Ramon Cornellana ja és gairebé un pagès jubilat. La d’enguany, era l’última transhumància que feia, amb 65 anys acabats de complir. Des de fa tres generacions, cada mes de juny aplegaven les ovelles —avui en tenen una mica més de 400— i les portaven des de Puiggròs (Garrigues) fins a Farrera (Pallars Sobirà) i s’hi estaven fins ben entrat el mes d’octubre. Però l’estiueig a la muntanya d’aquests animals ha durant poc més de dues setmanes. El 26 de juny un os va atacar el ramat i va matar dues ovelles; l’endemà hi va tornar i en va matar tres. En Ramon va decidir no córrer més riscos i va tornar cap a casa. Ara els animals tornen a ser a Puiggròs i el poble de Farrera ha perdut l’últim ramat d’ovelles que hi pasturava.
“El problema és que només veuen el que s’ha mort quan el perjudici és el que ve al darrere”, explica en Ramon a Arrels. I és que, a més, l’atac d’un os pot comportar moltes conseqüències, més enllà dels animals que es perden, morts o desapareguts, que, en aquesta ocasió, arriben a la quinzena. Un cop el ramat ha tornat a Puiggrós, algunes han mort i n’han hagut de sacrificar una desena més perquè havien quedat tocades. “És que estaven espantades, esfereïdes, havien quedat molt afectades i gairebé no es podien moure”, explica Josep Cornellana, fill d’en Ramon.
Però és que, a més, la majoria de les ovelles del ramat estan prenyades de fa molt poc. “Jo no sé que passarà a la tardor quan hagin de néixer els corders. Quan estan en fase embrionària, si les ovelles pateixen un avortament, no es veu. Per tant, podria ser que quan sigui l’hora molts no neixin. Una cosa com aquesta no ens havia passat mai”, explica, preocupat, en Ramon. Fins ara, i des de feia 5 anys, en Ramon tenia dos gossos de protecció que se li van cedir per prevenir possibles atac d’ós, però també de gossos asilvestrats. Però un d’ells va morir aquest hivern i l’altra tenia cadells i va preferir pujar sense ells.
Ara les ovelles són a la plana, on han sembrat farratge d’estiu, si bé no estava previst que fos per alimentar-les ara, sinó que s’havia de reservar per a l’hivern. Per tant, l’atac de l’os ha estat un fet fatídic que ho ha destarotat tot. En Ramon recorda que abans hi havia ossos, però que no s’acostaven tant als ramats, i assegura que els pagesos tenien més màniga ampla per escarmentar-los perquè no es tornessin a acostar.
L’últim ramat de Farrera
Ja feia prop de deu anys que el ramat de la família Cornellana era l’últim de Farrera. El pare i el padrí d’en Ramon havien pujat els animals, primer caminant (durant vuit dies) i ara en camions (només dues hores i mitja) perquè pasturessin per la muntanya durant els mesos més calorosos.
En Ramon té una casa a Ferrera perquè alguns anys hi acabava passant quasi cinc mesos, mentre les ovelles pasturaven a la muntanya. No calia acompanyar-les cada dia, perquè ja sabien on anar i on no. “Fa tants anys que hi pugen que les podem deixar soles. Saben on anar i s’ho ensenyen les unes a les altres”, explica el fill del Ramon.
“Enguany és molt estrany. El pare sempre marxava molt d’hora al matí a veure les ovelles i no tornava fins a la nit i ara és a casa. Hi ha dies que està més animat i d’altres no tant. Li sap greu haver hagut d’acabar així, d’aquesta manera tan precipitada”, afegeix en Josep.
Ni el fill ni les filles d’en Ramon continuaran amb el ramat. Cadascun d’ells té les seves feines. “No és que no ens agradi, ja ens agrada, però cada vegada ho fan tot més complicat. hi ha molta burocràcia i és difícil mantenir-ho”, relata en Josep.
Ara, les ovelles del Ramon busquen comprador. Esperarà que hagin criat per veure com ha anat i començarà una nova etapa a la seva vida. El seu fill té clar que algunes ovelles segur que se les quedarà.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
