Les protestes del sector del transport han trasbalsat la ciutadania i, si bé a Catalunya no han tingut una incidència extrema, a d’altres punts de l’Estat molts productes de primera necessitat, com els aliments, no han arribat al consumidor. La crisi energètica n’encadena moltes altres i ha fet aflorar situacions crítiques, com la del transport i la logística, que no són alienes a l’amenaça de crisi alimentària. La velocitat i l’eficiència mal entesa s’han convertit en els pilars d’un sistema de distribució i de transport que se sosté, en molts casos, en la precarietat dels treballadors: moltes hores de feina, no totes legalitzades, contractes irregulars i salaris molt baixos. Qui ho ha estudiat a fons és David Muñoz Rodríguez, sociòleg de la Universitat de València, que assegura que els consumidors tenim un paper cabdal per revertir aquesta dinàmica i recorda que també caldria que tingéssim en compte la situació dels que transporten el menjar.
Entén el malestar del sector del transport i que s’hagin mobilitzat com ho han fet?
Sí, perquè és un sector molt precaritzat que arrossega des de fa uns anys una trajectòria continuada de precarització, tant pel que fa a les condicions de treball com pel que fa a la seva pròpia estructura interna. Moltes de les pràctiques laborals que veiem en el subsector de l’última milla, el dels riders, venen del sector del transport per carretera i el transport marítim: subcontractacions encobertes, contractació d’autònoms com a treballadors, etc. Sempre ha estat així, però des de la crisi de 2007 s’ha agreujat molt. És cert que a l’Estat espanyol ha estat l’extrema dreta qui s’ha fet seves les reivindicacions d’aquest sector, però això no li ha de treure importància, perquè realment la situació és molt crítica. Però no és estrany, perquè des de l’acadèmia estudien l’origen del sistema actual de distribució i transport i l’han trobat en el colonialisme i en l’esclavitud.
Però l’actual sembla un sistema bastant hegemònic, ho volem tot ràpidament. Hi ha alternativa?
La manera d’organitzar el transport acaba transformant la manera de relacionar-nos amb els productes i els productors. El paradigma d’eficiència i velocitat i aquest just in time ha calat molt fort, però moltes vegades la manera de transportar i distribuir i de com ens arriben les coses ens passa desapercebuda. Hi ha models alternatius a l’entorn de l’economia social i cooperativa, hi ha associacions de repartiment, sí que hi ha experiències interessants, però el model hegemònic té tanta potència que no sempre aconsegueixen reeixir. Perquè funcionin cal que la gent s’hi impliqui, perquè l’acte de consum també s’ha de fer amb valors socials i mediambientals. Perquè comprar un producte sense pensar no només d’on ve, sinó com ve, no és innocu, té conseqüències. El temps i el preu no poden ser l’únic criteri perquè si és així, el sistema de sempre no té competència.
Expliqui’m algun model alternatiu que hagi funcionat,
A Saragossa, a principis dels 90, un grup d’amics preocupats pel medi ambient van començar una cooperativa per fer repartiments en bicicleta. Aquesta cooperativa, al cap dels anys, s’ha convertit en una empresa de transport per a tota la península, que fa acords amb altres empreses que tenen valors similars i, al seu entorn, han creat cooperatives de serveis addicionals per nodrir altres empreses. D’aquesta manera han aconseguit una certa desconnexió del sistema i el mercat convencional. La competència no és en velocitat i immediatesa, sinó en qualitat i en valors, perquè hi ha un valor afegit en tot el procés. Aquestes iniciatives són molt interessants, perquè fan repensar quina ha de ser la dimensió de la logística en funció de la dimensió del territori.
Que la distribució i el transport sigui un o una altre condiciona tota la resta. Cal un canvi de mentalitat?
Sí, és això. És que el paradigma de la velocitat és una ideologia. Hi ha una mena de credo vinculat amb el model de la distribució del qual cal sortir. Perquè el poder és tan gran i la seva implicació és tan influent que fins i tot condiciona el territori. Les empreses petites tenen en compte on treballen, però les grans operen de manera global i no tenen cap problema. A València s’ha aprovat una ampliació del port inexplicablement, perquè fins i tot des d’un punt de vista econòmic tots els models apunten que en breu no serà operatiu. Però les grans operadores han calculat que d’aquí a que aquesta nova infraestructura quedi obsoleta, ja hauran guanyat els diners que havien calculat. La pressió d’aquest sistema marcarà el territori físicament i simbòlicament. Al voltant de l’àrea metropolitana de València hi haurà una gran infraestructura que haurà tingut un impacte ambiental important, a més d’econòmic, social, paisatgístic, tot en favor de la velocitat. No és racional. Cal tenir una dimensió humana del territori i relocalitzar el territori.
Qui és el responsable de revertir aquesta situació? És l’administració, són els consumidors?
Tant els partits polítics com els moviments ciutadans com els sindicats s’ho han mirat amb una certa distància. A l’Estat espanyol, hi ha uns 53 convenis col·lectius del transport per carretera. És una fragmentació bestial en la negociació i això també vol dir que els sindicats no s’ho han pres seriosament. És una dimensió productiva, una dimensió de l’economia imprescindible. Sense transportistes no arriben els tomàquets ni a les botigues ni a casa. Però això no ha interessat massa. El paper dels consumidors és important. Hem de lluitar contra la ideologia de la rapidesa. Realment és tan necessària la rapidesa, la velocitat? La majoria de la gent no necessitat que tot vagi tan ràpid. I aquesta necessitat s’acaba convertint en una mena de joc, un joc molt nociu, per exemple, amb supermercats fantasmes que et porten la compra en temps rècord. La logística global està constantment reorganitzant-se per ampliar la capacitat d’acció i una de les disrupcions més interessants que com a consumidors poder fer és baixar els braços, preguntar-nos que hi ha al darrere i buscar altres fórmules amb uns altres valors.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
