El despoblament no és un fenomen nou. De fet, investigadors de la Universitat de Lleida ja fa anys que l’analitzen, i l’últim estudi publicat mostra que 200 municipis catalans es troben en una situació crítica de pèrdua de població.
Els autors de l’estudi, Ignasi Aldomà i Josep Ramon Mòdol, han analitzat diversos índex de relleu generacional al món rural, bé siguin els purament demogràfics, bé siguin els relatius a les activitats econòmiques. Així conclouen, entre d’altres, que alguns dels trets característics dels municipis més afectats per fenomen és que “són menys dinàmics i amb una estructura demogràfica més envellida. Coincideix també amb que han tingut un desplegament del sector serveis més aviat limitat i s’han basat en l’activitat agrària”, segons explica a Arrels, Ignasi Aldomà. Ara bé, no parla que la solució per revertir la situació passi per la substitució o el desplaçament de l’activitat agrària. És a dir, que als municipis on sí que s’hi ha desenvolupat el sector serveis, l’agricultura s’hi ha mantingut en paral·lel.
Així, les zones més afectades són les comarques del Pirineu i el Prepirineu, com el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Solsonès, l’Alt Urgell, la Noguera o el Berguedà. Pel que fa a la franja entre Lleida i el Camp de Tarragona, els municipis més afectats es localitzen a les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat. A les Terres de l’Ebre, destaquen la Terra Alta i la Ribera d’Ebre.
Tot i que 200 pobles semblen molts, Aldomà explica que cal relativitzar-ho, perquè en funció de les èpoques i les conjuntures econòmiques aquesta xifra es pot anar estirant més o menys. Els últims anys de crisi i postcrisi, i el temps de la pandèmia actual, en marquen l’evolució des del punt de vista econòmic i fins i tot demogràfic.
“Ara es viu un cert optimisme, sembla que hi ha un retorn cap a les zones rurals. S’haurà de confirmar però tot sembla apuntar que és així”, afirma el coautor de l’estudi, que afegeix que podria tractar-se d’un fenomen que tingués continuïtat en el temps: “aquesta revitalització de les àrees rurals pot tenir una continuïtat per certs arguments: per la proximitat, per comoditats vitals que s’aprecien com la solitud, la manca de soroll. Són el contrapès ideal a determinades feines que són molt exigents i que requereixen moltes hores assegut en una cadira. Jo crec que l’arribada de gent nova representa una opció de futur per a tots aquests municipis”.
La importància de l’habitatge
Els autors de l’estudi consideren que cal prendre mesures per evitar aquest despoblament i que una de els més important és resoldre la problemàtica de l’habitatge. “El més important és fixar població, i per això és determinant l’habitatge. No hi ha facilitat per trobar cases en condicions, per comprar o llogar. Moltes vegades són habitatges vells o en condicions deficients i això dificulta molt l’arribada de gent nova als municipis. La residència és el primer. Sense un lloc on viure, és difícil plantejar-se desenvolupar qualsevol activitat”, diu Aldomà.
Des d’Arrels vam analitzar aquesta problemàtica a través de dos reportatges. Un titulat #casesbuides, arran d’un debat de Twitter, en el qual es discutien les possibles raons per les qual l’accés a una casa és tan complicat. En l’altre reportatge, A la recerca de la masia perduda, contrastàvem la gran quantitat de gent que busca cases al camp amb la gran quantitat de masies que estan buides, sense que les primeres puguin tenir accés a les segones.
Algunes administracions, ajuntaments, diputacions o la mateixa Generalitat han posat en marxa programes per facilitar l’accés a l’habitatge i per reactivar-ne el mercat local. “Però cal treballar-hi més intensament. Primer necessitem tenir residències, i aquesta és la condició principal. Després ja vindrà l’accés a alguns serveis i a les comunicacions via internet, ja sigui per treballar o per tenir un negoci turístic ben connectat”, analitza Aldomà.
Què suposa perdre pobles?
La pèrdua de població d’un municipi en posa en risc la continuïtat, però va molt més enllà de l’estricta desaparició d’un poble. “Perquè aquests pobles tenen valor per si mateixos, però també per al conjunt de la societat”. La pèrdua demogràfica de certs territoris pot tenir implicacions amb desertificació de territoris per la manca d’activitat, de gestió d’incendis, de recursos forestals.
Ignasi Aldomà afegeix que “a mésm tots ens movem i a tots ens agrada trobar un restaurant, un nucli on hi hagi certa vida. Perdre un poble és una pèrdua sentimental per als seus habitants, però també és una pèrdua de referents per a la societat. Es refereix a pèrdues patrimonials, com esglésies o edificis que s’ensorren, i pèrdues culturals, com ara festes o activitats tradicionals que es desenvolupin en aquestes llocs. “Són pèrdues importants i cal vetllar perquè aquestes àrees es mantinguin vives”, alerta Aldomà.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
