Josep Vidal (Berga, 1971) és metge de família a Navàs i un gran defensor de la pràctica de la medicina rural, més encara en un moment en què els pobles de menys de 10.000 habitants s’estan quedant sense metges per manca de facultatius. Un exemple d’aquesta crisi és la Catalunya central. Només quatre metges han optat per una plaça de les 37 que s’oferien i, en una segona ronda, n’han acabant sent divuit, però encara en queden nou sense cobrir. Per a Josep Vidal hi ha una serie de falses creences que fan que aquestes places resultin poc atractives, com l’aïllament o la manca de recursos. En aquesta entrevista en desmenteix algunes i explica que la manca de coneixement de l’especialitat de metge de família exercida en zones rurals és una altre dels factors que expliquen la manca de relleu. Ell és un metge rural que compagina la seva activitat amb la recerca, amb la docència a la Universitat de Vic i també amb la responsabilitat de ser el Cap de la Unitat de Recerca i Innovació en Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut de la Catalunya Central, on coordina un equip d’investigadors clínics centrats en la investigació i la innovació en els serveis de salut, principalment orientada a millorar l’eficiència dels serveis d’atenció primària. A més és membre d’EURIPA, l’Associació Europea de Metges Rurals, així com de l’assemblea del WONCA Working Group on Rural Practice (RuralWonca). Amb tot, assegura que si la feina del metge rural es conegués prou, la gent la triaria.
Per què sembla que la medicina de família és una especialitat menor?
És que es fa la distinció entre el metge de família o de medicina general i els metges especialistes. Però nosaltres som especialistes com els altres, hem fet el MIR i els anys d’especialització que toquen però enlloc de focals, som globals. Nosaltres ho toquem tot una mica. I som especialistes en la persona, en les famílies i en les comunitats, no només en els ulls o les orelles. És veritat que sembla que un especialista tingui una feina més complexa o més espectacular pels resultats, però els metges de família tenim un tractament més proper al pacient i per nosaltres, per exemple, les conseqüències d’aquella cataracta que farà que aquell senyor no pugui anar a l’hort són importants. Hem de saber una mica de tot i, si treballem en un poble, més.
La medicina rural està en crisi?
Hi ha un problema perquè la gent faci l’especialitat de medicina de família i hi ha un problema perquè s’exerceixi i a les zones més allunyades. A les àrees rurals hi ha més places que gent de la zona que s’ha format, i la gent que majoritàriament és de zones urbanes quan han d’exercir trien places de prop de casa seva. A les àrees rurals hem d’esperar que vinguin de fora. I si no ens coneixen, no veuen les qualitats que crec que tenim.
La feina és diferent entre fer de metge de família a la ciutat o a un poble?
La feina és la mateixa, no hi ha patologies de poble o de ciutat, però sí que és veritat que a la ciutat la feina no és tan propera. A les zones rurals coneixes les cases, les famílies, fins i tot a vegades el metge viu al mateix poble i encara té un coneixement més gran de l’entorn del pacient. Una de les qualitats de la medicina de família és saber què passa al voltant de la persona que s’atén, no només la malaltia en sí mateixa. Sí que és veritat que té l’inconvenient que treballes més sol —tot i que amb les noves tecnologies ja no és com abans— i també que s’atenen més urgències que a la ciutat. A un entorn urbà, quan hi ha algun accident o alguna cosa greu, no et visita un metge de família, però als pobles, sí, perquè poden passar 20 minuts fins que arriba una ambulància. Això, a vegades, espanta.
És per això que hi ha una manca de metges rurals a Catalunya?
Pot ser una de les raons, sí. En l’exercici de la medicina rural tractem pacients des de que neixen fins que moren i més patologies que a la ciutat. Als pobles és bastant comú que s’atengui els nens, perquè no hi ha pediatres cada dia, o que fem l’atenció final de la vida, cures pal·liatives que a la ciutat fa un equip especialitzat. Nosaltres hem de tenir una formació una mica més estesa, més global. Però també hi ha falses creences que s’associen a l’exercici de la medicina de família a un poble i que fan que molta gent no s’hi interessi, a part que els mitjans de comunicació en parlen poc i això no ajuda.
