Una investigació de Global Footprint Network conclou que el Pacte Verd de la Unió Europea i l’estratègia Farm to Fork (‘de la granja a la taula’) podrien fer curt per complir l’objectiu que el continent aconsegueixi arribar a la sostenibilitat alimentària. El resultat de la recerca s’ha publicat en aquest article de Nature Food, i evidencia que l’alimentació és la responsable principal de la desmesurada petjada ecològica de la UE, ja que el 25% dels aliments que es consumeixen venen de fora. Els principals països que contribueixen a aquest impacte ambiental són: Alemanya (21%), França (15%), Itàlia (13%), l’Estat espanyol (12%) i Polònia (8%). “Els europeus mengen per sobre de les seves possibilitats en termes d’importacions, emissions de diòxid de carboni i ús del sòl i de l’aigua”, descriu Roberta Sonnino, del Centre per al Medi Ambient i la Sostenibilitat i membre de l’Institut per la Sostenibilitat de la Universitat de Surrey.
“El Pacte Verd de la UE i l’estratègia Farm to Fork apunten que la UE és líder mundial en la transició cap a sistemes a alimentaris i societats més sostenibles. No obstant això, no ho són prou i la nostra anàlisi suggereix que no n’hi haurà prou amb limitar-se a aplicar els objectius de l’estratègia Farm to Fork al sector agrícola per complir els objectius de descarbonització de la UE, ja que l’impacte ambiental es trasllada a països que no pertanyen a la UE”, afirma l’autor principal i coordinador de la recerca, Alessandro Galli, director de les regions del Mediterrani, l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica de Global Footprint Network
A l’estudi hi ha participat també la investigadora del grup FoodLab i professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, la catalana Anna Bach Faig, que s’ha encarregat d’analitzar les tendències de consum. “Els resultats reforcen la importància d’obtenir proteïnes més enllà de la carn i els productes lactis i d’incrementar patrons dietètics rics en plantes. També s’haurien de reduir les racions”, explica Bach Faig.
Apuntalant-se en recerques anteriors, aquesta investigació demostra que els productes animals —carn, peix i, en grau més baix, lactis— tenen un impacte molt més gran en l’entorn i consumeixen més recursos que els aliments d’origen vegetal. Però els aliments d’origen vegetal, per exemple, les verdures, només constitueixen l’element principal de les dietes a 8 dels 27 països de la UE. “Necessitem augmentar les fonts de proteïnes d’origen vegetal —com ara els llegums i la fruita seca— per raons nutricionals, però també mediambientals. S’han de promoure polítiques destinades a garantir un accés suficient a aliments sostenibles i saludables a partir, per exemple, de la contractació pública i els currículums escolars”, proposa Bach Faig.
Des de l’origen fins al consum, els sistemes alimentaris exerceixen diferents pressions sobre els ecosistemes, com l’ús i el canvi d’ús del sòl, l’esgotament i la contaminació de l’aigua, la pèrdua de biodiversitat i les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
