L’alimentació sostenible s’ha fet un lloc enmig de les Festes de la Mercè de Barcelona. L’any passat la ciutat va ostentar el títol de capital mundial de l’alimentació sostenible i, com a part de la programació, s’hi va organitzar la primera edició de Terra i Gust. La mostra va ser tan exitosa que l’Ajuntament l’ha tornat a programar i n’ha encarregat l’organització a Slow Food Barcelona. Es tracta d’una festa de tres dies que es farà del 23 al 25 de setembre a la ronda de Sant Antoni i que combinarà tallers, concerts, xerrades, tastos i degustacions. Al seu web hi ha el programa complert. Aquestes activitats pretenen que els visitants puguin passar una bona estona i alhora reflexionin entenguin la necessitat de saber d’on ve i com és el que mengem. Lidon Martrat és la coordinadora de projectes de política alimentària de l’Ajuntament i Daniele Rossi és el portaveu de Slow Food Barcelona. Hem parlat amb tots dos per conèixer més de prop l’objectiu d’aquesta festa i un i altre coincideixen a dir que allò important és promoure un sistema alimentari que sigui més just, més resilient i més sostenible.
L’any passat l’Ajuntament de Barcelona va desenvolupar tot un seguit d’accions destinades a analitzar i reflexionar al voltant de les polítiques alimentàries i del paper que juguen cada un dels actors de la cadena. La ciutat era la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible i d’aquí va sorgir la idea crear Terra i Gust. Quin era l’objectiu?
Lidon Martrat: Durant tot l’any hi va haver tot un seguit d’activitats, jornades dedicades i fòrums de discussió per reflexionar al voltant de què mengem i per què, i també per impulsar una transformació. Amb Terra i Gust el que volíem era que la gent ho pogués tocar amb les mans. Mostrar d’una manera popular que tot el que moltes vegades s’explica com una teoria és possible i també posar en valor la gastronomia sostenible que hi ha a la ciutat. Ens agradaria que cada any hi hagués un esdeveniment a Barcelona d’aquest tipus, que divulgués una manera diferent d’entendre l’alimentació.
I qui s’ha posat al capdavant d’aquesta fira és Slow Food Barcelona. Per què trobaveu que era necessari fer Terra i Gust?
Daniele Rossi: Es fan esdeveniments d’alimentació i gastronomia, però no d’alimentació sostenible. Des del 2005 que a Slow Food Barcelona parlem de l’ecoalimentació. Ha costat una mica que arribés a la societat catalana i barcelonina, però, ara que sembla que tothom en parla, també és important que entri per la boca i pels ulls. D’aquesta manera, moltes vegades és més fàcil entendre conceptes.
Com serà l’edició d’enguany de Terra i Gust?
D. R.: Hi convidem catorze restaurants que són afins al moviment Slow Food i que treballen per a la sostenibilitat. A tots els que hi presentaran plats els hem preguntat quins ingredients porten, d’on són, quinapetjada ecològica tenen, etc. Això creiem que és molt important, perquè en aquell moment es podrà saber quin impacte té aquella elaboració, i es podrà veure directament.
És, per tant, una manera pràctica de reflexionar sobre quin és l’impacte del que mengem cada dia…
L. M.: Sí, perquè necessitem transformar el sistema alimentari. Necessitem que sigui més just, més resilient i més sostenible. Un sistema que tingui en compte el planeta, el territori i les persones.
D. R.: Sí, és molt important. Ara tothom parla de sostenibilitat i hauríem d’anar en compte que no es converteixi una paraula que es quedi buida de contingut. Potser hauríem de parlar de responsabilitat. Responsabilitat cap al medi, cap als clients, cap als productors, etc. Si ets responsable, ets sostenible.
Però en aquest sistema, la pagesia moltes vegades és la baula més fràgil.
L. M.: Sí, però també les persones que tenen dificultats per accedir a una alimentació sostenible també ho són. Des de l’Ajuntament de Barcelona tenim poques competències i moltes incumbències, però creiem que és important que les ciutats comencin a treballar aquests temes, perquè més de la meitat del món viu a la ciutat i sense el motor del consum d’aliments tota la resta de la cadena pateix. Alhora, apostem per un sistema alimentari que tingui en compte el territori, i el territori és la pagesia. És per això que intentem posar en valor els productes de proximitat als mercats municipals, per exemple, i també treballem amb altres administracions que sí que hi tenen competència directa.
D. R,: La pregonera de les festes de la Mercè serà Carla Simon. La pagesia és cabdal. És veritat que és el punt feble, però el que hem d’aconseguir és crear les condicions perquè la gent vulgui tornar a fer de pagès, perquè els que en venen de família no ho deixin. Hem de trobar els canals perquè els pagesos puguin viure bé, perquè no hem d’oblidar que un 70% de la població mundial es dedica a l’agricultura i la ramaderia. Aquí a vegades el camp sembla que estigui a la lluna, i en aquesta festa també volem parlar d’això.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