Posi’m exemples d’aquest falses creences associades a la medicina rural.
Per exemple, el que comentava abans, de pensar que estaràs sol. No és el mateix exercir a un cap que hi ha vint metges més que fer-ho en un que només hi ets tu. Però ara, entre el telèfon i les noves tecnologies, és molt difícil sentir-te aïllat. Però, a més, en aquests llocs rurals es fa un equip molt important entre metges, infermeres, treballadors socials. Fins i tot la persona administrativa del CAP és important, perquè sol ser algú que viu al poble i en coneix la gent i et pot orientar. Un altre dels mites és que sembla que a un poble no tindràs els mateixos recursos per exercir la teva feina. I finalment hi ha el prestigi i la projecció pública. Fa la impressió que anar a un poble és com com si anessis a un cementiri d’elefants, que t’oblidaran, que ja no comptaran amb tu o que et costarà formar-te, i això és fals. Jo treballo a la universitat, per exemple, perquè les comunicacions són fàcils, i la formació online, per exemple es pot fer des d’on sigui. I pel que fa la projecció pública, en tens més al poble que a la ciutat, perquè al metge nou tothom el coneix. Una altra cosa és la projecció mediàtica.
“També hi ha falses creences que s’associen a l’exercici de la medicina de família a un poble i que fan que molta gent no s’hi interessi, a part que els mitjans de comunicació en parlen poc i això no ajuda.”
També diu que els mitjans de comunicació tenim una part de responsabilitat de la manca de metges als pobles.
Sí, perquè si el que es busca és projecció mediàtica, a un poble difícilment et vindrà la televisió a preguntar-te res. No sé si per als joves metges és important, però si ho és, a un poble no ho troben. Pots fer un un estudi de recerca a la Catalunya central i un altre a Barcelona i la premsa té més tirada cap a l’àrea metropolitana. O si han de buscar un metge de família, abans aniran a un CAP de les Corts que no pas a Guardiola de Berguedà. Això també fa que els futurs metges no coneguin com és la medicina rural i, si no la coneixen, és molt difícil que la triïn.
Expliqui’m els avantatges de fer de metge de família a un poble petit.
La pressió assistencial és menor i per tant pots dedicar més temps al pacient. La gent de poble és més soferta, tria més quan han d’anar al metge. Però, a més, tens més elements per tractar el pacient i, per tant, per treballar millor. En coneixes l’entorn, la família i la feina. Podem gaudir més de la nostra feina i tenim millor qualitat de vida. M’agradaria que els donessin l’oportunitat de conèixer la medicina rural, perquè si la coneguessin, molts la triarien.
La manca de relleu en la medicina rural és exclusiva de Catalunya?
Passa a Catalunya i passa arreu del món. Sóc membre de l’Associació Europea de Metges Rurals i a tot arreu tenen els mateixos problemes, a diferents escales. És evident que no és el mateix la medicina rural a l’Índia que a Catalunya, però a tot arreu costa atraure gent. Participo en un programa de mentoratge de metges joves a zones rurals d’arreu del món i moltes vegades les consultes que ens fan no són només mèdiques, sinó que tenen a veure en l’exercici de la seva feina a un entorn amb unes característiques determinades.
Encara tenim massa viva la imatge del metge de poble com un senyor gran entranyable que fa més de psicòleg que de metge i que, amb l’alcalde i el rector, és un poder fàctic?
A mi personalment, quan era més jove, em sabia més greu que em diguessin metge de poble. Ara ja no. És veritat que abans era així, que hi havia un metge que estava molts anys fins que es jubilava i que estava sol i aïllat. Però això ja no passa. I tampoc ja no som poders fàctics. Estem molt ben valorats entre els usuaris, però no hem d’exercir de poder fàctic, hem de fer de metges.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
