La taronja és l’objecte d’estudi del darrer informe de l’Observatori de Corporacions Alimentàries, que impulsa l’ONG Justícia Alimentària Global. L’interès per aquest sector neix de la denúncia recurrent de productors i consumidors de taronja quan cada any, a l’inici de la collita de la taronja valenciana (el mes de novembre), molts supermercats i grans superfícies en venen d’importades d’orígens tan llunyans com Sud-àfrica. Enguany, quan la dana va rebentar el començament de la campanya, aquesta denúncia encara va ser més sagnant, “quan el que calia de manera urgent era comercialitzar la taronja de circuit curt per afavorir la recuperació de l’agricultura familiar”.
Però l’estudi, titulat La taronja voladora i que podeu consultar en aquest enllaç, arriba a una altra conclusió: el problema no és tant el de la importació de taronges de fora de l’Estat com l’exportació “voraç” de les d’origen local, i d’una manera molt significativa de les valencianes, que, de fet representen el 70% de l’exportació total de cítirics de l’Estat. I això no és poca cosa, perquè l’Estat espanyol, que genera el 25% de les exportiacions mundials de taronges, és, de manera destacada, el número u en exportacions d’aquesta fruita en tot el món, molt per sobre de Sud-àfrica, Turquia, la Xina o els EUA.
El sector de la taronja fa molts anys que pateix una crisi de preus sagnant, i Justícia Alimentària Global denuncia que aquest model exportador no fa més que empobrir-lo cada vegada més. “Per això”, segons l’ONG, “la queixa principal de la pagesia ha de centrar-se en el poder que els Acords de Lliure Comerç han atorgat a les grans empreses citrícoles, que empobreix l’agricultura pròpia, i no tant en la irrupció anual en les mateixes dates de la taronja de Sud-àfrica”. Perquè, de fet, les dues grans companyies exportadores de taronja valenciana, Iberian Premium Fruits i Cítrico Global, també tenen plantacions pròpies de tarongers a Sud-àfrica i altres regions del planeta.
Segons aquest estudi “els que controlen el mercat de la taronja valenciana són grans hòldings que sovint estan participats per fons d’inversió, que funcionen amb la lògica import-export. És a dir, no són petites empreses locals fruit de l’atomització del mercat, sinó conglomerats empresarials altament capitalitzats i ferotges“. Aquest model, que naixeria dels Acords de Lliure Comerç, afavoreix “fons d’inversió molt agressius, amb la concentració de megaempreses citrícoles i amb un model d’agroexportació intensiu, amb la taronja a l’epicentre, perquè sigui possible consumir-la els 365 dies de l’any arreu del món”. I afegeix que “aquí, la baula més feble sempre acaba sent la mateixa: els petits agricultors, que queden desconnectats i en pateixen les conseqüències.”
En contra dels desajustos d’aquest model, Justícia Alimentària Global aconsella als consumidors que comprin directament les taronges “als productors locals valencians de circuit curt i que descartin la compra de taronges de grans empreses controlades per fons d’inversió”. Al Govern estatal li demana que “prioritzi la compra pública de taronges locals procedents d’explotacions familiars, que abandoni el model agroexportador cítric valencià per raons socials, ambientals, laborals i que elabori un pla de transició cap a models agrícoles diversificats i orientats als mercats de proximitat.”
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
