Greenpeace denuncia que la gestió del litoral català abocarà moltes platges a la desaparició

Greenpeace denuncia que s’està produint una reactivació urbanística que evoca els anys de la bombolla immobiliària arreu de la costa catalana. L’entitat ha arribat a aquesta conlcuoó arran de les dades de l’informe que han elaborat i que porta per títol Destrucció a tota costa 2025: impactes de l’urbanisme i el canvi climàtic al litoral . 

“Mentre els impactes climàtics ens mostren la seva cruesa en aquesta regió, la Generalitat mira cap a una altra banda, recuperant models litorals ja obsolets i portant al límit els ecosistemes costaners que ens protegeixen” afirma Elvira Jiménez, coordinadora de campanyes a Greenpeace.

Greenpece considera que, sota arguments de reactivació econòmica o solució a la crisi habitacional, reapareixen projectes residencials de gran escala, urbanitzacions turístiques i desenvolupaments a primera línia de mar, que ignoren la realitat dels impactes del canvi climàtic en aquesta zona i ocupen els darrers trams del litoral que queden sense transformar en una costa saturada. Afirmen que es tracta d’un model d’urbanisme a la costa que es caracteritza per un canvi d’usos del sòl enfocat exclusivament als interessos immobiliaris i que creuen que te com a resultat la saturació del model turístic.

Destaquen l’ampliació de la tercera pista de l’aeroport del Prat a Barcelona, que amenaça les llacunes de la Ricarda i el Remolar. Ambdós espais estan protegits amb la màxima figura de protecció europea perquè contenen hàbitats d’interès comunitari i valuoses espècies vegetals i animals. Creuen que el projecte suposaria un cop mortal al delta del Llobregat, que es troba en estat crític. A més, recorden que l’ampliació augmentaria la capacitat de vols d’una infraestructura que avuo ja avui és la principal emissora de gasos d’efecte hivernacle de Catalunya. 

L’informe —que es pot consultar seguint aquest enllaç— assenyala que a la costa catalana hi ha projectes que es resisteixen a ser abandonats. Un exemle seriael projecte del Hard Rock (inicialment BCN World), a Salou (Baix Camp), que inclou un macrocomplex d’oci, amb dos hotels i un casino.

Pel que fa a la Costa Brava, la recerca de l’organització ecologista explica que ha d’afrontar les amenaces de noves construccions i projectes que s’escampen al llarg d’aquest tram de litoral: a Palafrugell (Aigua Xelida), a Palamós (Cala S’Alguer, a la Pineda d’en Gori) o Begur (urbanització Jardins de Sa Riera Living).

Greenpeace també alerta que els impactes del canvi climàtic ja es comencen a notar a la costa catalana. Per exemple, les platges de l’àrea metropolitana nord de Barcelona han perdut més d’un 36% de sorra. Montgat és el municipi amb la regressió més marcada, fins a un 74% que fa que les seves platges quedin en una situació crítica. Pel que fa a Badalona, segons l’informe, la pèrdua ja arriba al 40%.

Els ecologistes apunten que cap al 20250 s’estima que el nivell del mar a Catalunya pujarà una mitjana de 0,26 metres, i que les zones més afectades seran el Delta de l’Ebre —que perdrà 52 metres de terra en favor del mar— i la zona del Llobregat i la costa Daurada —que patiran un retrocés de 23 metres—.

A banda d’aquests punts, els que patiran més l’impacte de la pujada del nivell del mar són:

A la costa Durada: cala Forn, cala Vidre, cala Calafató, platja de la Llosa, platja d’en Forés, platja de Ponent de Salou, cala Llenguadets, platja Llarga, cala Font, cala Crancs, platja de La Pineda, platja dels Capellans, cala Fonda, platja de la Punta d’en Guineu, platja de la Pallisseta i platja de Cunit.

Platges de Barcelona: platja de Cubelles, platja Prat de Vilanova, platja de Gavà, platja de Cavalló, platja de la Murtra, platja de Sant Pol de Mar, platja El Morer i platja dels Pins.

Costa Brava: delta de la Tordera, platja de Fenals, platja de Lloret de Mar, platja de Sant Pol i platja de L’Estartit.

Els impactes del canvi climàtic i l’urbanisme al litoral català es poden visualitzar en un  mapa satel·lital, també elaborat per Greenpeace.