“Els deltes són els paisatges amb més biodiversitat del món, però no tenim cap relat que els expliqui, i estan desapareixent”: aquesta reflexió —i senyal d’alerta— la va fer l’escriptor Gabi Martínez a la llibreria Finestres de Barcelona, durant la presentació de la seva nova obra, titulada, justament, Delta (editada en castellà per Seix Barral i traduïda al català per l’escriptora Maria Climent per a Ara Llibres). I, així com un delta és un punt de confluència d’aigües dolces i salades, d’ecosistemes i de persones “amb històries poderosíssimes”, segons va constatar l’escriptor, el llibre Delta —que es llegeix amb la voracitat que desperten les bones novel·les— reprodueix aquesta confluència en l’àmbit dels gèneres literaris, perquè combina l’assaig amb una narració amb recursos de ficció i una certa intenció periodística. Tot plegat per construir, a partir del Delta de l’Ebre, una reflexió al voltant del món que ve i, també, sobre els finals: de fet, l’illa de Buda, que forma part d’aquest delta, previsiblement serà la primera d’Europa que desapareixerà sota les aigües arran del canvi climàtic. “Si Buda cau, caurà el delta sencer, perquè aquesta és la primera peça d’un ecosistema que compartim tots. Si no defenseu l’illa no podreu defensar la resta”, llegim al llibre.
Tot això, Gabi Martínez ho va viure en primera línia. Li van oferir poder viure durant un any sencer a Buda, en la primera edificació que hi ha just davant del mar, una pesquera humil que, per la seva ubicació, tard o d’hora serà també la primera construcció que les aigües faran desaparèixer. “Estan al límit”, adveretix l’escriptor, referint-se als habitants d’aquest territori, “en un moment molt final. Tenen previst mobilitzar-se, organtizar-se, però no deixaran de veure’s molt lluny [dels centres polítics on es prenen les decisions que els poden ajudar]”. Està tot perdut? Gairebé, doncs, “però és aquí on arriba el poder de la bellesa”.
I aquest és el sentit de Delta. El Delta de l’Ebre “és un espai molt oblidat, perquè està molt lluny de tot i perquè no té un relat que l’expliqui”, conclou l’escriptor. “Una manera de donar-lo a conèixer és que els artistes, els intel·lectuals, ens mirem la natura, ens mirem com ens parla… I fer-ho arribar a la societat. Això, ara, és l’avantguarda, encara que potser és una utopia. Però si les ciutats volen salvar espais com el Delta, llavors se salvaran“.
Martínez explica el Delta de l’Ebre amb el llenguatge que ha anat construint al llarg de la seva carrera (Un cambio de verdad, Animals invisibles…), cada cop més adreçat transmetre el bucolisme dels entorns naturals en paraules, establint una conversa entre els elements de la natura i la presència humana, una de les característiques que distingeixen el que s’ha començat a anomenar —i Martínez n’és tot un divulgador— liternatura. Perquè l’escriptor té clar que, a través dels paisatges que descriu, de la biodiversitat que reflecteix, de les dades científiques i de les sensacions que li desperten, del que parla sempre és de les persones, per molt solitària que pogués semblar la seva vivència a l’illa de Buda.
Delta és ple de personatges reals —o gairebé reals— potents, amb caràcter. Pescadors, pagesos, caçadors, ecologistes, activistes… “Quins són els bons i quins els dolents?”, diu Martínez que li han preguntat. I ell no en té la resposta. Tots ens desperten preguntes que ens qüestionen permanentment els nostres posicionaments, siguin quins siguin, al voltant de les qüestions que travessen la quotidianitat del Delta de l’Ebre: l’ecologia, la caça, el canvi climàtic, l’agricultura… Per al propi Martínez “no pot ser que el pensament políticament correcte s’amaguin altres realitats”. Al capdavall, “explicant les persones, pots explicar els espais”.
Delta no vol ser un llibre per arraconar a la prestatgeria un cop llegit: “El quid de tota lectura és fins a quin punt et portarà a l’acció”. I Gabi Martínez pensa que el Delta de l’Ebre, com a metàfora del món d’avui, necessita que actuem ja.
Cinc dies de caravana al Delta de l’Ebre amb Arrels
Quan ja s’havia impregnat de la realitat del Delta de l’Ebre després de viure-hi un any, el maig de 2021 Gabi Martínez va coorganitzar amb Arrels una caravana d’artistes que van acompanyar la transhumància dels bous i les vaques en aquest territori, una iniciativa que, justament, pretenia connectar els creadors amb els reptes immediats d’aquest entorn natural i nodrir-los de material d’inspiració per a la seva obra. Aquest documental explica com vam portar a terme aquella acció.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
