L’any 2013, una serie de voluntaris de diverses disciplines van crear l’associació Terra Franca. Volien connectar nous projectes agraris amb finques disponibles per garantir el relleu agrari i, d’aquesta manera, contribuir al manteniment de la petita producció de proximitat. Ara, deu anys després, han decidit tirar la tovallola perquè creuen que l’accés a la terra no serà més fàcil si no hi ha canvis estructurals que s’escapen de l’abast d’una associació de voluntaris.
“Hem pres la determinació de dissoldre l’associació, ja que hem arribat a la conclusió que hi ha una sèrie de factors estructurals que fan impossible avançar en l’accés a la terra i el relleu agrari des de la nostra entitat”, expliquen a un manifest. I és que Terra Franca tanca, però ho fa amb un document que radiografia la situació actual i alhora proposa possibles solucions.
L’associació va néixer amb l’objectiu d’acompanyar en el relleu i la transformació de projectes agraris, així com possibilitar l’accés a la terra a una nova pagesia. En aquests deu anys han implementat sis projectes, tot i que han rebut prop de 125 sol·licituds i han aconseguit 38 finques amb terres disponibles. Consideren que aquests resultats són massa minsos i per això pleguen. Han arribat a la conclusió que la manca d’accés a la terra és un problema estructural que depassa la capacitat d’incidència de Terra Franca.
Tenen clar que els factors que dificulten l’accés a la terra són l’acaparament de terres, la idiosincràsia d’una part dels propietaris rurals i el paper de l’administració. Creuen, entre d’altres, que a vegades la pagesia es veu abocada a crear empreses més grans per sobreviure, que la ramaderia intensiva influeix en aquesta situació perquè necessita molta terra per abocar-hi dejeccions, que la demanda de grans extensions per parcs d’energies renovables distorsiona el valor dels terrenys o que el turisme també està fent servir terres que acaben fora del circuit agrari.
Lamentent que un cert tarannà conservador i desconfiat d’alguns propietaris rurals no ajuda a aconseguir acords a llarg termini que permetin consolidar projectes i també troben a faltar una massa crítica que es posicioni a favor de facilitar aquest accés.
Pel que fa a l’administració, creuen que hi té un paper més aviat galdós. Troben que no hi dedica els recursos necessaris i que fomenta un model intensiu en detriment de la producció agroecològica petita i mitjana.
Un cop identificades les problemàtiques, en el mateix manifest de dissolució de Terra Franca fan una sèrie de recomanacions, que passen per incentivar econòmicament la cessió i el traspàs de finques agràries, que es protegeixin els projectes petits i mitjans que prioritzen la qualitat alimentària i promouen models de pagesia a escala humana, que es creïn reserves de terres productives exclusives per a noves incorporacions i que es busqui un pacte social per abordar la problemàtica del relleu agrari.
I amb aquest llegat, l’associació plega després d’una dècada. Terra Franca ha difós el seu manifest a través de les xarxes socials i del seu web. El podeu llegir sencer seguint aquest enllaç.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
