aquesta comarca, moltes de les ADF estan formades per pagesos. “No som especialistes en apagar foc, però coneixem el territori i amb una columna de fum, un pagès et pot dir exactament on és el foc i com arribar-hi”. Qui parla és en Ramon Sala. És ramader i voluntari d’una ADF.
Explica que com ell, molts pagesos i ramaders són voluntaris: “quan veiem alguna columna de fum ja ens avisem i mirem d’anar-hi tots els que podem i ens organitzem. Aquesta vegada en pocs minuts es van encendre 7 o 8 focus i els van anar controlant tots, tret d’un, el de Castellà de Ribera”.
“Jo tornava de treballar, tornava d’on tinc el bestiar a la muntanya i vaig veure foc i ja em vaig quedar allà. Tota la nit vam anar apagant foc, vam trencar tots els filats perquè el bestiar pogués fugir i avui és el dia de recollir-lo, de recollir-ho una mica tot”, detalla en Ramon.
Per en Ramon és importantíssim que l’activitat agrícola es mantingui i es potenciï. “Si hi ha una mica de diversitat al territori el no es pot embalar, però en les zones on només hi ha bosc, és imparable.”, assegura.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
